Un total de 139 ministres i alts càrrecs de l'Estat van rebre autorització del Govern espanyol per passar del sector públic al privat des de gener de 2014 fins al passat 13 de març, segons consta al Portal de Transparència. En aquest període, l'Oficina de Conflictes d'Interès va atorgar fins a 247 autoritzacions diferents, el que reflecteix que molts dels sol·licitants realitzen peticions múltiples per creuar la porta giratòria en més d'una ocasió.

El cas més recent és el de l'exvicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que el 8 de març va rebre l'autorització per treballar al bufet d'advocats Cuatrecasas. L'exdirigent del Partit Popular va aconseguir l'autorització de l'Oficina de Conflictes d'Interès malgrat que el director del bufet, Emilio Cuatrecasas, va evitar anar a presó gràcies a un pacte entre la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat quan Santamaría era la vicepresidenta.

El seu cas no és l'únic entre els integrants de l'últim Govern del Partit Popular. Un terç de les persones que van ocupar una butaca en l'últim Consell de Ministres de Rajoy es van afanyar a creuar la porta giratòria després de l'arribada de Pedro Sánchez al poder el passat mes de juny.

Román Escolano, exministre d'Economia, va rebre en els últims mesos autorització per prestar els seus serveis a tres entitats: la consultora financera Ernst & Young (EY), el Col·legi Universitari d'Estudis Financers i la consultora espanyola Llorente y Cuenca. En el seu trànsit a l'empresa privada, tant Santamaría com Escolano creuaran la porta giratòria acompanyats d'algunes cares familiars, ja que diversos alts càrrecs de l'administració de Rajoy van acabar en les mateixes companyies que ells. Pedro Llorente, subsecretari d'Ocupació i Seguretat Social, va rebre aquest mes de març autorització per incorporar-se a Cuatrecasas, igual que Santamaría. Per la seva banda, Escolano coincidirà a la consultora EY amb Juan Pablo Riesgo, exsecretari d'Estat d'Ocupació, que treballa per a la companyia des de desembre.

De tornada al Consell de Ministres de Rajoy, en el llistat disponible al Portal de Transparència pot comprovar-se que l'exministre de Justícia, Rafael Català, va rebre quatre autoritzacions. Dues per participar en els patronats de Legalitas i l'Atlètic de Madrid -el president del qual, Enrique Cerezo, està involucrat en diferents investigacions judicials actives mentre Catalá era ministre- i dues altres per servir en despatx d'advocats Herbert Smith Freehills i com a advocat del Col·legi d'Advocats de Madrid .

El quart dels ministres de l'últim Govern de Rajoy a creuar la porta giratòria va ser Iñigo de la Serna, antic encarregat de la cartera de Foment, que es va incorporar a les plantilles de Amrop Seeliger y Conde, al Banco Interamericano de Desarrollo i al consell assessor de la tecnològica NEC Ibèrica.

La segona fila també creua la porta giratòria

El fenomen de la porta giratòria es produeix més enllà de la primera fila política. No només els ministres utilitzen el seu pas per la política com a trampolí professional, sinó que multitud de Secretaris d'Estat i directors de diferents institucions estatals també se sumen a aquesta pràctica.

En aquest sentit destaquen casos com el d'Isaac Martín Barbero, expresident d'Enginyeria i Economia del Transport (Ineco), càrrec del que va ser cessat el setembre de 2018. En els sis mesos transcorreguts des de llavors, va rebre autoritzacions per assessorar a cinc empreses diferents. Una d'elles és Maxi Mobility Spain, la principal societat amb la qual opera Cabify a Espanya, amb seu a Delaware.

També de manera recent, l'expresident de l'Institut Nacional d'Estadística, Gregorio Izquierdo Llanes, va rebre autorització per ser director econòmic de la patronal CEOE. La llista no s'atura aquí. Pablo Zalba Bidegain, expresident de l'Institut de Crèdit Oficial, es va sumar recentment a la consultora Deloitte i al grup Gerson Lehrman.

De les autoritzacions concedides de manera recent, un dels casos que millor explica com funcionen les portes giratòries és el d'Agustín Conde, que al juny va ser cessat com a secretari d'Estat del Ministeri de Defensa per acabar sumant-se al febrer a la plantilla d'Escribano Mechanical & Inginieering SL, que opera a la indústria armamentística.

En una línia similar se situen els moviments de Juan Antonio Carrasco, antic Cap d'Estat Major Conjunt de la Defensa, que l'estiu passat es va incorporar a Airbus. Al seu torn, aquest va seguir el camí d'Eugenio Ferrer, que a finals de 2017 es va sumar a l'empresa INDRA després de servir com a Cap del Comandament Aeri de Combat o de Francisco García Arnaiz, que en la mateixa data es va incorporar com a assessor de Global Training Aviation després d'ostentar el càrrec de cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de l'Aire.

Una cascada de sol·licituds

Només des de l'arribada al Govern de Pedro Sánchez al juny de 2018, l'Oficina de Conflictes d'Interès va atorgar 80 de les 257 autoritzacions per a l'activitat privada d'antics alts que consten al Portal de Transparència des 2014.
D'aquestes 80 sol·licituds, només una es troba relacionada amb l'administració socialista: la del fugaç ministre de Cultura Màxim Huerta, que el passat 7 de març va rebre permís per treballar com a presentador del programa la Cometa TV.

Cal destacar que no totes les autoritzacions concedides per l'Oficina de Conflictes d'Interès s'emmarquen en l'exercici de les portes giratòries, ja que moltes tenen a veure amb la reincorporació a un partit polític d'algú que va ser designat per a un càrrec públic o , per exemple, amb la voluntat d'un excàrrec per treballar per compte propi.

No obstant això, els exemples anteriorment exposats demostren que en molts casos hi ha una relació directa entre l'activitat desenvolupada pel càrrec públic i el seu nou destí empresarial. Això es produeix gràcies a un buit legal en la Llei d'Incompatibilitat.

Aquesta norma estableix que "els alts càrrecs, durant els dos anys següents a la data del seu cessament, no poden prestar serveis en entitats privades que hagin resultat afectades per decisions en què hagin participat". No obstant això, això només afecta els alts càrrecs que rebin una retribució fixa, el que obre la porta a múltiples martingales perquè les grans empreses acabin incorporant a les sves plantilles als que fins fa dos dies es trobaven prenent decisions relatives a la seva activitat.