Junts ha donat el tret de sortida a la cursa per les municipals, que es marca com una prova de foc per la consolidació del partit i on espera mantenir-se com a primera força en número d'alcaldies. Actualment en tenen 370. El partit vol presentar unes 800 llistes municipals -Catalunya té 947 municipis-, de les quals 450 estaran tancades a finals d'any.

Obrir-se pas a l'àrea metropolitana, amb grans ciutats on no té ni tan sols representació, com L'Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet, és un dels principals reptes del partit. D'altra banda i ja mirant l'escenari postelectoral, la formació no tanca la porta a pactes amb formacions com el PSC, amb qui ja governa a la Diputació de Barcelona i en diverses localitats.

El secretari general de política municipal de JxCat, David Saldoni, ha presentat aquest dijous l'eslògan de la precampanya, que comença a sis mesos de les municipals. Gent de debò és la frase escollida per engegar la maquinària per unes eleccions que afrontaran fora del Govern, després de trencar a l'octubre amb ERC. Està per veure quin impacte tindrà això en els resultats.

El 28 de gener tindrà lloc la primera Convenció municipalista del partit, on encarrilaran una campanya en què els líders de la formació, Jordi Turull i Laura Borràs, tindran un "pes principal". En plena precampanya, al febrer, està previst que comenci el judici a la presidenta pel seu cas quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes.

Barcelona, encara sense candidat oficial

La principal incògnita a hores d'ara és si l'exalcalde Xavier Trias finalment donarà llum verda a presentar-se com a cap de llista a Barcelona, després d'haver-se mostrat en desacord amb la sortida del Govern. Tot i que es dona per fet que sí que ho farà, encara no ho ha confirmat i estaria negociant condicions per la seva candidatura. Fonts del partit eviten donar qualsevol data màxima i afirmen que estan seguint els terminis marcats pel reglament.

Pel que fa a les altres capitals de província, Lleida i Tarragona ja han confirmat els alcaldables. Seran l'actual primer tinent d'alcaldia, el lleidatà Toni Postius, i l'exdiputat i exsenador Jordi Sendra, respectivament. A Girona, aquest divendres es ratificarà l'exconsellera Gemma Geis com a candidata després de la renúncia de l'arquitecta Assumpció Puig per desavinences amb el partit.

La precampanya, amb la qual volen tenir una extensa presència a tot el país, s'allargarà fins entrat el març. A l'abril tindrà lloc la segona Convenció municipalista, en la recta final per la cita a les urnes del 28 de maig.

L'àrea metropolitana, un dels reptes principals

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és un dels principals reptes del partit. Antoni Morral, actual responsable de la direcció del partit per aquesta zona, explicava a Públic que el 2019, una identitat de partit vinculada de manera clara amb l'1-O, Puigdemont i la independència no va servir per guanyar les municipals, i menys a l'AMB. La campanya per a 2023 defugirà la dicotomia entre gestió i independència, ha deixat clar Saldoni.

El secretari ha explicat que hi ha un "buit molt important" de representació del partit a l'AMB, motiu pel qual tindran una estratègia específica, liderada pel mateix Morral, exalcalde de Cerdanyola del Vallès. Per províncies, a les municipals de 2019 Junts va obtenir un 12,19% de vot a Barcelona, davant del 21,38% a Tarragona, el 29,67% a Girona i el 31,35% a Lleida.

En conjunt, a les municipals de 2019, JxCat va quedar tercera força a Catalunya amb un 15% de vot, per darrere d'ERC (23%) i PSC (22%). Va obtenir 2.798 regidors, per sota dels republicans, amb 3.107, però a distància del PSC, amb 1.315, gràcies a la seva major presència en pobles petits. Tot i això, en nombre d'alcaldies es va situar en primer lloc, amb unes 370, molt ajustada amb ERC -que en va assolir 359-, encara que va perdre força respecte el 2015, amb una seixantena de batlles menys.

La situació del PDeCAT

El 2019, la candidatura de JxCat era l'embrió de la formació però encara no estava constituïda com a partit. Es tractava d'una llista que s'havia creat el 2017 com a coalició electoral entre Convergència Democràtica (CDC) i el PDeCAT i que va sumar també personalitats independents. És una recepta que va utilitzar a les eleccions catalanes del 2017, així com també a les municipals, les europees i les estatals del 2019.

Precisament, els equilibris municipals amb el PDeCAT és una altra de les qüestions que no se sap quin impacte tindrà en les properes eleccions. Junts ha intentat que el màxim nombre d'alcaldes i grups municipals que s'havien mantingut al partit es passessin a la nova formació. Ara asseguren que com a PDeCAT no hi haurà candidatures, tot i que alguns candidats es presentaran amb una llista amb un altre nom. És el cas de l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, un dels fundadors d'Espai CiU.