Implementació de la República, en forma de "procés" i sense dates finals -però sí amb una data inicial-, i polítiques socials, presentades en clau "republicana". Aquests són els dos principals eixos del primer pla de govern de l'executiu de Quim Torra, que ha presentat el president de la Generalitat aquest dimarts. Un pla que contempla buscar la negociació i el diàleg amb l'Estat -també sense dates-, i que apunta cap a la via de la "causa justa" com a última opció per a la independència, en cas de fracàs de la solució negociada.

Torra, que ha deixat clar que el seu objectiu passa per la "marxa indeturable cap a la República catalana", ha situat com a primera fita del seu pla "de la restitució a la Constitució" l'activació, a partir del 15 d'octubre, d'un "Fòrum Cívic, Social i Constituent". Aquest organisme, amb "delegacions a totes les vegueries" i una composició que no ha volgut avançar, s'encarregaria d'articular un debat ciutadà sobre els continguts d'una eventual constitució catalana, que "com totes les constitucions, s'ha de referendar", segons ha precisat. 

Aquest organisme seria la primera actuació "pràctica" del seu govern en la línia de fer efectiu el "mandat republicà" que extreu del "punt de partida" del referèndum de l'1 d'octubre i de la "república proclamada" del 27 d'octubre. En paral·lel a aquest gran eix, Torra ha situat el vessant "quotidià i diari" del seu pla de Govern, a través d'una sèrie d'actuacions previstes en què ha posat l'accent en la "justícia social". Una justícia social presentada, a la vegada, com a argument republicà.

"Aquest país avança no perquè hi hagi un debat públic sobre la independència, sinó perquè hem sabut abordar consensos al llarg del temps", ha explicat Torra en aquest sentit, mentre dibuixava els eixos del seu pla de govern en habitatge, ensenyament o sanitat, amb punts clau concrets com l'objectiu d'ampliar l'aplicació de la renda garantida, mantenir el "model d'èxit" de l'escola catalana o assegurar un "mercat de treball de qualitat", entre d'altres. "Tenim un mandat republicà per servir amb decisió i tot l'esforç possible una ciutadania que mereix més justícia social, benestar, una redistribució de la riquesa més eficaç i una atenció pública de màxima qualitat", ha afegit, en la mateixa línia.

En aquest sentit, Torra ha recalcat que l'anterior Govern va elaborar els "pressupostos més socials de la història de la Generalitat", i que el Govern del PP no va permetre aplicar-los, al·ludint a les impugnacions de diverses lleis socials davant el TC i a la "paràlisi" durant l'aplicació del 155. Ha celebrat que el govern de Pedro Sànchez hagi aixecat el vet a "una" d'elles, la de l'accés universal a la sanitat pública, però ha avisat  que el seu executiu es proposa recuperar-les "totes". "Ho parlarem i negociarem", ha dit, però deixant clar que, en cas que no s'aixequin aquests vetos, es tornaran a aprovar al Parlament.

La implementació de la República, un "procés"

Una via similar, negociar però no limitar-se per una negociació infructuosa, ha dibuixat Torra pel que fa a la implementació del "mandat republicà". "Estem disposats a anar a la taula de mediació que diguin", ha afirmat Torra, a la vegada que ha recalcat que "no renunciem al que ja estem fent", en al·lusió a les passes com la del Fòrum Constituent. En la mateixa dinàmica de fugir de dates concretes que ja va avançar en la seva conferència de començaments de setembre, també ha aclarit que aquesta implementació de la República és un "procés", un "pla de govern que va en la línia de fer-la efectiva". "No vol dir que surti jo ara al balcó i proclami la República", ha il·lustrat, preguntat per les mesures concretes en aquesta línia.

També com en la seva conferència al Teatre Nacional de Catalunya, Torra ha insistit igualment en la conveniència de celebrar un referèndum d'autodeterminació pactat amb l'Estat, per "comptar-nos". Ha dit voler confiar que l'Executiu de Pedro Sànchez emprendrà la via de la negociació, però també ha reconegut que "no s'asseuen a parlar", i ha apuntat quina podria ser la via de l'independentisme en el cas que no pugui fructificar una negociació: el principi jurídic de "la causa justa", al voltant de les vulneracions de drets  -"la repressió no s'atura", ha exclamat, recordant que hi ha "gairebé 2.000 catalans" investigats en la "gran causa contra l'independentisme- i de la pròpia hipotètica negativa a buscar una solució negociada per par de l'Estat.