Stay Homas es va crear de forma espontània, igual que la música que fan i que ajuda milers de persones a passar aquests dies de confinament amb una mica més d'alegria. Rai Benet, Klaus Stroink i Guillem Boltó són els tres companys de pis que, des de la seva terrassa i amb qualsevol cosa que els serveixi d'instrument, han composat les cançons que estan fent de banda sonora de la realitat distòpica que estem vivint. En diferents idiomes i estils musicals i amb la col·laboració d'altres artistes, parlen de les angoixes i incerteses que això està generant i les combaten amb bon humor.

"Objectiu no n'hi havia, era fer el vermut a la terrassa com fem de per sí, tocant una mica", explica Boltó sobre els orígens de la iniciativa. En una videotrucada amb Públic, assegura que en un d'aquests vermuts del primer cap de setmana de confinament van decidir gravar-se i penjar-ho a les xarxes. El rebombori que va causar els va animar a fer una altra cançó, aquesta vegada amb la col·laboració del primer artista, Sr. Wilson, que també va triomfar. "Llavors vam decidir que ens hi posàvem. Ens vam proposar cantar pel confinament cada dia", apunta el jove. Boltó és membre del grup Doctor Prats, i tant Benet com Stroink formen part de Búhos i de la banda de Nil Moliner.

A partir d'aquí, van decidir obrir-se xarxes pròpies que de seguida van tenir milers de seguidors -ara en tenen més de 250.000 a Instagram i 15.500 a Twitter-  i ressò internacional. The New Yorker els va trucar la primera setmana, i la CNN també ha parlat de la seva música. "És molt boig, molt fort". Artistes com Rubén Blades, molt admirat per ells, i Michael Bublé, també n'han parlat. "Ho païm com bonament podem, ens fa pensar que alguna cosa devem estar fent bé", comenten, emocionats.

Tot i que a l'inici feien una cançó al dia, van decidir baixar el ritme per poder cuidar més els temes. A mesura que han anat passant els dies, han anat agafant certa rutina creativa. Benet explica que "al principi era bastant més caòtic" ja que el mateix matí, cafè en mà, es plantejaven quina cançó farien i a quin artista trucarien perquè fes la col·laboració, un dels seus segells d'identitat. De moment, han fet vídeos amb Judit Neddermann, El Kanka, Josep Montero (Oques Grasses), María José Llergo i Nil Moliner, entre d'altres.

"Hem anat agafant una rutina, ara ja no els truquem el mateix dia", diu amb una rialla Benet. Tot i així, Boltó afegeix que alguns dies van "a contrarellotge". "Som tres i ho fem tot entre nosaltres, estem trampejant com podem mentre ho apuntem tot en fulls en brut", explica, mostrant la naturalitat amb què gestionen aquest nou projecte.

"Els dies ens passen volant", expliquen, perquè el projecte els hi ocupa pràcticament tot el dia. Només fan una pausa per dinar i mirar un capítol de la sèrie Westworld. "Des que ens llevem fins al vespre ens dediquem a la música. És molt entretingut, estem molt agraïts però també una mica estressats", afegeix Boltó.

L'estil del grup està "per definir": han fet bossa nova, reggae, trap, soul, un bolero, una rumba... i el que els hi queda per explorar. "Anem d'una punta a l'altra sense cap mena de mirament ni pudor, tot i que si alguna cosa defineix tots els estils és que tot és una mica precari, o espontani", afegeix Boltó. Tenen una guitarra, i a vegades entren en joc una trompeta (Stroink) i un trombó (Boltó), però la resta d'instruments són improvisats: amb una galleda, la tapa d'una olla i pots de pebre creen els ritmes de les confination songs (cançons de confinament). L'idioma en què ho fan també va variant, i han cantat en català, castellà, anglès, portuguès i italià. "No tenim cap mena de problema, ens els estimem a tots per igual. Ho fem tot sobre la marxa", explica Boltó.

'Sold out' en qüestió de minuts

L'últim èxit del grup els ha agafat també per sorpresa: mentre feien un vermut el cap de setmana passat, van anunciar que faran un concert a la Sala Apolo el 31 de juliol i les entrades es van esgotar en qüestió de minuts. Aquest concert implica començar una trajectòria més enllà del confinament: "La gent ens ho demanava. Si ningú ens ho hagués dit, ni se'ns hagués acudit", explica Benet. Tot i això, no volen desvincular-se de la situació en què ha nascut el grup. "Part dels beneficis aniran pel #JoEmCorono. Som una excepció, estem com en una bombolla, però volem ser conseqüents", continua Benet.

Tot i que els Stay Homas es deconfinin junts, asseguren que prioritzen els seus respectius grups i projectes. "Sempre passaran per davant, però no volem que això s'oblidi. Som molt bons amics i ens fa il·lusió que tocant a la nostra terrassa hagi sortit això", explica Boltó. Encara no ho tenen clar, però donen voltes a si en podria sortir un disc, o fer més concerts, "sempre i quan es pugui compaginar" amb els altres projectes.

L'èxit i les bones vibracions els acompanyen a ells i als seus fans en el dia a dia, però no els fa desconnectar de la realitat. "Ens fa una il·lusió tremenda, però és molt estrany de gestionar, sense poder-ho compartir amb la gent... En el fons, estem a casa, al sofà, solíssims", igual que tothom, conclou Benet.