Mig centenar de fundacions socials i culturals i d'associacions ciutadanes vinculades al nacionalisme gallec han acordat l'inici de l'anomenada Via Galega, una plataforma de caràcter sobiranista que té com a objectiu expandir la consciència social sobre el caràcter de Galícia com a nació amb dret a exercir lliurement la seva autodeterminació. L'organització, en la qual no participa directament cap partit polític però que compta entre els seus impulsors amb noms rellevants de la política gallega, té com a referències l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural.

Les associacions fundadores van acordar la creació de Via Galega en una reunió celebrada el passat 20 de gener a la seu a Santiago de Compostel·la de la Confederació Intersindical Galega (CIG), el sindicat nacionalista de classe que també participa en la plataforma a través de la seva fundació d'estudis econòmics i socials. La CIG és la central majoritària a Galícia, amb gairebé un 30% de delegats als comitès d'empresa, enfront del 28,2% d'UGT i el 25,6% de Comissions Obreres. També participa indirectament a Via Galega, a través d'una fundació, la Unión do Povo Galego (UPG), el partit majoritari entre els conformen el Bloque Nacionalista Galego (BNG) i que compta amb sis diputats al Parlament de Galícia.

Els creadors de Via Galega mantenen que la seva organització no pretén imitar ni semblar-se a ANC o Òmnium, sinó respondre a les característiques pròpies del país i a les necessitats d'impulsar una consciència nacional que a Galícia està molt menys desenvolupada que a Catalunya i Euskadi, just en un moment de crisi i de debat sobre la reformulació del model territorial.

“Tard o d'hora l'Estat haurà de donar una resposta a aquesta crisi i fer una proposta per revisar les relacions amb Catalunya i el País Basc. I Galícia no pot arriscar-se a quedar exclosa i no participar amb veu pròpia en aquest debat”, apunta Francisco Jorquera, president del patronat de la Fundació Galícia Sempre.

Jorquera, militant de la UPG i diputat al Congrés pel Bloque Nacionalista, formació de la qual va ser portaveu nacional i candidat a la presidència de la Xunta, alerta que Via Galega “no neix amb voluntat de representar el nacionalisme gallec”. I destaca que està obert fins i tot als qui, sense declarar-se nacionalistes, participin també de la idea que Galícia viu un profunda crisi social per la seva escassa influència i per la desidentificació de les seves pròpies referències en el terreny cultural, però també en el polític, en l'econòmic i en el social.

“Tenim un president [Alberto Núñez Feijóo] que s'ha aplicat a si mateix l'article 155 renunciant no ja a reclamar la transferència de més competències de govern, sinó renunciant a gestionar i delegant les que ja té. S'està produint un desmantellament accelerat de sectors productius clau amb un descens alarmant de la població activa, a la qual ja supera la suma d'aturats i jubilats; i sofrim una crisi demogràfica profunda que s'ha agreujat amb la reactivació del fenomen de l'emigració de població jove”, afirma.

Corrent de pensament pròpia

El nacionalisme gallec es va conformar com a corrent de pensament polític i social al segle XIX, encara que el seu referent simbòlic són les revoltes Irmandiñas de 1467 i 1469, els majors aixecaments populars que va haver a Europa al segle XV. El BNG, fundat el 1982 entorn de la UPG i que va agrupar a una nodrida constel·lació de formacions sobiranistes i galleguistas d'esquerra que havien sobreviscut en la clandestinitat durant la dictadura, va monopolitzar el vot nacionalista durant els últims tres decennis fins a l'escissió en el 2012 de part de la seva militància, que es va reagrupar a Anova.

Aquest partit, liderat per la figura de Xosé Manuel Beiras, es va aliar amb Podemos i les Marees en les últimes eleccions autonòmiques. La formació resultant, En Marea, va aconseguir convertir-se en la segona força política de Galícia, per sobre del PSOE i amb el BNG relegat a la quarta posició amb el 8,3% dels sufragis.
Aquesta divisió, així com la volatilitat del vot nacionalista –el BNG va arribar a tenir el 25% de suport electoral en 1997- i l'existència d'un mercat de mitjans de comunicació que no respon a la pluralitat ideològica del país, complica la tasca d'avaluar el sustento social que podria recaptar Via Galega i equiparar la seva potencial influència a la qual avui tenen Ómnium i la ANC.

El percentatge de gallecs que saben parlar gallec és notablement superior al de catalans que saben parlar català i al de bascos que saben expressar-se en euskera (el 91% enfront del 85% i el 53%, respectivament, segons les xifres del Plan Xeral de Normalización Lingüística de la Xunta, de l'Informe de Política Lingüística de la Generalitat i de l'Enquesta Sociolingüística del Govern basc). Però als quioscos, amb una oferta de deu capçaleres en castellà, no s'ofereixen diaris en gallec des de la desaparició de Xornal de Galícia, l'únic mitjà redactat majoritàriament en aquesta llengua i que va tancar la seva edició de paper i la seva versió web l'any 2011.

A Internet, les referències són els digitals Praza Pública i Sermos Galiza. Aquest últim, amb 140.000 usuaris únics, edita també un setmanari i preveu treure un diari de dimarts a dissabte en el 2019. Sermos va ser l'únic mitjà que va prestar atenció a la conformació de Via Galega, que va començar a fonals de l'any passat i que no ha despertat l'interès de cap altra capçalera de rellevància.

El seu director, Xosé Mexuto, coincideix que “l'espanyolisme ha rehegemonitzat el mercat dels mitjans gallecs”, que contribueixen a transmetre a l'opinió pública la idea que “Galícia és un territori format per quatre províncies espanyoles, i no una nació que té dret a autogovernar-se”. Mexuto admet que no es poden fer comparacions entre el grau de consciència nacional adquirit per la societat catalana i el de la gallega, però adverteix que el procés ha demostrat que “la gran divisió que es dóna avui a l'Estat espanyol és la que gira entorn de la formulació territorial”. “El model del 78 està en estat d'enderrocament, i l'alternativa està en el nacionalisme”, assenyala.

O Diario Galego, el periòdic en paper que l'editora de Sermos pretén posar als quioscos l'any que ve amb l'ajuda de bona part de les editorials de la comunitat en aquest idioma, i si aconsegueix assegurar-se almenys 3.000 subscriptors individuals. No està vinculat a Via Galega ni pretén convertir-se en veu del soberanisme. Segons assenyala Xoán Costa, president del Consell d'Administració “és un projecte col·lectiu que neix d'un compromís social”. “No ens definim com a mitjà nacionalista gallec, sinó com a mitjà d'interessos gallecs”, subratlla.

Lluita de classes: el Banquet de Conxo

Els impulsors de Vía Galega planegen presentar oficialment la plataforma amb un acte el proper 3 de març a Santiago. La idea és fer-ho al barri de Conxo, per commemorar el Banquet de Conxo de 1856. Aleshores, un grup d'estudiants compostel·lans de classe alta proper a l'ideari galleguista va irritar als poders fàctics de Galícia quan van celebrar un dinar de solidaritat i suport als treballadors en els quals ells feien de cuiners i cambrers servint els plats a obrers i artesans, en el que es va considerar símbol de la seva conscienciació en la lluita de classes.