El debat sobre gènere i llengua està a l'ordre del dia i amb la visibilització de realitats diverses apareixen també noves propostes per poder-les anomenar. La Guia gramatical de llenguatge no-binari (Raig Verd) és un manual pioner en català que vol obrir al conjunt de la societat un gènere gramatical neutre.

"La guia surt de pura necessitat, de trobar una manera de què les persones no-binàries puguem parlar sense haver-nos d'aplicar constantment un gènere", explica Jun Moyano, qui ha coordinat el llibre.

Formada per una part lingüística i una de justificació de la proposta, la guia analitza diferents opcions que ja s'utilitzen en català que no marquen el gènere, per acabar decantant-se per les terminacions en -i. "És la vocal que queda lliure, que no té cap pes ni marca de gènere, i a més és extensible als diferents dialectes", detalla Moyano durant l'entrevista a les oficines de l'editorial, Raig Verd.

Nascuda originàriament com una iniciativa a nivell intern per dotar el col·lectiu d'aquest llenguatge neutre, un cop elaborada es van plantejar fer pública l'estratègia perquè també serveix per no haver d'utilitzar sempre "un masculí genèric que no és tan genèric".

Més enllà de persones acadèmiques i lingüistes, hi participen veus conegudes com Sebastià Portell, escriptor, Gemma Polo, cantant del grup Roba Estesa, i Laura Huerga, la pròpia editora de Raig Verd.

Ni 'contentxs' ni 'professor@s'

La guia va més enllà de l'anomenat com a llenguatge inclusiu, que sovint fa referència a llenguatge no sexista però sí binari, com és el cas del femení genèric. La guia es decanta per la i, que serveix per no marcar el gènere quan parlem, per exemple, d'elli, li Clara o nosaltres estem contentis. 

Tot i aquesta aposta, també n'analitzen d'altres formes, com la construcció dels plurals amb x, com per exemple a contentxs, o @, com a professor@s, o també amb la -e, com es fa en castellà, amb el pronom elle.
​
Són diverses maneres de trencar amb el binarisme del llenguatge, però són descartades per diferents motius. En els primers dos casos, perquè no es poden utilitzar quan es parla, i tampoc són llegides correctament pels lectors de pantalla que utilitzen persones amb discapacitat visual.

En el cas de la e, utilitzat sobretot en castellà, el principal argument en contra és que en les variants occidentals del català no funciona. "Pots dir guapo, guapa i guape, amb una e tancada, és una estratègia que per parlants de català occidental pot funcionar. Però si ets de Lleida o de València, no sabries si estàs parlant en neutre o en femení", remarca Moyano. En el cas dels plurals, com que en català es fan en e, tampoc és pràctic.

Fórmules indirectes, útils en alguns casos

D'altra banda, sí que és cert que a vegades les pròpies persones no binàries opten per una fórmula indirecta, com és utilitzar paraules col·lectives -com veïnat o professorat- o parlar de persones. "És una estratègia que funciona, però a vegades és una mica rebuscada, has de fer frases més llargues i pot quedar una mica farragós", reconeix.

Tot i això, en certs entorns aquesta opció és la més neutra i permet no exposar-se tant en un context en què les violències contra el col·lectiu LGTBI cada cop es visibilitzen més. "No tots els entorns són segurs per utilitzar una cosa tan visiblement diferent", assenyala Moyano.

Un debat que va més enllà

Unes setmanes després que es publiqués el llibre, l'Institut d'Estudis Catalans feia un pronunciament polèmic en què alertava sobre les noves fórmules de llenguatge inclusiu que estan apareixent, incloent el femení genèric, que titlla de "manipulació conscient" de la gramàtica per fer avançar la llengua cap a un "determinat sentit".

Sobre les terminacions amb -i, afirmava que "és una fórmula artificial externa al funcionament de la nostra llengua".

Moyano reconeix que no va sorprendre del tot aquest anunci, perquè encara que l'IEC no es pronuncia tan sovint com ho fa la Real Academia Española (RAE), les institucions "a vegades intenten dir com han de ser les coses".

"Si això no tingués a veure amb el gènere i només fos una proposta lingüística, hi hauria hagut una mica de rebombori però s'hagués quedat aquí, com per exemple va passar amb els diacrítics", afirma Moyano amb resignació. "La llengua es va movent, apareixen noves maneres de parlar i això és natural. Al final, la societat ja ha canviat, perquè si no ho hagués fet no hi hauria aquesta necessitat de demanar que hi hagi canvis i noves estratègies", afirma.

La institució és reticent a incorporar un canvi "molt petit" que malgrat això, crea molta diferència, segons Moyano: "A través de la llengua les persones no-binàries hem de reivindicar que existim. S'utilitza la llengua per dir que no podem tocar-la, però jo segueixo existint, i negant-me això també m'estàs negant que existeixo".

Implicacions més enllà

La cultura pot ser una porta d'entrada per aquest recurs, que Moyano confia que amb els anys es vagi consolidant. Per exemple, en els casos d'obres originals en anglès on hi ha personatges sense el gènere marcat, perquè aquest idioma no ho requereix. En aquests casos, en la traducció es pot optar per la forma amb -i, perquè en català, com en les llengües romàniques, sí que cal marcar el gènere.

"Tota aquesta guia és una proposta, no és una normativa per dir 'ara s'ha de parlar així'. Per si hi ha algú a qui li pot ser necessari, doncs aquí està", conclou.