Unió de Pagesos (UP) i representants de diferents entitats municipalistes han fet una tractorada a Maians (Castellfollit del Boix, Bages), aquest dimecres per exigir que l'Església catòlica retorni les propietats i béns immatriculats de forma irregular. A la mobilització hi ha participat una cinquantena de persones i una desena de vehicles, que han titllat d'"escandalosa" la xifra d'un miler de propietats inscrites irregularment que va admetre la Conferència Episcopal a nivell estatal. Creuen que no s'ajusta a la realitat (estimen que ja només a Catalunya n'hi ha entre 7.000 i 8.000)i que es vol "tapar el problema".

La protesta és una de les vint que es fan a diferents punts de l'Estat. A Catalunya, han escollit Maians perquè és on UP ha detectat un nou cas de doble immatriculació irregular a favor del Bisbat de Vic. Paral·lelament, l'Ajuntament de Castellfollit de la Roca (Garrotxa) ha fet el procés però a la inversa. El consistori ha aconseguit posar al seu nom l'església vella del municipi per recuperar plenament un espai que des de fa anys utilitzen com a equipament cultural i "retornar-lo al poble".

La concentració de Maians s'ha fet sota una gran pancarta amb el lema "A Déu el que és de Déu i als pobles el que és dels pobles". Entre la cinquantena de participants, hi havia representants d'Unió de Pagesos, l'Associació Catalana de Municipis, l'Associació de Micropobles de Catalunya i altres entitats, com els Consells Comarcals del Bages i del Solsonès, entre d'altres.

Un dels portaveus de les entitats convocants, Oriol Serrà, que és vicepresident de l'Associació de Micropobles de Catalunya, ha expressat la indignació que hi ha des que, fa unes setmanes, la Conferència Episcopal va acordar el llistat d'immatriculacions irregulars amb el govern espanyol. "La xifra que donen és escandalosa, sembla que es busqui tancar el tema i dir que ja està solucionat, però és una quantitat ínfima", afegeix.

Els municipis de pocs habitants tenen moltes dificultats per poder comprovar els registres de la propietat perquè no disposen de personal ni mitjans per fer-ho. Malgrat tot, s'estan fent esforços i ja han aconseguit petites victòries. És el cas de Sant Miquel de Campmajor, on Serrà n'és l'alcalde, i on han arribat a un acord amb el Bisbat perquè passi a ser municipal. "Era una torre d'una família del segle XI, que la van construir ells, i que ara estava a nom de l'Església", remarca. Amb la cessió, l'Ajuntament n'assumirà la recuperació.

Des d'Unió de Pagesos, que fa anys que hi treballen, exigeixen a la Generalitat i al Govern espanyol poder tenir accés a les notes simples dels registres de la propietat i no pas llistats que "no serveixen per a res". "Ja ho vam demanar al Parlament el 2018 i el Govern va treure un llistat", lamenta l'expert en immatriculacions del sindicat, Joan Casajoana. Ara, però, tornaran a insistir amb aquest tema que consideren clau per poder treure a la llum entre 7.000 i 8.000 immatriculacions irregulars que creuen que hi ha a Catalunya. "Els bisbes actuaven com a notaris, anaven al registre i canviaven els assentaments; hem de veure a través de les notes simples què van fer", afegeix.

Castellfollit de la Roca recupera un espai

L'Ajuntament de Castellfollit de la Roca (Garrotxa) ha immatriculat l'església vella del municipi amb l'objectiu de potenciar-la com a equipament cultural i aconseguir que sigui declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El temple, que data del segle XI, va ser devastat durant la Guerra Civil i reconstruït als anys 80 amb l'ajuda dels seus habitants. Per garantir el culte, l'Ajuntament va cedir a l'església uns terrenys on s'havia de construir les noves escoles republicanes per fer-n'hi una de nova.

El temple no estava inscrit a nom de ningú però constava un document de cessió a l'Ajuntament, datat dels anys 60. La immatriculació ha culminat un llarg procés iniciat l'any 2018. "D'alguna manera, és part de la recuperació històrica i una compensació per al municipi", assegura l'alcalde, Miquel Reverter.

La seva història es remunta al segle XI. El temple d'origen romànic, però, consta als documents a partir del segle XIV. Va exercir com a espai de culte fins l'any 1936 quan amb l'esclat de la Guerra Civil, va patir un incendi que la va devastar completament. Aleshores, l'Ajuntament va cedir uns terrenys municipals on s'havien de fer les noves escoles republicanes per fer-hi la nova –i actual- església. L'antic edifici es va recuperar durant els anys 80 gràcies a la implicació de la gent del municipi, que la van ajudar a reconstruir. Des d'aleshores, ha funcionat com a punt d'interès turístic i espai cultural.

L'actual equip de govern sabia que l'any 1966 el Bisbat havia cedit aquest edifici al consistori per un termini de 99 anys però quan van començar buscar documentació, no van trobar cap paper que ho acredités. "Ens trobàvem que tot i que hi fèiem nosaltres el manteniment, no podíem demanar cap ajut ni subvenció perquè, en realitat, no era nostre", explica l'alcalde Miquel Reverter. L'any 2018 van aconseguir que el Bisbat els fes un certificat que acreditava la cessió. "Llavors vam continuar investigant i vam veure que no estava inscrita a nom de ningú. Vam decidir immatricular-la", afegeix l'alcalde. Després de nombrosos tràmits i de dur-ho a ple, a finals del mes passat van obtenir el document que ho acredita oficialment.