Alexandra Rodríguez despenja el telèfon a Berlín. Està allà convidada per les assemblees feministes alemanyes que organitzen la seva primera vaga feminista i volen beure de l'experiència espanyola. "Aquesta internacionalització i l'antirracisme és el més important que ha passat aquest any", afirma emocionada una de les portaveus de la Coordinadora de la Vaga Feminista a Catalunya. La vaga del 8 de març de 2018 va ser el tret de sortida d'un moviment feminista que tornava a agafar forces, continua coneixent-se aquest any i prepara una vaga amb la que fer història de nou.

El moviment feminista creix

L'expansió internacional no seria possible sense la xarxa intergeneracional que s'ha teixit durant aquest any. Amb la preparació de la vaga del 2018, les diferents assemblees de l'Estat espanyol van començar a conèixer-se. I en aquesta posada en comú moltes feministes joves van conèixer companyes de 60 anys que al seu torn els presentaven a activistes d'altres països a les que havien conegut en lluites de dones en els últims 40 anys. I elles al seu ,torn, a més feministes joves. El moviment ja ha viatjat a Anglaterra, França, Suïssa o Àustria.

La coordinadora de la vaga feminista a Catalunya celebra la inclusió de noves companyes i aliances amb la resta de moviments. "Aquest any l'antiracisme ha estat en el cor de la vaga en tot moment", explica Rodríguez, que reconeix que l'any passat el moviment era més privilegiat "sense voler". Per aquest 2019 ha après que no és que hi hagi d'haver una comissió de migrades, sinó que la lluita contra el racisme està al centre de la vaga.

"S'ha avançat molt i es nota" expressa Miriam Hatibi, activista feminista i musulmana. Creu que almenys una part del feminisme s'ha adonat que no estava sent tan inclusiu. També veu el progrés més gran en què s'han creat espais segurs en els quals les feministes poden estar còmodes, debatre, sensibilitzar-se i aprendre les unes de les altres. "Això ha estat molt bonic i molt xulo", somriu.

"El feminisme, com diu Angela Davis, al final ho canvia tot" recorda. Perquè ningú diu que el feminisme no pot ser racista, islamòfob, homòfob o trànsfob, "però des del moviment es replantegen moltes situacions i hi ha espais molt segurs que van a l'arrel, a l'estructura", explica Hatibi, "i quan vols alterar el que va malament, a la llarga topes amb l'antiracisme i amb el feminisme". L'activista sosté que analitzar les opressions a les quals se sotmet les persones acaba portant sí o sí a un d'aquests moviments i al final, aquests s'uneixen.

Brigitte Vasallo, escriptora feminista i LGTB, creu que l'any passat va haver-hi un punt d'inflexió pel que fa a participació i visibilització feminista i opina que l'objectiu d'aquest any és que "el 8 de març sigui reconegut com a antiracista". Ho porta més enllà: "a Europa la línia urgent és el racisme, la violència que intersecciona amb el gènere està afectant un major nombre de dones i és la més invisibilitzada des dels espais de poder tradicionals que tenen gran resistència a entendre la intersecció entre gènere i racialització". És per a ella la gran urgència.

Catalunya és un oasi?

En el moviment feminista català hi ha més presència d'aquestes diversitats que han portat a transformar el Feminisme en Feminismes. Les treballadores sexuals formen part de les assemblees des de fa temps, cosa que no succeeix així en la majoria de territoris de l'Estat. "A Barcelona s'ha buscat sobretot que les dones estiguessin còmodes i no tant assenyalar el que és bon o mal feminisme", relata Hatibi. És un punt important venint d'una activista feminista i musulmana que ha rebut crítiques per portar el vel. "Però expulsar dones perquè no estàs d'acord amb la seva opció no sé si és feminista", tanca.

Alexandra Rodríguez, que va venir de Madrid a Barcelona, també es va sorprendre de l'"espai social súper obert" que hi havia en el feminisme català. Li va semblar "al·lucinant" treballar amb tantes dones tan diferents. I això ha contribuït a ampliar les demandes del moviment i incorporar altres lluites en el que és tot un canvi de paradigma: del dret a l'habitatge a la sobirania energètica, totes les iniciatives socials s'incorporen a les reivindicacions de les dones.

L'Ajuntament feminista

Part de l'oasi el fecunda un consistori en el qual tots els membres del govern es declaren feministes. Encara que una bona part del seu treball, com correspon a realitats invisibilitzades fins ara, no es veu. "El nombre de dones ocupades ha augmentat un 7,87% des de 2015" assegura Marta Cruells, assessora d'igualtat de gènere i LGTBI a l'Ajuntament de Barcelona. L'executiu ha posat en marxa programes de formació i assessorament que han permès millorar la vida laboral de 55.600 dones en quatre anys.

Fins a l'arribada de BComú, l'Ajuntament tenia un programa de lideratge per a empresàries i aquest executiu l'ha canviat perquè es dirigeixi a les professionals. "No cal governar només per a l'elit i les més vulnerables, hi ha moltes altres dones en classes intermèdies que fins ara no tenien cap promoció des de l'ens públic", desgrana l'assessora.

En la contractació s'han inclòs més de 200 clàusules de gènere que puntuen perquè una empresa o projecte sigui adjudicatari de subvencions. "En aquests quatre anys hem aconseguit que el 70% de candidatures incloguin iniciatives de gènere", detalla Cruells. Si se li pregunta quin percentatge hi havia abans, no hi ha resposta: fins al 2015 no va haver-hi ni una sola referència a la desigualtat de les dones en els plecs dels concursos.

El canvi està només en el discurs?

Sí i no. En aquest terreny, l'Ajuntament ha posat les llavors de molts canvis però Cruells estima que fins passats set anys no es completarà la transformació que les polítiques de gènere han iniciat. "Per exemple, ens hem acostat a la comunitat de dones xineses, cosa que era totalment desconegut per a la institució fins ara, i estem encara coneixent les seves realitats", argumenta.

Hatibi creu que hi ha canvis més enllà del narratiu perquè en l'àmbit social ara es denuncien actituds masclistes que van des de la mal anomenada floreta als anuncis en els quals la dona és un objecte i que fa anys "haguéssim passat per alt". Però l'activista coincideix que ara el més important ha estat crear consciència i que això es traduirà en accions més profundes a la llarga. Temes com si les dones religioses tenen espai o no en el feminisme són debats encara actuals, per fer-se una idea del progrés.

L'avanç de l'extrema dreta

El que no existia fa un any era la possibilitat real que un partit d'extrema dreta entrés a governar les institucions de totes. A Hatibi no li preocupa en excés perquè "és una opinió que sempre ha estat aquí però es visibilitza ara com a partit polític". A més, la seva irrupció en el debat públic "fa més difícil no posicionar-se com a feminista perquè al final et queden poques opcions". I tanca el debat amb un "si els semblem una amenaça és que alguna cosa estem fent bé".