Catalunya té un patrimoni únic i irrepetible. Per això compta amb una gran varietat d'elements culturals, tant materials com immaterials, que han rebut un reconeixement per part de la Unesco. Des de la Patum de Berga a la dieta mediterrània. Dels últims a entrar en aquest prestigiós club ha estat l'antic ofici dels raiers dels Pirineus. Sabies que la tècnica de la pedra seca també ho és? Repassem alguns dels elements que potser no saps que són patrimoni de la humanitat 

Els raiers del Pirineu

Una dels últimes coses catalanes que s'ha incorporat al llistat d'elements declarats patrimoni immaterial de la humanitat ha estat l'ofici dels raiers de la Pobla de Segur i Pont de Claverol (Pallars Jussà) i Coll de Nargó (Alt Urgell). Es basa en el transport de la fusta pel riu i els rais eren les embarcacions que es muntaven i els servien per baixar-la. Per poder fer la seva feina, comptaven amb l'ajuda d'altres treballadors de la fusta com ara els picadors, que la talaven dels boscos, i els tiradors, que l'arrossegaven amb mules fins a la vora del riu on els raiers muntaven el rai. Aleshores començava la part més dura, la de lligar les fustes del rai i conduir-les fins a arribar al mar.

El transport de la fusta pels rius va ser, durant segles, un mode de vida. Els raiers van perdurar fins a principis del segle XX, quan es van construir les preses i van aparèixer els camions. Però aquest ofici ha existit a tot el món, des de l'Àfrica fins al Canadà, passant pel Japó, on també existeixen agrupacions que el commemoren. És per aquest motiu que des de 1986 se celebren les Trobades Internacionals de Raiers arreu del món per recuperar i rememorar aquest ofici, que a partir d'aquest dijous, ja és reconegut per la Unesco.

La Patum de Berga

La Patum de Berga és una festa excepcional, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l'any 2005. Ho és per molts motius, també gràcies a la seva comparseria, peces amb centenars anys d'historia que any rere any s'exposen a la plaça de Sant Pere i als carrers de la ciutat. Peces totalment originals i no còpies o rèpliques, com passa en la majoria de les poblacions.

Els castells

Els castells són una activitat que, en bona mesura, es mantenen fidels a l'esperit i la pràctica que presentaven fa 200 anys. El fet de ser part de moltes de les celebracions que actualment es realitzen arreu de Catalunya, de ser un model de participació social, així com l'acompanyament de la música o la pròpia tipologia dels castells són alguns dels elements que s'han transmès de generació en generació. Des del 2010 són Patrimoni immaterial de la Humanitat.

Les falles dels Pirineus

Una seixantena de pobles dels Pirineus -aragonesos, andorrans i catalans- celebren a l'estiu les tradicionals falles, declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Els fallaires encenen les torxes de fusta i comencen a baixar fent ziga-zagues de foc espectaculars per tot el pendent fins arribar a la vila, on són rebuts amb música i molta alegria. El destí final de les torxes és la foguera, al voltant de la quals es ballen danses tradicionals. 

Tàrraco

Tàrraco (Tarragona, avui dia) va ser una ciutat administrativa i mercantil important a l'època romana i el centre del culte imperial per a totes les províncies ibèriques. Moltes de les construccions de l'època romana han estat descobertes en nombroses excavacions. L'any 2000 la UNESCO va declarar el conjunt arqueològic de Tàrraco patrimoni mundial de la humanitat.

El toc de campanes manual

També és patrimoni de la humanitat de La Unesco el toc de campanes manual, com és el cas del toc d'Òs de Balaguer, on cada any s'hi celebra una trobada estatal, i de les Borges Blanques. A Catalunya ja es té constància d'aquesta pràctica al segle XI, en uns testaments dels anys 1035-1060 on es determinen "deixes a l'obra del cloquer" de les catedrals de Barcelona i Vic.

A Catalunya, els tocs de campanes prenen una forma particular que els diferencien de la resta de l'Estat: el moviment que es realitza per fer-les sonar és pendular i no s'arriba mai a fer la volta de campana.  

La dieta mediterrània

També va ser declarada patrimoni de la humanitat la dieta mediterrània, un model d'alimentació que ha estat reconegut per la comunitat científica internacional com un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Basat en la trilogia del blat, la vinya i l'olivera, ofereix una varietat de productes molt important que permet combinar el plaer de la taula amb l'equilibri nutricional i cultural.

La tècnica de la pedra seca

Si hi ha un element comú que representi el paisatge dels Països Catalans són les construccions fetes mitjançant la tècnica mil·lenària de la pedra seca, en el passat van ser clau per la pràctica de la ramaderia i pels cultius de l'olivera, la vinya, l'ametller i els cereals. El tret més característic és que no necessiten ciment, simplement són pedres apilades que s'aguanten les unes a les altres.

Són construccions en forma de barraques, cabanes, marges, basses, ponts, forns de calç, cisternes, arneres... L'art de la pedra seca va ser inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitatde la Unesco el 28 de novembre de 2018.