Público
Público

Els jutges de l'amnistia preparen la resolució sobre Puigdemont i Rovira en plena negociació per a la investidura

Els calendaris judicial i polític s'entrecreuen a Catalunya i es preveu una decisió dels magistrats del Suprem i de l'Audiència Nacional, els propers dies o setmanes, que impactarà en les converses per desbloquejar la legislatura

Llarena: un auto cargado de ideología
El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena.

El president del Parlament, Josep Rull, ja ha fixat data i mecanisme per activar el rellotge electoral a Catalunya. Serà sense ple d'investidura, amb un "acte equivalent" que suposa la lectura d'una resolució per part del mateix Rull, i es posarà en marxa el proper dimecres 26 de juny. Així s'obrirà el període de dos mesos exactes per aconseguir un acord que permeti una investidura, amb dos aspirants, Salvador Illa pel PSC i Carles Puigdemont per Junts, però un sol candidat plausible, el dirigent socialista. I a partir d'aquí tots els dirigents consultats dels grups parlamentaris utilitzen de manera similar tres expressions: això serà "llarg i difícil", cal molta "calma i silenci", i si s'arriba a la investidura serà "in extremis", prop del 26 d'agost quan expira el termini per evitar la nova convocatòria d'eleccions.

Illa(PSC): "No tenim pressa ni ficarem pressió a ningú"

Amb aquests requisits sobre la taula, la política catalana té previst entrar en una letargia en què es preveu, durant els mesos de juliol i agost, una negociació discreta, amb molt de secretisme, i sense presses però sense pauses. Segons el candidat a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa: "No tenim pressa ni ficarem pressió a ningú". "Necessitem temps per madurar propostes i traçar complicitat i confiança amb Esquerra", remata un dirigent socialista.

A ERC també aposten per la discreció però adverteixen: "Calen fets i passos ferms". "No ens valen ni bones intencions ni xantatges tipus o ens votes o repetició electoral. Volem evitar eleccions però només serà sobre la base d'un bon acord", adverteix la portaveu del grup parlamentari d'Esquerra i una de les principals negociadores, Marta Vilalta. I fins i tot des de Junts es manifesten en la mateixa sintonia apel·lant a l'estil negociador del partit de Carles Puigdemont: "Aquesta negociació la farem amb molta discreció, molta humilitat i molta efectivitat, com es va demostrar amb l'acord de Brussel·les i com es va demostrar amb la Mesa del Parlament", assegura el portaveu del grup parlamentari, Albert Batet.

Pendents de la resolució judicial, que pot ser imminent

Però cal veure si la calma que reclamen tots els grups implicats en les negociacions serà possible. I és que els calendaris judicial i polític s'entrecreuen a Catalunya i es preveu una decisió, els dies vinents o setmanes, dels magistrats del Tribunal Suprem i de l'Audiència Nacional que han de gestionar l'aplicació de l'amnistia. Decisió que impactarà sens dubte en les converses per desbloquejar la legislatura.

La decisió sobre l'aplicació de l'amnistia que prenguin els magistrats tindrà afectació directa sobre els líders d'ERC i de Junts

La decisió sobre l'aplicació de l'amnistia que prenguin magistrats com Pablo Llarena, Manuel Marchena, Susana Polo o Manuel García-Castellón tindrà afectació directa sobre el líder de Junts, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l'expresident d'ERC, Oriol Junqueras, i els secretaris generals dels dos partits, Jordi Turull i Marta Rovira, respectivament. Una decisió contrària a l'aplicació de l'amnistia pot complicar el retorn de Puigdemont i Rovira i la retirada de la inhabilitació de Turrull i Junqueras. I si es dóna el cas que els jutges optin per les vies més perjudicials per als encausats, les cúpules dirigents d'ERC i Junts se'n veurien afectades i això no generarà un clima precisament procliu a l'entesa. Per part seva, una de favorable facilitaria les reunions no només físicament, en sòl català, sinó també una major distensió favorable als acords.

Els terminis en l'execució de l'amnistia

Des de l'entrada en vigor de la llei d'amnistia, l'11 de juny passat, s'han anat formalitzant els primers tràmits per a l'aplicació de l'amnistia, amb la petició dels magistrats a les parts del seu posicionament. Tant la fiscalia com les defenses s'han pronunciat favorables a l'encaix de l'amnistia en totes les causes. En el cas del Suprem, és cert que la posició s'ha pres després de superar la discrepància dels quatre fiscals del judici del procés. Finalment, però, tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat s'han mostrat favorables a l'aplicació sense excepcions de l'amnistia. Només alguna acusació popular com la de Vox o Societat Civil Catalana ha mostrat el seu rebuig.

El dia 11 d'agost és una data per marcar-la al calendari. Es compliran els dos mesos de termini que fixa la llei perquè els jutges apliquin l'amnistia

Amb aquests informes sobre la taula, els jutges ara han de decidir sobre si apliquen l'amnistia o no. I que la immensa majoria de dictàmens de les parts siguin favorables no és indicatiu que els magistrats optin per l'aplicació de l'amnistia sense més ni més, ja que es poden pronunciar en direcció contrària. Caldrà esperar, i de moment el dia 11 d'agost és una data per marcar-la al calendari. Es compliran els dos mesos de termini que fixa la llei perquè els jutges apliquin l'amnistia. Si tenim en compte que el 26 d'agost s'activa la convocatòria electoral -en cas que no hi hagi un president de la Generalitat investit- la incidència del calendari judicial en la política catalana és molt evident.

Amb tot, fonts jurídiques consultades asseguren que les decisions judicials ja podrien anar caient aquesta mateixa setmana que ve abans d'acabar el mes de juny. Altres situen aquestes decisions una mica més tard, a la segona quinzena de juliol. Totes les fonts jurídiques consultades admeten que algun jutge pot allargar els terminis fins a l'extrem de l'11 d'agost, però la majoria creuen que no passarà. Per tant, el nus de l'aplicació de l'amnistia, i el possible embolic que es generi, es preveu imminent els propers dies o com a molt alguna setmana.

Marge d'actuació dels jutges

Els magistrats poden aplicar l'amnistia o la poden rebutjar. Encara que per a això últim hauran de demostrar, en el cas del referèndum de l'1-O, que en la malversació condemnada ja al judici del procés hi va haver enriquiment personal, cosa que no consta enlloc. I en el cas de les protestes de Tsunami Democràtic, hauran de demostrar l'única opció per driblar l'amnistia, el terrorisme amb morts i la vulneració de drets humans. Cosa que el mateix fiscal del cas ha desmuntat amb certa sorna en el seu escrit.

Rebutjar l'aplicació de l'amnistia o no aplicar la retirada de mesures cautelars comportarà recursos d'empara dels afectats, però també un terratrèmol polític considerable

La tercera via dels jutges pot ser la presentació de preguntes prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Via que segons la llei d'amnistia paralitzaria el procés d'aplicació de l'amnistia, però que també hauria de comportar, segons la mateixa llei, l'aixecament de tota mesura cautelar. I per tant la retirada de totes les ordres de detenció existents, per exemple contra Puigdemont i Rovira. Rebutjar l'aplicació de l'amnistia o no aplicar la retirada de mesures cautelars comportarà recursos d'empara dels afectats, però també un terratrèmol polític considerable.

ERC i Junts carreguen contra els jutges però es blinden de la seva ingerència

Els dirigents consultats d'ERC i Junts es mostren preocupats però gens sorpresos de l'actitud que estan tenint els jutges. "Es tracta de pura venjança i de fer política amb les togues per part d'una ultradreta judicial que no accepta les decisions democràtiques, ni el seu paper en la divisió de poders", afirma un membre de la direcció d'ERC. Però aquest mateix dirigent republicà adverteix: "No ens frenaran. Intenten dinamitar la política però hem fet negociacions i acords quan ha calgut amb la nostra gent a la presó i a l'exili, ja estem acostumats". "Si tira endavant o no la investidura, no dependrà del que facin els jutges, no deixarem que ens marquin l'actuació política. La investidura -d'Illa- dependrà de com s'esforcin els socialistes a fer possible les demandes que planteja ERC i amb garanties", assegura aquest membre de la cúpula d'Esquerra.

Tot i així, que l'aplicació de l'amnistia serà un cavall de batalla dels jutges, per convertir-la en un torpede en la línia de flotació de l'entesa actual entre socialistes i independentistes sembla més que evident. S'ha demostrat amb les modificacions constants a la instrucció del cas Tsunami, amb ànim de driblar l'amnistia quan encara s'estava tramitant. O amb l'informe contrari dels fiscals del procés a amnistiar la malversació.

La traïció, el darrer invent judicial per driblar l'amnistia

L'última surrealista decisió judicial en aquesta línia ha estat la del jutge Joaquín Aguirre, ampliant les imputacions de l'anomenat cas Volhov -de la suposada trama russa de l'independentisme- a Carles Puigdemont i a altres persones, sense ni una sola nova prova. El titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona ha obert una peça separada, en aquest cas per delicte de traïció, que no està inclòs a l'amnistia, i malversació de fons públics. Aguirre afegeix com a investigats, a més de a Puigdemont, a l'expresident de la Generalitat Artur Mas, excàrrecs de CDC com Elsa Artadi i Víctor Terradellas, el cap de l'oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, i el seu advocat, Gonzalo Boye, i al conegut periodista Carles Porta, entre d'altres. En el cas de Puigdemont i del també diputat del Parlament, Francesc de Dalmases, demana al Suprem que n'assumeixi la causa ja que són aforats. El jutge ho ha decidit malgrat que l'Audiència de Barcelona l'obligués a anul·lar les diligències practicades des de l'agost passat.

Les reaccions des de l'independentisme a la maniobra del jutge Aguirre han estat de total indignació

Les reaccions des de l'independentisme a la maniobra del jutge Aguirre han estat de total indignació i certifiquen com la justícia està incidint en el clima polític en plena negociació de la investidura. La portaveu d'ERC, Raquel Sans, ha denunciat que hi ha determinats jutges i fiscals "en rebel·lió" contra la llei d'amnistia i que "inventen" delictes per seguir "perseguint" independentistes catalans. El secretari general de Junts, Jordi Turull ho considera "una venjança sense cap mena d'escrúpols ni vergonya". L'expresident de la Generalitat, Artur Mas -un dels nous imputats del cas Volhov-, parla d'"imaginació febril" i assegura que "sembla que es fabrica una causa ex novo per evitar els efectes de la llei d'amnistia, sense més base ni fonament que la pura fabulació". I l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye –també imputat– ja ha anunciat una querella contra Aguirre per prevaricació i malversació de cabals públics.

La interferència judicial sobre la política és una constant a l'Estat espanyol i l'amnistia el seu darrer camp de batalla. I és que no és la primera vegada que les decisions judicials impacten directament en els processos polítics de Catalunya i de l'Estat. Només cal recordar el procés contra el llavors president de la Generalitat, Quim Torra, que va ser anunciat en plena investidura de Pedro Sánchez el gener del 2020 després de l'acord entre el PSOE i ERC. I molts altres casos. O, més enllà de l'independentisme, el procediment contra l'esposa del president de Govern espanyol, Begoña Gómez, anunciat en plena campanya de les eleccions europees, o l'actual reactivació de la causa arxivada contra la dirigent de Compromís, Mònica Oltra. Ara és el torn de la batalla dels jutges contra l'amnistia, amb una investidura pendent a Catalunya que de rebot pot provocar una convocatòria d'eleccions generals anticipades. 

¿Te ha resultado interesante esta noticia?