Aprovada definitivament pel Congrés el 30 de maig i en vigor des que el BOE va publicar-la l'11 de juny, només han calgut tres setmanes per constatar que l'aplicació de la llei d'amnistia no serà precisament plàcida. Com era de preveure, una part de la judicatura ha decidit directament rebutjar-la. Així va fer-ho aquest dilluns el Tribunal Suprem al refusar amnistiar la malversació en la macrocausa de l'1-O, una decisió que, entre d'altres, afecta l'expresident Carles Puigdemont i el fins fa unes setmanes líder d'ERC, Oriol Junqueras.

Fins ara, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat aplicar l'amnistia a una vintena de persones, fonamentalment activistes que havien estat encausats i condemnats després de participar en algunes de les múltiples mobilitzacions del Procés. La xifra està encara molt lluny del prop de mig miler -486 persones, segons la Fiscalia General de l'Estat- que podrien beneficiar-de la normativa.

A més a més, la Fiscalia s'ha pronunciat a favor d'aplicar-la en d'altres casos, com ara la vinculada a la consulta del 9 de novembre de 2014 o en la causa contra els CDR detinguts en l'operació Judes, però encara resta per veure què decidiran els tribunals pertinents. I en casos molt transcendents, com ara el del Tsunami Democràtic, encara no se sap quina posició pren l'Audiència Nacional. Repassem el recorregut pràctic que ha tingut fins ara la llei d'amnistia.

El "no" del Suprem a la malversació

En contra del criteri de la Junta de Fiscals, el Tribunal Suprem va concloure aquest dilluns que la malversació que atribueix a alguns dels líders del Procés no és amnistiable. Ho van fer tant Pablo Llarena, com a jutge instructor de la causa de l'1-O contra l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, com la sala penal de l'alt tribunal, que va decidir no aplicar l'oblit penal a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, que d'aquesta manera mantenen la inhabilitació derivada de la condemna que van rebre el 2019 en el judici de la causa.

A més a més, Llarena també ha optat per mantenir les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig si decideixen trepitjar territori estatal. Tot i que no es pot dir que sigui sorprenent, la no aplicació de l'amnistia ha indignat l'independentisme, que ha parlat de "cop de toga" i ha acusat el Suprem de "voler derogar" la llei. A partir d'ara, els diversos afectats han de recórrer inicialment al mateix Suprem la decisió, per posteriorment poder acudir al Tribunal Constitucional a través d'un recurs d'empara al·legant vulneració de drets fonamentals. Si aquest pas tampoc funciona, els quedaria la via d'anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Paral·lelament, la no aplicació de l'amnistia a Puigdemont i Junqueras, entre d'altres, té un impacte polític evident. D'entrada, tot i que Junts defensa que l'expresident tornarà a Catalunya, paral·lelament veus de la formació ja admeten que el retorn "no serà imminent", un fet condicionat tant pel calendari de la investidura, com per la confirmació que ja té que si trepitja territori català serà detingut.

El moviment del Suprem també enverina les ja complicades negociacions per a la investidura, ja que dificulta encara més que ERC acabi decantant-se per facilitar la presidència del socialista Salvador Illa. I si finalment hi ha repetició electoral, també es complica que Puigdemont pogués fer campanya físicament des del Principat. Amb tot, també podria arriscar-se a jugar la carta de ser detingut abans com a maniobra per generar un moviment de suport al voltant seu que augmenti la pressió cap a ERC per acceptar una llista unitària si hi ha eleccions a l'octubre.

Els casos ja amnistiats

Fins aquest dimarts hi havia una vintena de persones amnistiades, xifra que s'ha multiplicat arran que un jutjat d'instrucció de Barcelona hagi decidit aplicar la llei a 46 agents de la Policia Nacional investigats per agredir i lesionar desenes de votants a la ciutat durant el referèndum de l'1-O del 2017. Òmnium Cultural, el Centre Irídia i l'ANC ja han anunciat que ho recorreran.

Pel que fa a la resta d'amnistiats, bàsicament són manifestants que van participar en alguna de les múltiples mobilitzacions desenvolupades durant els moments àlgids del Procés. Són activistes que van participar en protestes desenvolupades entre 2018 i 2020 i condemnats per atemptat a l'autoritat o, en algun cas, lesions. I que han vist com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) avalava la llei d'oblit penal per a ells.

La primera acció va ser el 30 de gener del 2018, arran de la investidura fallida de Carles Puigdemont, que va comportar una mobilització al parc de la Ciutadella de Barcelona que va acabar amb aldarulls, mentre que d'altres van produir-se ja després de la sentència del Suprem en el judici de l'1-O, amb mobilitzacions al centre de Barcelona, convocatòries del Tsunami Democràtic o manifestacions per commemorar l'aniversari del referèndum. Precisament, un dels primers amnistiats va subratllar en una entrevista amb Públic que l'amnistia "és una victòria de la gent, no d'un partit".

Els altres amnistiats són l'exconseller d'Interior Miquel Buch i l'agent dels Mossos d'Esquadra Lluís Escolà, condemnats a quatre anys de presó per posar -o exercir- escolta a Carles Puigdemont quan va marxar a l'exili.

Les peticions favorables de les fiscalies

Queden encara desenes i desenes de causes vinculades al Procés pendents que el tribunal pertinent es pronunciï sobre si se'ls aplica l'amnistia, però sí que tenim diversos casos en què com a mínim la Fiscalia demana que sigui així. Un exemple és la causa contra l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau, condemnats en el seu moment per la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014. En els tres casos, però, ja havien complert la condemna a inhabilitació per desobediència que se'ls va imposar.

També ho ha fet amb els dirigents d'ERC Josep Maria Jové, Lluis Salvadó i Natàlia Garriga, que a l'octubre havien de ser jutjats pels preparatius de l'1-O. En aquella època, els tres eren alts càrrecs del Departament d'Economia, que dirigia Oriol Junqueras. Actualment, Jové presideix el grup parlamentari d'ERC, Garriga és la consellera de Cultura en funcions i Salvadó és el president de Port de Barcelona. La Fiscalia demanava set anys de presó per a Jové i sis anys i tres mesos per a Salvadó per malversació agreujada, prevaricació i desobediència. Per a Garriga sol·licitava un any d'inhabilitació per desobediència greu.

Més sorprenent segurament ha estat la posició de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, que ha demanat aplicar la llei als activistes dels CDR detinguts en l'anomenada operació Judes de setembre de 2019 i acusats de terrorisme. El ministeri públic ha passat de demanar fins a 27 anys de presó per a vuit dels 12 independentistes processats pels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença de substàncies explosives de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa a apostar perquè es proclami "extingida la responsabilitat penal" i el sobreseïment de les actuacions del cas. Els CDR acusats confien saber aquesta mateixa setmana si el jutge els aplica l'oblit penal.

La incògnita del Tsunami

L'altra gran causa que acapara l'atenció de l'amnistia és la del Tsunami Democràtic. Més enllà del que succeeixi amb les desenes d'activistes imputats en el cas, els focus recauen sobretot en l'expresident Puigdemont, el diputat d'ERC Ruben Wagensberg i la secretària general dels republicans, Marta Rovira, que juntament amb nou persones més -com el periodista de la Directa Jesús Rodríguez- estan investigades per "terrorisme" pel magistrat de l'Audiència Nacional (AN) Manuel García-Castellón.

Ja el passat 20 de juny, el fiscal de l'AN Miguel Ángel Carballo va sol·licitar l'arxivament de la causa i va concloure que els fets investigats per García-Castellón en cap cas poden considerar-se terrorisme, i el mateix ha fet aquest dimarts l'Advocacia de l'Estat, però falta veure com respon el jutge instructor. En el cas de Puigdemont i Wagensberg, però, per la seva condició d'aforats en ser parlamentaris la instrucció recau en la jutgessa del Suprem Susana Polo.

El que succeeixi amb Tsunami impactarà directament en el futur a curt termini de la política catalana, ja que pot dificultar encara més el retorn de Puigdemont i també marcar si Marta Rovira prolonga o no el seu exili a Suïssa. Rovira, a més a més, és qui lidera les negociacions de la investidura per part d'ERC, de manera que la no aplicació de la llei segurament faria més improbable un "sí" o una abstenció a Salvador Illa. Finalment, a banda de Puigdemont i Rovira, altres encausats pel Tsunami també han optat per l'exili el darrer any, com Wagensberg, Jesús Rodríguez, Oleguer Serra -dirigent d'Òmnium- o l'empresari Josep Campmajó.

Els represaliats que no la volen

Finalment, trobem una categoria diferents que és la dels represaliats que han decidit que no volen l'amnistia, com l'exvicepresident del Parlament Josep Costa, l'exlíder d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart o el seu homòleg a l'ANC Jordi Sànchez, entre d'altres.

Costa, que la passada legislatura era diputat de Junts però s'ha apartat del partit, va ser jutjat per desobediència en el cas contra els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament i va ser absolt pel TSJC, però la Fiscalia va recórrer la decisió al Suprem. Ara no vol que li apliquin la llei d'oblit penal perquè considera que els fets que se li atribueixen no són delicte i aposta que continuï la tramitació del cas, convençut que acabarà amb la nul·litat de totes les actuacions obertes contra ell. El mateix ha fet Eusebi Campdepadrós, exsecretari primer de la mesa.

Cuixart i Sànchez van ser condemnats pel Suprem a nou anys de presó per sedició i van ser indultats el juny del 2021. Jutjats arran del seu paper com a líders d'Òmnium i l'ANC en els moments àlgids del Procés, ara els dos s'han apartat de la primera línia, després que Sànchez fos secretari general de Junts. Els dos han coincidit a declinar acollir-se a l'amnistia perquè volen arribar al TEDH per reparar el seu empresonament.

També ha renunciat a l'oblit penal l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, que igualment pretén que el seu cas arribi al TEDH per denunciar "vulneració de la llibertat ideològica i d'expressió". Juvillà va ser condemnat després de ser jutjat per negar-se a retirar llaços grocs del seu despatx municipal en període electoral quan era regidor a Lleida.