Per primer cop, tots els grups polítics del Parlament de Catalunya, una cinquantena d'entitats, el Síndic de Greuges i les associacions de municipis i els agents socials s'han posat d'acord per firmar un pacte contra el racisme. El document, que s'ha signat a la taula del diàleg contra el racisme, convocada pel president de la Generalitat, Quim Torra, té per nom "Acord per a un debat responsable sobre immigració i contra el racisme i la xenofòbia" i arriba després dels atacs contra els menors estrangers no acompanyats (MENA) a Castelldefels i Canet de Mar.

El document inclou vuit compromisos que les formacions es comprometen a complir. Per exemple, els partits s'han compromès a explicar "els beneficis de la immigració" a la societat catalana i "les causes estructurals" dels problemes que en sorgeixin, de manera que no es criminalitzin col·lectius per "un comportament individual". En aquest sentit, es pretén que quan es parli d'immigració es faci sempre a partir de dades oficials i contrastables i no a partir de percepcions. A més a més, l'acord també implica no utiltzar la qüestió com a arma electoral. 

El conseller d'Afers Socials, Chakir El Homrani, ha reivindicat la varietat lingüística i d'origen de la societat catalana: "A Catalunya hi ha 180 nacionalitats diferents, s'hi parlen 300 llengües i tenim representació de totes les religions". El conseller considera que el document és un "punt de partida per a tots i totes" i ha agraït la "generositat" de tots els partits. Per la seva banda, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha assenyalat que "cal tallar d'arrel qualsevol brot de racisme", que ara es posa sobre la taula després dels atacs contra MENA a diversos centres catalans.

Tot i haver firmat l'acord tots els partits de l'arc parlamentari, alguns grups han mostrat les seves desavinences amb alguns aspectes del document. És el cas del PP, tal com ha expressat el seu líder a la cambra, Santi Rodríguez: "No ens farem cap favor si no tractem també els riscos que comporta [la immigració]; no ho podem ignorar, hem d'abordar i solucionar els riscos", ha dit. Per motius molt diferents, la CUP també ha fet un suport "crític" al document, tal com ha expressat la diputada Natàlia Sánchez: "Cal assumir que el racisme institucional forma part del sistema i per tant, a banda de les grans fotos d'avui, cal fer moltes més coses". 

Les associacions han utilitzat els seus torns de paraula per demanar quotes de representació als organismes públics, com ara a la CCMA, i la derogació de la Llei d'Estrangeria, la principal demanda dels col·lectius de persones migrades.