"Tindran Govern socialcomunista per una bona estona", deia el vicepresident Pablo Iglesias dimecres passat en una intervenció en el Congrés dels Diputats. Malgrat l'anunci d'Iglesias, aquesta no ha estat una setmana fàcil per a l'Executiu, que durant els dies en què tirava endavant els Pressupostos Generals de l'Estat del primer Govern de coalició progressista de la democràcia postfranquista veia com ex-alts càrrecs de l'Exèrcit i militars retirats iniciaven una ofensiva colpista, assenyalant que el Govern estatal amenaça la democràcia i la cohesió.

En plena voràgine de la pandèmia del coronavirus, amb els escàndols del rei emèrit refermant i enmig d'una bel·ligerant oposició de militars retirats contraris al Govern de Pedro Sánchez, l'actual Executiu va aconseguir aprovar mitjançant un ampli consens en la Cambra Baixa uns Pressupostos Generals després de tres anys prorrogant els del PP de Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro.

El pacte per a tirar endavant els Pressupostos té un afegit notori, poques setmanes abans del primer aniversari d'aquest Govern. Després de milers esmenes negociades i jornades maratonianes de mediació, Pedro Sánchez pot presumir d'haver augmentat les seves aliances respecte a la seva jornada d'investidura: el Govern de coalició ha sumat 21 vots més que fa gairebé un any. Un cop damunt de la taula que, a més, aferma a l'Executiu fins a 2023 i estableix les bases per a aconseguir nous pactes en un futur.

No obstant això, aquesta fita, que posa fi a diversos anys de paràlisi pressupostària, s'ha vist enfosquida pels missatges de diversos centenars de militars ja retirats, que no paren de llançar proclames contra el Govern espanyol electe, amb exalçaments dictatorials i lloances a la ultradreta. Missatges davant els quals el seu màxim responsable, el rei Felip VI —capità general de l'Exèrcit de Terra, de l'Armada i de l'Exèrcit de l'Aire— ha decidit guardar silenci. Mentrestant, la dreta espanyola ha preferit mirar cap a un altre costat o condemnar tèbiament l'andanada colpista.

Precisament el fet que formacions com EH Bildu hagin donat el seu suport als Pressupostos ha estat un dels elements més polèmics de les negociacions, que a més ha acabat d'exaltar a la dreta i a aquesta branca més antidemocràtica de l'Exèrcit. Un altre assumpte que tampoc ha agradat als més conservadors ha estat el vot favorable dels dos partits catalans més rellevants, ERC i PDeCat, al projecte. El fet que es tracti de dos partits independentistes ja és suficient per a sollevar a Cs, PP i Vox. Però a més el seu "sí" als Pressupostos poques setmanes abans de les eleccions a Catalunya (14 de febrer) augura futurs suports a noves accions i propostes del Govern de coalició. I el paper de Pablo Iglesias a l'hora de sumar a aquestes formacions ha estat clau, alguna cosa que no perdonen ni els exmilitars ni les formacions més conservadores de l'arc parlamentari.

A l'agost Defensa deia no tenir constància de nuclis d'ultradreta a l'Exèrcit

Davant els exabruptes dels ex-alts comandaments de l'Exèrcit, el Govern espanyol ha optat majoritàriament per l'estratègia del silenci i per evitar el desgast en un moment tan crític com és la negociació d'uns Pressupostos Generals. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va declarar aquest dijous que les opinions abocades en el xat són "inacceptables" i estan fora del marc constitucional, perquè posen en una "situació complicada al rei" i sembren "dubtes sobre la labor de les Forces Armades".

No obstant això, a l'agost, davant una informació de Público que revelava una intensificació de l'auge ultradretà en el nucli de les Forces Armades a través de xats i grups tancats en xarxes socials, el Ministeri de Robles deia no tenir indicis de nuclis d'ultradreta en l'Exèrcit. Ni dos mesos després Infolibre treia a la llum xats de WhatsApp privats amb contingut ultradretà i contrari al Govern espanyol. Xats el to dels quals s'ha anat elevant després del referèndum català del 17 d'octubre de 2017 i, més recentment, arran de l'entrada d'Unidas Podemos en el Govern estatal.

L'ofensiva militar

Encara que el debat durant aquests dies s'ha centrat més en si prendre seriosament o no totes aquestes declaracions dels militars jubilats, la qual cosa sí que posa sobre la taula és que aquests no reconeixen el Govern electe, ni als partits que van votar a favor o es van abstenir durant la investidura. Aquest sector de militars al·lega la defensa de la "cohesió nacional" mentre desoeix el mandat popular de les urnes. Una sobirania que segons l'article 8 de la Constitució li correspon salvaguardar.

A finals de novembre, 73 excàrrecs de l'Exèrcit de Terra, ja jubilats, van enviar una carta al rei Felip VI en la qual ratllaven a l'actual Govern espanyol de "socialcomunista secundat per filoetarras i independentistes"; un Executiu que, segons aquests, posa en perill la "cohesió nacional".

Tal vegada la declaració més polèmica ha estat la de Francisco Beca Casanova, que a través d'un xat de WhatsApp amb altres militars retirats lloava a Franco i manifestava el seu desig d'afusellar a 26 milions d'espanyols. Constants senyals de colpisme en personalitats reconegudes dins de l'Exèrcit i que han tornat a la càrrega durant la setmana en la qual s'aprovaven els Pressupostos, una victòria del Govern estatal, però sobretot, una derrota del bloc de la dreta parlamentària.

Finalment, aquest dissabte es va saber que altres 270 militars retirats parlen de la "deteriorament de la democràcia" i acusen el Govern espanyol  d'intentar "imposar un pensament únic". Els signants reiteren la seva lleialtat al rei com a comandament suprem de les Forces Armades, no així al Govern estatal electe.

Tensió també des de la Justícia

El fràgil equilibri en el qual se sustentava l'aprovació dels Pressupostos Generals, que finalment han comptat amb el suport d'onze formacions polítiques, es va poder veure amenaçat amb la decisió del Tribunal Suprem de revocar novament el tercer grau penitenciari als presos polítics, decisió que també va coincidir amb les negociacions parlamentàries.

El següent escull que haurà de solucionar el Govern espanyol, i que porta cua des de fa mesos, és la renovació del Consell General del Poder Judicial. Si no s'arriba a acords amb el PP per desbloquejar la situació, l'Executiu intentarà aplicar reformes legals del sistema judicial. El mateix Pablo Iglesias va assegurar que serà l'única via, malgrat que diversos òrgans oficials desaconsellen aquest camí.

Des del 4 de desembre de 2018, el govern dels jutges es manté en funcions, davant la incapacitat del poder legislatiu d'arribar a un acord per renovar-lo. Les associacions judicials exigeixen independència i el final de la "politització".