Violència de gènere i violència domèstica no són termes sinònims, encara que molts s'entestin en això. L'últim en intentar-ho va ser el líder del Partit Popular Pablo Casado aquest dijous en un discurs davant militants del seu partit. En diverses ocasions del seu discurs, va parlar de violència de gènere i violència domèstica de forma indistinta, donant a entendre que són el mateix. En el seu discurs, Casado, va remarcar el terme violència "domèstica" en diverses ocasions i va afirmar que no "es pot parlar de si la violència s'exerceix contra un determinat gènere o una edat. Si es fa contra dones, contra ancians, contra nens" . Casado es referia així amb relació a l'últim assassinat per violència de gènere, el primer registrat en 2019, quan un home va assassinar la seva parella a Cantàbria.

Si bé la violència "domèstica" o "intrafamiliar" (com l'anomena Vox) fa referència a la que es produeix en el si de la família i que pot afectar els seus diferents membres (avis, fills, pares, germans ... ), la "violència de gènere" o "violència masclista" és la que es produeix contra la dona pel fet de ser-ho.

Tal com afirma l'experta Yolanda Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes, "la violència de gènere és la que patim les dones de forma estructural pel mer fet de ser dones. No només suposa la màxima forma de desigualtat que hi ha entre homes i dones, sinó que és una eina i una arma molt eficaç per mantenir el desequilibri entre homes i dones, per mantenir aquesta situació de control, domini i superioritat, dels homes sobre les dones ".

La violència de gènere, no només està àmpliament estudiada, sinó que forma part de la majoria dels tractats internacionals subscrits pel nostre estat, com el de l'Organització Mudial de la Salul (OMS), el de Nacions Unides (Cedaw per les sigles en anglès) o el Conveni d'Istanbul (del Consell d'Europa), que la defineixen en termes similars i abunden en la definició de les seves causes i objectius que aquest tipus de violència persegueix.

Tal com explica Rosa Sansegundo, directora de l'Institut d'Estudis de Gènere de la Universitat Carlos III, el concepte de "gènere" es va encunyar en els anys 20 i 30, però es va generalitzar durant els anys 70 de segle passat. "Des d'aleshores, hi ha innombrables disciplines que acullen aquest concepte, està recollit en nombrosos tractats internacionals i les 50 principals universitats del món, reconegudes en el rànquing de Xangai, el més prestigiós, totes tenen estudis gènere", afirma.

El Conveni d'Istanbul, un tractat internacional ratificat per Espanya el 2014 i que per tant s'ha convertit en ordenament jurídic estatal, defineix la violència de gènere com una manifestació de desequilibri històric entre la dona i l'home que ha portat a la dominació i a la discriminació de la dona per l'home, privant així la dona de la seva plena emancipació. També reconeix que la "naturalesa estructural de la violència contra les dones està basada en el gènere", i es tracta d'un dels mecanismes socials clau pels quals es manté a les dones en una posició de subordinació respecte als homes ". Conclou que "les dones i nenes estan més exposades que els homes a un risc elevat de violència basada en el gènere".

No són relliscades semàntiques, és ideologia

L'interès de confondre els termes no es deu a errors semàntics, sinó a posicionaments clarament ideològics. Ni tan sols és una característica específica del nostre país. De fet els experts consultats destaquen que el recent auge del neoconservadurisme a nivell internacional (començat als EUA amb Trump, i seguit pels canvis polítics en països com Itàlia o Brasil), han posat a la part alta de la seva agenda l'atac als drets de les dones. Tan alt, que s'ha convertit en una de les prioritats absolutes i envien un missatge inequívoc de quin és el seu full de ruta amb relació a aquests drets.

No és estrany que la primera mesura anunciada per Jair Bolsonaro en assumir aquesta setmana la presidència del Brasil fos la de "combatre la ideologia de gènere". De la mateixa manera, la primera exigència de Vox davant el possible suport a una investidura del Partit Popular a Andalusia, ha estat la de derogar les lleis de protecció de violència cap a les dones i la fi el seu finançament.

Tant per a Besteiro, com per a Miguel Lorente, exdelegat del Govern espanyol per a la violència de gènere, aquesta reacció "brutal" i "virulenta" de la ultradreta, té a veure amb l'avanç en els drets que han conquerit les dones en els últims anys i amb les massives mobilitzacions protagonitzades per aquestes. "El que estem veient és que ara el Partit Popular se suma a aquesta croada", afirma Besteiro.

Aquesta posició del Partit Popular no és nova. Ja el 2011 la llavors ministra Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, lamentava els assassinats de dones a mans de les seves parelles i els qualificava de "violència domèstica". Tal com ara, no es tractava d'una relliscada semàntica. L'exministra abundava en les causes i justificava la seva declaració en el fet que en el moment de l'assassinat es trobava a la casa la filla de la víctima de tres anys. Tal va ser la resposta social, que Mato va haver de rectificar pocs dies després.

"Molts d'aquests arguments els sentim tant al Partit Popular, com a Ciutadans en els últims anys", afirma Altamira Gonzalo, vicepresidenta de l'Associació de Dones Juristes Themis i recalca que és terrible "que tres homes estiguin negociant la pèrdua dels drets de les dones "(en relació als líders del PP, Ciutadans i Vox).

Reacció als avenços

"Sempre que hi ha hagut una gran onada d'avenços feministes l'ha seguit un procés reaccionari terrible", afirma Besteiro. "I aquest no ens agafa per sorpresa perquè ja ho esperàvem. El 8 de març i les mobilitzacions socials per la sentència de la Manada, han posat de manifest que el feminisme està en una nova onada i el que veiem no és ni més ni menys que la reacció conservadora. És la resposta brutal d'aquells que tenen por de perdre els seus privilegis i que temen que seguim avançant en igualtat ", afegeix.

"Aquesta reacció tan bel·ligerant i explicita del masclisme reflecteix que se sent assetjat i amenaçat per un avanç en la igualtat i del moviment de dones i el feminisme. No és només un replegament de posicions ideològiques en abstracte. Per què un partit com Vox el primer que exigeix ​​és que es vagi contra la violència de gènere i les seves mesures en lloc de parlar de l'atur, l'educació o altres coses molt importants?", es pregunta Lorente. "Perquè està tocant un tema que per a ells és essencial: la construcció i la desigualtat sobre la posició de referència dels homes i ho fan atacant a les partides i la idea mateixa d'igualtat", es contesta.

Lorente recorda que una part del PP, de la mateixa manera que una part de la població, creu que no s'han de fer distincions sobre els diferents tipus de violències, encara que siguin les dones les que la pateixen principalment, i que el discurs que "anem contra tots els tipus de violències", que enarboren tant el Partit Popular com Vox, com Ciutadans en alguns moments, és un "típic missatge postmasclista destinat a crear confusió i a generar la sensació que si dius que estàs contra totes les violències, sembla que hi estàs encara més en contra".

Però és "una trampa", adverteix Lorente. "Juguen amb aquesta manipulació perquè eviten prendre consciència de les causes, les motivacions i els objectius que hi ha darrere de la violència contra les dones. Que és molt diferent a la que s'exerceix en un altre tipus de violències, com la de la gent gran, els nens, els homes (la coneguda com a violència familiar)".

"Ningú està dient que hi hagi major gravetat en pegar o exercir violència a un home, una dona o un nen. El que és radicalment diferent és la construcció sobre la qual es construeix la violència de gènere i com a tal necessita de l'adopció de mesures específiques que abordin les causes i les circumstàncies que les motiven. No embolicar-la en un factor comú".

Per posar un exemple més didàctic, Lorente el relaciona amb la medicina. Es pot dir que es combatren les malalties, però caldrà entendre que hi ha diferents malalties i que necessiten prevencions i remeis diferents.

"El que pretenen aquests partits és, d'una banda amagar la violència contra les dones entre altres violències, de manera que no se sàpiga quin és la seva veritable dimensió i conseqüència i el seu impacte, i d'altra banda apartar la mirada de les causes d'aquesta violència, per quedar-nos només amb el resultat, però no mirant a per què ha estat maltractada i assassinada, que és l'essència del masclisme, el de sotmetre a les dones", conclou Lorente.