La nova campanya d'excavacions arqueològiques del jaciment neolític de La Draga de Banyoles (Pla de l'Estany) ha permès localitzar restes de fusta de cabanes de 7.300 anys d'antiguitat en un estat de conservació "excepcional". El codirector del projecte i professor de la UAB, Toni Palomo, assegura que es tracta d'una troballa única que els dona "pistes" de com seria la part aèria de l'espai i que, alhora, permetrà reconstruir de forma "definitiva com eres les cabanes dels primers pobladors neolítics de la vora de l'estany del 5.290 a.C".

La prospecció s'han concentrat en el sector B del jaciment –que feia deu anys que no s'excavava i té la particularitat de tenir unes millors condicions de conservació de la matèria orgànica- i també han permès localitzar estris i eines fets amb fusta i fibres vegetals. 

Són principalment grans taulons de fusta de més de 3 metres de llargada que ocupen pràcticament tota la superfície de la zona excavada. Es tracta de restes de les cabanes de la primera ocupació del jaciment, que té una durada d'uns 30 anys. "A simple vista sempre que les fustes s'ordenen d'alguna manera, que sigui part d'una coberta que hagi caigut i ens comencen a donar pistes de com seria la part aèria de l'espai", explica Palomo.

En aquest sentit, diu que es tracta d'un fet "absolutament excepcional" trobar elements d'aquestes cabanes en aquestes condicions. "És pràcticament inaudit a la Península Ibèrica i a la Mediterrània", assegura. Això, afegeix, donarà peu a reconstruir "creiem que de manera definitiva, com eren les cabanes dels primers pobladors neolítics de la vora de l'estany l'any 5.290 a.C".

Sondejos i prospeccions subaquàtiques

Paral·lelament, s'han desenvolupat accions de prospecció arqueològica i paleocològica, tant terrestre com subaquàtica. D'una banda, s'han fet sondejos a la riba occidental de l'Estany de Banyoles, dins el terme municipal de Porqueres. En aquest cas, l'objectiu és obtenir noves dades de caràcter sedimentològic i paleoambiental que haurien de permetre a l'equip d'investigadors de reconstruir la dinàmica ambiental de l'estany durant l'Holocè i constatar la possible presència d'altres ocupacions prehistòriques en aquest indret.

Pel que fa a les prospeccions subaquàtiques, s'han concentrat a la zona compresa entre la Punta Freixenet i Punta Cuaranya. Els treballs han permès documentar àmplies extensions de sediment torbós amb molta presència de matèria orgànica conservada com, per exemple, restes de fusta. L'anàlisi dels mostrejos realitzats permet conèixer millor la dinàmica del poblament prehistòric i també històric de l'Estany.

El projecte s'ha dut a terme en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC-IMF Barcelona), el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). En els treballs d'excavació i prospecció es compta també amb la participació d'investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i amb estudiants procedents del Campus d'Arqueologia i Paleontologia de la UAB.