Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, ha aconseguit aquest dimarts el seu objectiu de no declarar com a testimoni al judici als presos independentistes, encara que no hagi pogut evitar comparèixer. Ha estat només un parell de minuts davant la Sala penal del Tribunal Suprem, quan ni tan sols es compleixen 24 hores de la seva petició de no atestar en la causa.

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha reconegut que la seva situació processal és ara com ara complexa, i que podria perjudicar-lo declarar en aquest moment. El jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, que investiga els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, va demanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imputés el membre d'ERC i vicepresident, donada la seva condició d'aforat-.

El TSJC va rebutjar la seva imputació, ara com ara no consta com investigat, si bé la Sala ha interpretat que, en l'"escenari [processal] que se li dibuixa", pot ser que Aragonès "no tingui interès a declarar" com a testimoni, i per tant amb obligació de dir veritat.

En la seva resposta al jutjat 13, la Sala Civil i Penal del TSJC va raonar la seva decisió assenyalant que el jutjat d'instrucció no va detallar degudament els "concrets actes referits a l'esfera de responsabilitat" d'Aragonès, llavors secretari d'Economia, quan es va orquestrar el referèndum.

Estava citat a les 11.30 hores, si bé Marchena va voler cridar-lo a la Sala una mica abans, al voltant de les 11.00, donada la rapidesa dels interrogatoris anteriors. En aquest moment, el vicepresident català es trobava accedint a la seu de l'Alt Tribunal, i el president de la Sala no ha tornat a cridar-lo fins que ha conclòs el primer recés, al voltant de les 13.00 hores.

De fet, la brevetat del seu pas pel Suprem ha suposat un nou gerro d'aigua freda per a Vox, la formació ultradretana que exerceix com a acusació popular en la causa. Va ser Vox qui va reclamar la seva compareixença com a testimoni, i és el partit ultra qui ha encadenat diversos errors i tocs d'atenció de Marchena en els interrogatoris del matí d'aquesta 34a sessió de la causa.

El predecessor de Forn: el Govern no contemplava la via unilateral

L'11a setmana de la causa comença sense l'expectació generada en altres moments, en part per coincidir amb l'última etapa de la campanya electoral. No obstant això, una de les compareixences més esperades aquest dimarts era la de l'exconseller d'Interior Jordi Jané, predecessor de Joaquim Forn, avui assegut en el banc dels acusats.

Jané, que va deixar el Govern el juliol de 2017, tres mesos abans de l'1-O, ha assegurat que almenys llavors "es defensava l'acord" amb el Govern central, i la via unilateral no tenia cabuda en els plantejaments de la Generalitat. "La via que estava damunt de la taula era la d'intentar arribar a una solució acordada per tots els mitjans", sostenia.

El seu cessament com a conseller, venia a dir, obeïa a la sensació d'haver arribat a una "fi de cicle", a la consecució d'"objectius" i a la duresa del càrrec, que requeria del seu acompliment durant les 24 hores, 7 dies a la setmana, i no tenia a veure amb el rebuig al full de ruta del Govern.

En aquesta línia, ha defensat també que l'Executiu de Carles Puigdemont no va voler influir en els Mossos d'Esquadra, i que el seu predecessor no va realitzar canvis a la cúpula d'aquest "cos de seguretat": "El president, el vicepresident i tots els consellers sempre van respectar que el cos dels Mossos està per complir i fer complir la llei", apuntava.