Les institucions i els partits catalans han aplaudit majoritàriament aquest dimarts la decisió del govern espanyol de reconèixer l'Estat de Palestina, a través d'un acord del Consell de Ministres en sincronia amb Irlanda i Noruega. El Govern de la Generalitat ha exigit a Israel que aturi la "matança indiscriminada" a Gaza i Rafah, mentre l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha expressat el suport de la ciutat a la decisió de l'executiu de Pedro Sánchez.

La portaveu del Govern en funcions, Patrícia Plaja, ha descrit la situació a la Franja de Gaza com a "aberració i barbàrie", però ha evitat parlar de genocidi. Preguntada directament, ha argumentat que no pertoca a l'executiu valorar si "quadra o no" parlar d'aquest terme. Sí que ha subratllat que el que està passant a la població de Palestina "parla per si sol", i ha constatat que el govern d'Israel de Benjamin Netanyahu està atemptant contra el poble palestí.

La paraula "genocidi" també divideix la Moncloa: mentre la vicepresidenta segona Yolanda Díaz i la ministra de Defensa, Margarita Robles, s'ha expressat en aquests termes, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ho ha considerat una "opinió personal". Tot i les paraules de Plaja, la Generalitat mantindrà l'oficina d'Acció a Tel-Aviv, perquè té "poques funcions més" a banda d'ajudar la ciutadania catalana que necessiti algun "enllaç" amb el Govern.

Encara en la plana institucional, l'alcalde Jaume Collboni ha expressat el suport del consistori barceloní a la decisió del govern espanyol. El batlle ha recordat que les accions dutes a terme fins ara per acabar amb l'escalada del conflicte no han servit per res, per la qual cosa ha considerat que calia "anar una passa més enllà" per "aturar tanta destrucció i patiment".

Collboni s'ha alineat d'aquesta manera amb Pedro Sánchez, que ha considerat que qualsevol horitzó de convivència i entesa "passa per la solució dels dos estats". En aquesta línia, ha celebrat que Espanya hagi proposat acollir una Conferència Internacional de Pau: ha ofert "l'ajut i l'experiència" de la ciutat com a capital de la Mediterrània i seu de la Unió pel Mediterrani.

Pel que fa a partits, encara en clau socialista, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha expressat el seu orgull pel "pas" que ha fet el president del govern espanyol "prescindint d'advertències i amenaces". "Clar que condemnem les agressions terroristes, però això no dona dret a ningú a agredir i bombardejar", ha defensat en el marc d'un acte de les eleccions europees des de Santa Coloma de Gramenet.

Per la seva part, la candidata d'ERC a les eleccions europees del 9-J, Diana Riba, també ha celebrat el pas confia que sigui una "taca d'oli" que s'estengui a la Unió Europea. La republicana ha assegurat a EFE que en la pròxima legislatura apostarà per revisar els acords del bloc europeu amb Israel per veure "de quina manera" es poden aplicar represàlies contra el govern de Netanyahu per la guerra a Gaza. Diu que no hi pot haver "dobles estàndards" a l'hora d'abordar la resposta.

La dreta espanyolista, en contra

En contra de la decisió s'hi han posicionat partits com el PP o Ciutadans. La cap de llista popular per al 9-J, Dolors Montserrat, ha tornat a acusar el PSOE d'"utilitzar" el reconeixement de Palestina per "tapar" la llei d'amnistia, una llei "inconstitucional que entrega les claus de la Moncloa a un pròfug de la justícia". Pel que fa a Ciutadans, el candidat Jordi Cañas ha titllat el reconeixement "d'electoralista" i ha acusat Sánchez de no tenir "cap escrúpol".