El Ple del Tribunal Constitucional ha decidit per unanimitat rebutjar la suspensió del judici del Procés sol·licitada pels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull amb l'argument de la falta d'imparcialitat de quatre dels magistrats que componen el tribunal. Els exconsellers van plantejar en els seus recursos d'empara la suspensió cautelar de la tramitació de la causa especial 20907-2017 per evitar els greus perjudicis que podria suposar per a ells continuar la causa i ser condemnats a llargues penes de presó en un judici i una sentència que finalment siguin declarats nuls.

Turull i Rull van demanar en el seu moment apartar de la causa al president del tribunal, Manuel Marchena, i als magistrats Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo i Luciano Varela per la seva proximitat a l'instructor de la causa, Pablo Llarena, amb el qual han mantingut "permanent contacte i col·laboració professional".

El seu argument era que aquesta connexió no garanteix "aquella sana distància que, per reforçar la necessària aparença d'imparcialitat, cal esperar que hi hagi sempre entre el jutge investigador i la sala del judici". Altres acusats es van sumar a aquesta proposta de recusació per diferents raons i alguns, com Jordi Cuixart, la van fer extensiva a tots els membres del tribunal.

La Sala 61 del Suprem, presidida pel seu president, Carlos Lesmes i encarregada de decidir sobre les recusacions dels magistrats del tribunal, va rebutjar en dues ocasions per unanimitat apartar els jutges. Per això, Rull i Turull van recórrer al TC davant la "vulneració del dret fonamental a un procés amb totes les garanties per falta d'imparcialitat a la sala", de manera que reclamaven la suspensió de la causa.

El tribunal de garanties respon ara en un acte que els danys irreparables que poden ocasionar la suspensió cautelar d'un procediment han de ser reals i actuals i no danys futurs, hipotètics "o un simple por".

Argumenta que en l'actual cas l'únic perjudici al·legat és que hi ha el risc de ser condemnats a una llarga pena de presó a resultes d'un judici i una sentència declarats posteriorment nuls per haver estat condemnats per magistrats que no eren imparcials. I recalca que aquest perjudici "és futur i hipotètic, ja que es fonamenta en un fet incert, com és un pronunciament condemnatori". Per això, rebutja suspendre la causa que se segueix actualment al Suprem i que es troba en la fase testifical.