A la Núria R.C. la regla se li va avançar i va tenir uns dolors que no havia tingut mai abans poques hores després de rebre la segona dosi de la vacuna de la Covid-19. La Joana Badia, que té endometriosi i porta un DIU per controlar-ne els dolors, va estar 12 dies amb pèrdues després de rebre-la tot i que aquest dispositiu t'elimina la menstruació. Les dues van trobar-se malament durant uns quants dies però finalment el malestar els va marxar. Tot i que no hi ha estudis al respecte, les dues sospiten que aquests efectes adversos podrien tenir alguna cosa a veure amb la vacuna. Preocupades per la manca de respostes, ho van compartir a les xarxes i van trobar desenes d’altres dones amb experiències similars.

L’avançament o retard de la regla, un sagnat més abundant, més durador o l’augment dels pits són alguns dels efectes que han compartit i que per ara no tenen una explicació científica. Elena Carreras, cap del servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Vall d’Hebron, explica que no en tenen un "registre precís" però sí que tenen constància de dones que els han consultat alteracions en la quantitat de sagnat o el dolor viscut.

Arran del rebombori a xarxes, diverses professionals se n’han fet ressò. Després d’una enquesta llançada per la llevadora andalusa Laura Cámara, la Universitat de Granada ha iniciat ja un estudi per avaluar-ho. I és que el desconcert més gran per les afectades ha estat experimentar aquests desajustaments del cicle menstrual i veure com no hi havia informació al respecte. A l’hora de plantejar-ho als professionals sanitaris, algunes expliquen haver-se sentit poc escoltades o fins i tot infantilitzades. "Em vaig sentir absolutament ignorada", explica la Núria.

Més enllà que la regla se li avancés, al cap d’unes hores de rebre la vacuna, va notar unes palpitacions i va perdre el coneixement. També va tenir un fort dolor abdominal, mareig i vòmits, que van deixar pas a un cansament que va fer que demanés la baixa. "Aquest dolor a l’abdomen no l’havia tingut mai", explica per telèfon a Públic. En cap cas hagués preferit no rebre la vacuna, però sí que hagués volgut estar més informada sobre aquests efectes perquè es va "espantar molt".

La psicòloga especialitzada en sexualitats, parella i relacions Sílvia Catalán va decidir llançar una enquesta a Twitter després que una amiga li expliqués que havia tingut variacions en el cicle menstrual. La dada que en va treure, que coincideix amb la d’altres enquestes o estudis incipients, és que entre el 20% i el 25% de les dones vacunades han tingut alguns tipus d’efectes secundaris que han afectat el cicle. Les expertes consultades assenyalen que no són greus i són de curta durada, però apunten a la manca d’informació. "Si m’ho expliquen abans, si se sap, no vas amb aquesta por. Tenim aquesta sensació habitual que les nostres pors no són massa importants", assenyala la psicòloga.

Ni greus ni permanents, però desconeguts

Carreras afirma que aquests efectes "són reaccions sobre l’endometri i no afecten els ovaris ni l’ovulació", de manera que no són ni greus ni permanents i no es relacionen amb canvis en la capacitat reproductiva. Hi ha poques respostes, i precisament per això Josep Perelló, ginecòleg adjunt de l'Hospital de Sant Pau, està treballant en un projecte europeu per estudiar-ho. El van començar a idear fa uns mesos però encara és d’hora per treure'n conclusions. "No s’ha establert una relació perquè no hi ha estudis", remarca.

El ginecòleg apunta que no hi ha evidències que altres vacunes, com la del papil·loma o la de la grip, alterin el cicle menstrual, i assenyala que "l'estrès de vacunar-se" podria ser un motiu pels desajustaments. "A nivell científic no hi hauria cap motiu per pensar que la vacunació pot alterar el cicle, més enllà de l’estrès. Partim d’aquí, però pot ser que ho acabem demostrant", afirma. Segons el ginecòleg, l’altra hipòtesi que explicaria aquestes alteracions és el fet que el sistema immunològic i l’endocrí comparteixen certes vies i hi ha molts factors de la immunitat que acaben interactuant sobre les hormones. "Al cap i a la fi [amb la vacuna] s’acaba alterant la immunitat, i això podria ser una raó per alterar el cicle".

La cap de Ginecologia de Vall d’Hebron també destaca que aquests efectes secundaris podrien tenir l’origen en canvis immunològics. I és que hi ha mecanismes immunològics implicats en el despreniment de l’endometri -el que acaba desembocant en el sagnat menstrual. També es podrien relacionar amb la ingesta de fàrmacs per baixar la febre, explica.

Encara que els desajustos de la regla poden passar per molts motius, quan se n’ajunten tants casos just després de rebre el fàrmac això "ens pot fer sospitar", diu Catalán. Quan la Núria va anar al CAP, el metge de guàrdia la va atendre bé físicament, però quan li va explicar el que li havia passat, "em va tallar i em va dir que el principal efecte secundari de la vacuna és l'estrès, que estem vivint una època de molt d’estrès", recorda. "Jo mai havia tingut un episodi així, em sembla molta casualitat que coincideixi just amb la vacuna", reitera.

La manca de perspectiva de gènere històrica en la medicina provoca desigualtats en el diagnòstic, tractament i atenció mèdica a les dones, incloent un menor esforç diagnòstic i una major medicalització de la seva salut. "La salut femenina és menysté i es qualifica de menys important que la masculina", afirma Catalán. "Ho comentàvem amb una companya: a un tio li haguessin fet un TAC, a una tia, li diuen que és per causes emocionals", lamenta la Núria.

Precisament, les dones són sobrediagnosticades de trastorns mentals com l'ansietat i la depressió i això provoca que consumeixin cinc vegades més que els homes medicacions com sedants i antidepressius.

La Núria demana una millor atenció, i que si realment el que li va passar no té relació amb la vacuna, que li facin més proves. "Jo sé que no és normal el que em va passar". Totes les entrevistades assenyalen que aquesta ocasió permet posar sobre la taula i "visibilitzar" la manca de perspectiva de gènere en la medicina que segueix existint a dia d’avui. "Entenc que [els metges] ara mateix no saben res, és molt incert i no et poden donar una resposta definitiva. Però m’hagués agradat que intentessin indagar una mica més, crec que podrien tenir més empatia", assenyala Badia.

"Estem intentant revertir moltíssims anys de masclisme mèdic i és molt complicat. Tots els tractats d’anatomia estan basats en l’home", contextualitza Catalán. Carreras assenyala que, tot i que els assajos de les vacunes han comptat amb dones a un nivell "gairebé paritari", pot ser que hi hagi hagut més dones en edat postmenopàusica i que per això les afectacions sobre la regla no s’hagin estudiat com a efecte secundari. Perelló afegeix que mai s’havia fet una "vacunació massiva" com l’actual, que ha fet aflorar els efectes secundaris a gran escala.

Carreras assenyala que la manca d’informació es relaciona amb l’absència de perspectiva de gènere en la medicina i apunta que si es demostren, caldria informar les dones de la possibilitat de patir aquestes alteracions "de la mateixa manera que s’informa de la febre o del dolor al braç". "La perspectiva de gènere ha de corregir aquest tipus de biaixos". Encara que la menstruació no tingui efectes nocius sobre la salut, té un impacte sobre la vida de la dones: "Cal tenir en compte que la vacuna té efectes diferents sobre homes i dones, i a vegades sembla que per ser un problema que només patim les dones es pugui banalitzar", lamenta Badia. Ella, com d’altres, ha notificat els símptomes a l’Agència Espanyola del Medicament a través del sistema de targeta groga. "Així com a mínim que en quedi constància", diu.

Catalán apunta que la "denúncia pública" és "imprescindible" per situar el problema i visibilitzar-lo. Més enllà d’això, caldria avançar per garantir que hi hagués més dones en posicions d’importància tant en farmacèutiques com en les autoritats sanitàries, per "canviar les polítiques d’atenció a les dones i inicidir en la importància de la salut femenina", conclou.