Els digitals de la caverna l’anomenen "la jove promesa de Vox". Amb només 22 anys, Alberto Tarradas Paneque, va convertir-se en el cap de llista per Girona a les eleccions espanyoles d’abril del 2019, el més jove de tot l’Estat espanyol. I ja abans havia estat proclamat president provincial del partit. Malgrat els fluixos resultats –va obtenir només el 2,8% dels vots, per darrere del Front Republicà, que comptava amb menys recursos i atenció mediàtica- va tornar a repetir com alcaldable de Girona –1,37% dels vots- i als comicis espanyols del 10 de novembre –5,21%-, sense obtenir representació en cap dels casos.

Els motius d’aquesta repetida confiança? Tarradas va fer-se famós per rebentar un acte de Valtonyc a Brussel·les i arribà pràcticament a les mans amb el músic exiliat. Uns fets que ell manté orgullosament a la capçalera del seu perfil de Twitter. Després tornaria a la palestra amb l’intent de boicot a una conferència de Carles Puigdemont al Parlament Europeu. Un perfil d’agitador que l’ha fet conegut a les xarxes, amb 20.000 seguidors a Twitter i 11.000 Instagram, on manté una activitat frenètica, inclosa la difusió de comentaris polèmics sobre les dones i notícies falses de caire xenòfob. 

L’escàs èxit en vots, però, no ha estat un impediment per aconseguir un sou públic. Des de fa poques setmanes, Tarradas ha estat contractat com assessor del grup parlamentari de Vox a les Corts Valencianes. No se sap amb quines funcions ni quina retribució. Ha estat impossible obtenir una versió de Vox sobre aquests temes, i l’autonomia dels grups parlamentaris els permet mantenir total opacitat. De fet, al portal de transparència del parlament valencià, ni tan sols apareix el nom de Tarradas.

La formació d’extrema dreta no ha actualitzat la llista d’assessors contractats des del 13 maig. Tampoc ell mateix, tot i la seva incessant activitat en xarxes socials, s’ha fet ressò de la nova feina. En els seus perfils, de fet, no hi ha cap referència a València ni a la tasca que hi podria estar desenvolupant. Tampoc enllaça cap article o comentari sobre política valenciana o algun tema d’interès per als contribuents que li paguen el sou. De fet, no sembla que hagi deixat de viure a Girona en cap moment, ni que la seva tasca com a president gironí del partit hagi deixat de ser en exclusiva. Dijous 23 d’octubre, per exemple, difonia una fotografia d’ell mateix davant la seu de la Generalitat a Girona durant una concentració d’hostalers contra l’ordre de tancament dels seus establiments.

Alberto Tarradas mai ha fet públic un currículum, més enllà d’explicar que té estudis en comerç internacional –un Cicle de Grau Superior-, així que es fa difícil saber en quines matèries pot estar assessorant els diputats de Vox. El grup parlamentari tampoc pública les retribucions del seu personal, però pels comptes del 2019 penjats al portal de transparència, podem saber que va gastar 68.477.74 euros de la subvenció en aquest capítol, contribucions a la seguretat social a banda.

El frau dels assessors i la "polèmica Alvise"

Els grups parlamentaris tenen total autonomia per a la contractació del personal i assessors que necessiten i la normativa de transparència és prou laxa per ni tan sols haver de fer públics els seus noms amb una mínima diligència. Amb tot, el reglament de les Corts obliga que aquestes persones treballen per al grup parlamentari i no es dediquen a altres tasques, com l’organització del partit, per exemple. El 2012 va ser molt polèmica la contractació, pel grup parlamentari socialista, de Miguel Soler, un dirigent del partit d’Alacant que a penes se’l veia per la seu parlamentària.

Més recentment, també va alçar polseguera el fitxatge estrella d’Alvise Pérez –una altra estrella de la tuitsfera de l’extrema dreta- com a cap de comunicació de Toni Cantó portaveu de Ciudadanos a les Corts. Pérez, malgrat que el seu sou el pagaven les Corts valencianes, pràcticament mai va fer cap comentari sobre política valenciana, dedicant-se quasi exclusivament a l’agitació i, sovint, la difusió de mentides per xarxes socials, generant polèmiques que acabaven esquitxant el seu cap. Al final Cantó va optar per apartar-lo com a cap de gabinet i Alvise va dimitir i abandonar el partit, deixant rere seu una estela d’enfrontaments i una imatge d’extrema dreta que ara Ciudadanos intenta espolsar-se. 

Perfil provocador

En molts sentits, el perfil d’Alberto Tarradas –Albert, segons el seu DNI- s’assembla al d’Alvise, però sense els estudis universitaris ni l’experiència internacional. Tots dos van entrar en política molt joves –Tarradas va afiliar-se a Vox amb sols 20 anys- i han fet de la provocació a les xarxes la seua marca personal per tal de fer-se conèixer.

Gent que l’ha conegut personalment assegura que Tarradas prové d’una família de Roses no especialment benestant. De fet, va treballar en un restaurant de menjar ràpid per pagar-se els estudis. La vena política li ve pel segon marit de la mare, pròxim a l’extrema dreta, amb qui Tarradas s’hauria fet molt. "El pare és una persona molt normal i molt afable –explica algú que l’ha conegut- i per a res està vinculat a Vox". Per part de mare està emparentat de forma llunyana amb Sílvia Paneque, la líder del PSC a Girona.