El projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat remata el seu recorregut al Congrés després que una àmplia majoria absoluta de la Cambra Baixa hi hagi donat llum verda. Aquests nous comptes posaran punt i final al projecte pressupostari de Cristóbal Montoro, el més longeu de la democràcia. Els pressupostos es remetran ara al Senat per a continuar la seva tramitació parlamentària, on podrien aprovar-se definitivament en cas que no s'incloguin modificacions. En cas contrari, afrontaran el seu examen definitiu al Congrés el pròxim 29 de desembre, perquè entrin en vigor l'1 de gener de 2021.

El govern de coalició no només ha consolidat la majoria del bloc d'investidura, sinó que ha sumat 21 vots més que fa gairebé un any en la votació per a nomenar Pedro Sánchez president de l'Executiu. Els 13 diputats d'ERC i els cinc de Bildu, que es van abstenir anteriorment, i els quatre del PDeCAT i el diputat del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC), que van votar en contra, han anunciat el seu suport als comptes per a 2021. No obstant això, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), que va donar suport a la investidura de Sánchez, ha comunicat el seu rebuig en aquesta ocasió. En total, el dictamen, votat al final del debat per seccions, ha recollit 188 vots a favor en la majoria d'elles i 154 en contra (PP, Vox, Cs, Junts, la CUP, UPN, BNG, Fòrum Astúries i Coalició Canària). Dels 350 diputats que seuen als escons del Congrés, vuit d'ells no han votat.

A més de donar carpetada als comptes de Montoro, prorrogats fins a dues ocasions per la volatilitat parlamentària, el Govern espanyol referma la seva legislatura fins a 2023. Així mateix, el suport d'aquest nou bloc de pressupostos estableix les bases per a aconseguir nous pactes en un futur.

La situació d'emergència sanitària i econòmica derivada de la crisi del coronavirus fan més imprescindibles encara l'aprovació d'una nous comptes públics. Els portaveus dels partits que sostenen el Govern espanyol, així com els membres del Consell de Ministres, que han explicat des del mes d'octubre les partides contemplades en el projecte, han demanat el suport per a tirar endavant uns "pressupostos de país", uns "comptes expansius" que posin fi a l"austeritat i les retallades del Govern de Rajoy".

Calendari exprés

La tramitació del projecte al Congrés s'ha dut a terme en un temps rècord, ja que la Junta de Portaveus va donar el vistiplau a retallar els temps d'alguns tràmits perquè els pressupostos entrin el vigor al gener. El passat 12 de novembre, el Congrés va tombar les set esmenes a la totalitat al projecte presentades per PP, Vox, Junts, BNG, CUP, Coalició Canària i Fòrum Astúries.

Després de la celebració de la ponència, la Comissió de Pressupostos va debatre i va votar durant tres jornades maratonianes les gairebé 4.000 esmenes parcials introduïdes pels grups de l'arc parlamentari. En la comissió, el text pressupostari va sumar correccions d'ERC, PNB, Bildu, Més País, Compromís, Teruel Existe, Nova Canàries i PDeCAT, aconseguint moure més de 1.100 milions d'euros.

Entre el paquet de mesures pactades pel Govern espanyol i aquests grups destaquen l'aixecament del control financer del Ministeri d'Hisenda a la Generalitat de Catalunya i el compromís per a l'harmonització fiscal, que es durà a terme al marge dels comptes públics.

Finalment, el Ple del Congrés s'ha reunit aquesta setmana, des del dilluns fins a dijous, per a debatre i votar el dictamen sobre l'articulat i les seccions dels pressupostos elaborat per la Comissió de Pressupostos. Després de tres torns de votacions de les correccions parcials que s'han mantingut vives en aquesta etapa, els grups han tirat endavant una vintena d'esmenes, com limitar l'impost al sucre perquè no s'apliqui als productes lactis edulcorats i injectar uns 566 més milions a la partida del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència.