El consum conscient està deixant de ser una assignatura pendent, almenys a Barcelona, gràcies a la proliferació d'iniciatives que conviden els veïns i veïnes a incorporar criteris de sostenibilitat i justícia social en les seves pautes de consum. Això no només es vol potenciar a escala individual, sinó que es busca consumir conscientment de manera col·lectiva per tal d'arribar a establir una economia social i solidària de facto en els diferents indrets de la ciutat.

Cada cop són més comunes iniciatives com el Queviure, l'Economat Social de Sants, que està constituït com una cooperativa de treball basant-se en un model autogestionat i de consum responsable en el qual es dona prioritat als productes ecològics i on es vol posar en relleu el valor social i ambiental per garantir els drets dels veïns i veïnes del barri a una alimentació de qualitat.

Terra Mullada, també a Sants, produeix i distribueix (en una botiga física) fruites i verdures de proximitat, sobretot del Parc Agrari del Baix Llobregat. Cultiven varietats tradicionals i autòctones sense fer servir pesticides, herbicides ni petroquímics i de manera respectuosa amb el medi ambient.

Aquestes iniciatives, juntament amb els grups de consum agroecològic dels diferents barris, volen proposar una alternativa al consum capitalista i posar en el centre els drets de les persones a gaudir d'una alimentació de qualitat, el medi ambient i la justícia social. No obstant això, aquests projectes són limitats, ja que ni a l’Economat de Sant, ni al Terra Mullada, ni als grups de consum s'hi pot fer la compra completa per a una llar. És per aquest motiu que des de fa mesos s'està gestant a Barcelona el Food Coop Bcn, un supermercat cooperatiu on s'hi podria trobar de tot i que s’emmiralla en el Park Slope Food Coop de Nova York i el Bees Coop de Brussel·les.

Els models: el Park Slope Food Coop i el Bees Coop 

Si hi ha un model de supermercat cooperatiu exitós al món, aquest és el Park Slope Food Coop de Nova York. Situat al barri de Brooklyn des de fa més de 40 anys, aquesta cooperativa compta amb 17.000 socis i sòcies compromesos a treballar-hi tres hores al mes. La reducció de la despesa en salaris ha permès abaixar el preu dels productes i atraure més gent. Els productes que s'hi ofereixen, d'altra banda, provenen de l'agricultura ecològica i de proximitat i tenen certificació ètica (condicions ètiques en la producció dels productes).

A Park Slope Food Coop són els socis qui mantenen l'engranatge del supermercat, que des de fa temps és l'exemple en el qual es fixen les diferents iniciatives d'aquestes característiques. Bastat en aquest model, per exemple, va néixer el Bees Coop de Brussel·les (Brussels Ecological, Economical Supermarket), un supermercat cooperatiu que va arrencar fa un parell d'anys (tot i que l'obertura oficial del supermercat va tenir lloc tot just fa un any).

El Bees Coop va néixer amb la idea de posar a l'abast de la ciutadania una cooperativa de consum que oferís productes de qualitat a preus assequibles, sempre des del respecte cap als productors i el medi ambient. És a dir, crear una alternativa a la distribució d'aliments en massa. Fomentar els productes locals, afavorir el circuit curt, prioritzar el cultiu ecològic i de temporada, lluitar contra el malbaratament alimentari o reduir els embalatges són algunes de les consignes del Bees Coop.

Aquestes iniciatives, no només volen posar en el centre els drets de la ciutadania a una alimentació de qualitat, sinó que també volen reforçar el teixit de barri, afavorir la cooperació entre veïns i veïnes i promoure models de negoci autogestionats on siguin els usuaris els qui prenen les decisions.

Food Coop Bcn, una realitat en marxa a Barcelona

Food Coop Bcn va sortir d'una convocatòria a través de les xarxes socials que tenia com a objectiu trobar persones interessades a posar en marxa el primer supermercat cooperatiu a Barcelona. "A la primera trobada van venir 250 persones i d'aquí en van sortir grups de treball i comissions. De moment, estem constituïts com a associació i comptem amb 25 sòcies i sòcies, que som els que estem impulsant el supermercat", diu Imma Tortajada, sòcia del projecte i persona responsable de la comunicació.

"La idea és cobrir el que les cooperatives agroecològiques de barri no poden cobrir i obrir un supermercat amb totes les facilitats que habitualment ofereixen els supermercats. L'objectiu és clar: volem promoure un consum responsable i sostenible entre la ciutadania". El Food Coop Bcn tindrà un format democràtic i participatiu i donarà prioritat als productes sostenibles i de proximitat, el tracte directe i just amb els proveïdors i el respecte dels drets laborals de tots i totes les assalariades, assegura Tortajada.

Estand de Food Coop a l'última FESC. FOOD COOP

L'obertura del supermercat està prevista per al 2020, però encara queden moltes decisions per prendre. Des de l'associació s'està treballant en un pla d'empresa per fer la iniciativa viable. "Encara no sabem on instal·larem el supermercat, estem mirant barri. D'una banda, ens interessaria estar en un barri on la gent estigui interessada en l'oferta que proposem, però també és cert que ens agradaria cobrir barris on hi ha menys iniciatives d'aquest tipus (...) Tampoc s'ha decidit quantes hores hauran de treballar els socis i sòcies o si els veïns que no siguin socis podran comprar a la cooperativa", diu Carme Campos una de les persones en nòmina de l'associació que està impulsant el supermercat.

De moment, hi ha dues fórmules per apropar-se al projecte: esdevenir soci de l'associació i adquirir el compromís de dur a terme les activitats que es proposin des dels diferents grups de treball i comissions, o fer-se simpatitzant, per a aquella gent que en un futur voldrà comprar al supermercat, que de moment no vol ser soci de l'associació però que sí que té intenció d'esdevenir soci de la cooperativa quan aquesta es posi en marxa. De les quotes mensuals o les condicions específiques encara no se n'ha parlat, diu Campos.

Una iniciativa plena de reptes

La iniciativa no està exempta de reptes. Un dels més importants és la coordinació dels pagesos. "Quan el Food Coop Bcn sigui una realitat s'haurà de crear una xarxa de pagesos coordinats per tal de suplir el supermercat; també s'haurà de comptar amb el suport de l'administració per tirar endavant. Per canviar el model alimentari es necessita el suport de molts elements i actors", assegura Esther Vivas, autora de El negocio de la comida ¿Quién controla nuestra alimentación? (Icaria, 2014) qui habitualment parla del "negoci del menjar", en tant que el dret a una alimentació sana i de qualitat s'ha convertit en una mercaderia.

Per a Carmen Campos, el repte principal serà fer el supermercat cooperatiu econòmicament viable. "És un sector amb molta competència i les línies de productes eco ja tenen una presència important en els supermercats convencionals. Hi ha altres iniciatives molt enfocades a la proximitat, com Ametller Origen, perquè l'interès en el consum ecològic i de proximitat ha crescut molt en els últims anys. El primer repte és introduir-nos en aquest món i fer que el nostre projecte sigui viable i que pugui tirar endavant amb les dinàmiques cooperativistes sense necessitar suport extern".

En aquest sentit, el Food Coop Bcn vol buscar finançament i més socis cooperativistes per fugir de les subvencions, per això s'està fent una crida a totes les entitats de l'economia social per a que mostrin el seu suport a la iniciativa. De moment, Food Coop Bcn ha rebut la subvenció “Impulsem el que fas”, de Barcelona Activa, de 35.000 euros i la subvenció “Projectes Singulars per l’Economia Social” de la Generalitat, amb una dotació de 30.000 euros (a aquesta última subvenció s’hi ha presentat sota el paraigua del projecte de cooperatives Frescoop i Queviure per impulsar tres supermercats cooperatius a Catalunya: a Manresa, Terres de l’Ebre i a Barcelona).

Un altre repte és el de ser competitius en el mercat. El Food Coop Bcn es vol diferenciar de tots els altres supermercats en tant que al grau de compromís social i ecològic dels productes que hi vendran. "Pel que fa al preu, és evident que els grans supermercats sempre seran més competitius que nosaltres, però que els productes que hi venen siguin eco no garanteix que siguin de proximitat o que es pagui de manera justa als treballadors i treballadores", diu Esther Vivas, qui considera que durant els últims anys s'ha produït una apropiació de l'agricultura ecològica per part de les grans empreses.

Apostar per la sobirania alimentària implica canviar un model d'agricultura i alimentació segrestat per les grans empreses i corporacions de la indústria alimentària. Tal com assegura Vivas en el seu llibre, entre el 25 i el 55% de la compra en supermercats és compulsiva "gasta menys qui compra al productor".

Comprar amb consciència i en conseqüència

Per a Esther Vivas, els supermercats cooperatius van un pas més enllà en la reapropiació del dret a l'alimentació. "En els últims anys s'ha incrementat l'interès per menjar de manera saludable, i això té a veure amb la salut. No obstant això, no podem obviar la lectura política. El model de consum dominant es basa en la compra en grans superfícies, que ara sí que ofereixen productes ecològics i bio però no productes ètics. Els supermercats cooperatius busquen la transformació social i el canvi polític i van més enllà dels grups de consum agroecològics, perquè busquen aquest canvi social".

El proper Food Coop Bcn espera obrir les seves portes a tots tipus de consumidors, però sobretot, va destinat a aquella gent que amb la seva cistella de la compra vulgui contribuir a la justícia mediambiental i ètica. "En aquest sentit els supermercats marquen la diferència: no només es tracta de vendre un producte sinó de defensar una pràctica de consum. Comprar és una acció política", sentencia Vivas.