Xavier Trias es confirma com l'alcaldable de Junts a Barcelona per les municipals de l'any que ve. L'exalcalde ha decidit fer el pas després d'un estira-i-arronsa amb el partit que ha durat mesos i que s'ha allargat més del previst pels dubtes que va generar en l'ara candidat la sortida de Junts del Govern. Aquest dilluns, però, es dona per fet que Trias anunciarà la seva candidatura al sopar de la federació de Barcelona del partit, segons han avançat mitjans com El Periódico.

Junts es troba ja en plena precampanya per les eleccions municipals del maig de l'any que ve, tot i que va iniciar-la sense donar pistes sobre si Trias faria finalment el pas. La renúncia d'Elsa Artadi a ser cap de llista a Barcelona el maig, una qüestió que feia mesos que estava tancada, va deixar el partit orfe de candidat a tot just un any de la cita a les urnes.

Llavors va començar un ball de noms per trobar successor a Artadi, que va deixar la política. Tot i que totes les travesses l'assenyalaven a ell, en un primer moment Trias es va autodescartar al·legant la seva edat. El metge té ara 76 anys. En una entrevista a La 2 de TVE, Trias va recordar que està jubilat i si repetís com a alcalde acabaria el mandat amb 80 anys, els mateixos que tindrà el candidat d'ERC, Ernest Maragall, quan es torni a presentar a les eleccions del proper maig. Trias va expressar respecte per la seva decisió però va rebutjar seguir el mateix camí.

Retorn, però amb condicions al partit

A l'estiu, però, va reconsiderar la seva decisió i l'opció del seu retorn a la primera línia política com a alcaldable va agafar força. Al juliol va reconèixer que tenia una pressió "al·lucinant" de totes bandes per fer el pas i ell sempre havia estat disposat a "ajudar". Però abans d'acceptar, l'exalcalde va marcar diverses condicions al partit. Una d'elles era l'estabilitat, i era sabuda la seva preferència per mantenir-se al Govern, que finalment no va donar-se. La sortida del partit de l'executiu de Pere Aragonès ha sigut un dels motius pels quals la candidatura de Trias ha trigat en confirmar-se.

Trias també demanava un partit "fort" i "en ordre" i evitar unes "picabaralles" internes que en els últims mesos han estat recurrents, especialment per les polèmiques a l'entorn de la presidenta del partit, Laura Borràs. "Jo no em presento per perdre. Les coses han d'anar d'una determinada manera i el primer problema que hi ha és que el partit ha de ser fort", va insistir en unes declaracions al juliol.

Tot plegat, però, sembla que finalment no ha estat impediment perquè Trias es presenti a unes eleccions en què tornarà a competir amb l'actual alcaldessa, Ada Colau, contra qui va perdre el 2015 i va evitar que reedités mandat. Trias va ser alcalde per CiU entre 2011 i 2015, la culminació d'una llarga trajectòria política. L'ara candidat, pediatre de professió, havia sigut conseller de Salut (1988-1996) i conseller de la Presidència (1996-2000) durant els governs de Jordi Pujol.

Trias va ser posteriorment cap de llista i diputat al Congrés (2000-2004), on va exercir de portaveu del grup de CiU, i el 2003 va estrenar-se com a regidor a Barcelona. Entre 2011 i 2015 va ser el batlle de la ciutat, un càrrec exercit per primera vegada per algú del partit. El 2015 va perdre contra Colau, que es presentava per primer vegada, i va fer un últim mandat com a cap de l'oposició. El 2019 va deixar el consistori.

Durant la profunda transformació que ha viscut l'espai postconvergent en els últims anys, Trias va optar per no sumar-se d'entrada a Junts el 2020, com van fer bona part dels dirigents del PDeCAT. L'exalcalde es va mantenir en aquest partit, hereu directe de CDC, tot i que aquest mateix any n'havia estripat el carnet.