El crit d’alarma es va produir el passat mes de febrer, quan la Comissió Europea (CE) va presentar la seva Taxonomia sobre el clima amb l’objectiu d’accelerar la descarbonització. Al document, es contemplen una sèrie d’activitats relacionades amb el gas i l’energia nuclear. La CE assegurava que "en vista de l'assessorament científic i els actuals avanços tecnològics, s’estima que la inversió privada en activitats de gas i energia nuclear poden exercir un paper en aquesta transició". L’argument comunitari és que els dos combustibles són compatibles amb els propòsits climàtics i mediambientals i permeten abandonar més ràpidament activitats més contaminants —com la generació d'energia a partir del carbó— en favor d'un futur climàticament neutre i basat de manera preponderant en fonts renovables.

Paral·lelament, el mes d’octubre passat, la Generalitat va donar a conèixer un nou decret de renovables amb el propòsit de fomentar l'autoconsum i l'acord amb el territori per avançar en la transició energètica. Ara mig any després de l’entrada en vigor de la norma, aquest encara no sembla acontentar ningú per l’excessiu protagonisme i l’aposta protectora pels combustibles fòssils. Mentre el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya reclama el desplegament urgent de les renovables, l’entitat Ecologistes En Acció demana inversió per reconvertir el model econòmic, molt dependent de l’exterior fins i tot en la producció d’energies renovables.

A l’estudi La transició energètica a Catalunya, presentat aquesta mateixa setmana, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, a més d’aquest desenvolupament, va exigir fomentar l’eficiència i l'estalvi energètic. Segons han calculat els enginyers, la transició energètica de Catalunya requerirà mobilitzar 225.000 milions d’euros d’inversió privada i pública i donarà feina al voltant de 150.000 especialistes durant 30 anys. Però per fer-ho possible, veuen indispensable un canvi d’orientació. "La transició energètica no ha de consistir només a instal·lar aerogeneradors i plaques fotovoltaiques: s’han de fomentar l’eficiència i l’estalvi energètics i cercar substituts als combustibles fòssils i aquests han de ser l’hidrogen i el biometà", es recull a l’estudi. En aquest sentit, l’informe preveu que en un escenari descarbonitzat, "Catalunya no podrà ser autosuficient i haurà d’importar, com a mínim, la meitat de l’hidrogen que consumeixi". Al mateix temps, els enginyers sol·liciten que s’agilitzi la tramitació de permisos, amb la flexibilitat suficient per poder adaptar-se a les dificultats tecnològiques i geopolítiques.

Precisament aquest escenari de crisi de subministraments i energia i de manca de matèries primeres és el que impulsa a l’entitat Ecologistes en Acció a sol·licitar "un nou model on administracions i ciutadans adquireixin la consciència que sense un decreixement econòmic, la transició energètica no és possible". Així ho considera Eloi Nolla, responsable d’energia de l’entitat. En aquest sentit, Nolla recorda que la dependència exterior de Catalunya i de l’Estat espanyol en relació amb els combustibles fòssils és del 75% i fins i tot aquesta situació es produeix en termes similars en els casos de la producció de renovables.

'Rentat' de la indústria fòssil

Nolla adverteix que "l’aposta per les renovables no suposa una panacea, tot i que la petjada de carboni que puguin deixar és inferior a la dels combustibles fòssils". Tot i no ser una solució definitiva, sinó una via de transició, el responsable d’Energia d’Ecologistes en Acció planteja la necessitat d’impulsar canvis estructurals que afavoreixin l’electrificació de les infraestructures, la mobilitat i el consum. "Cal una gestió realista de la demanda energètica".

En un acte celebrat a finals del mes d’abril davant de la delegació de la Comissió Europea a Barcelona, Ecologistes en Acció, juntament amb altres organitzacions ambientalistes van denunciar el ‘greenwashing’, el rentat verd de la indústria fòssil. En el manifest que van llegir, es posicionaven en contra del ressorgiment de projectes d’infraestructures de gas com el Midcat en el nou context geopolític, en lloc de l’abandonament d’aquest combustible d’una vegada per totes. Les entitats van destacar que "el gas i la nuclear, de verd no en tenen res" i que la nova proposta de taxonomia de la Comissió Europea va en contra dels objectius establerts en l’Acord de París, ja que suposaria facilitar el finançament dels combustibles fòssils fins al 2050.

Amb relació a una de les demandes més repetides per accelerar el desplegament de les energies renovables, l’agilització de la renovació dels permisos, el Govern s’ha compromès a modificar el decret vigent per tramitar d’urgència els projectes de fins a cinc MW. La intenció de la Conselleria d’Acció Climàtica és reduir els terminis a la meitat. Malgrat reconèixer el "repte ingent" que suposa la transició energètica, la consellera d’aquest departament, Teresa Jordà, assenyala que "la ciutadania, les empreses, les entitats i els municipis han començat la revolució de l’autoconsum".

Tot i això, les entitats ecologistes i ambientalistes valoren aquests passos com a insuficients, ja que en l’àmbit comunitari general, on s’està debatent el procés de modernització del Tractat de la Carta de l’Energia (TCE), un procés que es preveu finalitzi el mes de juny, no es constata cap avenç per a eliminar la protecció dels combustibles fòssils i la proposta més ambiciosa pretén continuar protegint les inversions fòssils fins al 2030 o inclús una dècada més en el cas d’algunes infraestructures de gas.