Público
Público

Set de cada deu llogaters de Barcelona assumeixen que no heretaran i no podran comprar mai un habitatge

Un estudi publicat per l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona conclou que el mercat immobiliari "està segrestat". A més, revela que el lloguer "està generant una gran bretxa social"

27/12/2023 - Promoció d'habitatges de lloguer social al barri de la Marina del Prat Vermell, a Barcelona.
Promoció d'habitatges de lloguer social al barri de la Marina del Prat Vermell, a Barcelona. Blanca Blay / ACN

El lloguer, sobretot a grans ciutats com a Barcelona, serà una realitat de la qual milers de persones no podran escapar mai encara que ho vulguin i això augmentarà la desigualtat econòmica durant els pròxims anys. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi publicat aquest dimecres per l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) titulat De propietaris a llogaters. Informe sobre la desigualtat creixent en l'accés a la propietat.

El treball revela que un 70% dels enquestats a Barcelona i Madrid es veuen a si mateixos condemnats a pagar un lloguer per a tota la vida perquè assumeixen que no heretaran un habitatge i que, per tant, mai en podran tenir un en propietat. A més, dels que heretin, el 80% haurà de compartir l'herència.

Per si no n'hi hagués prou, el valor econòmic i la utilitat dels habitatges a heretar no sempre encaixen amb les necessitats del llogater, afirma el document de IDRA. Exemple d'això és que a Barcelona el 40,7% dels habitatges a heretar té un valor inferior o bastant inferior al preu mitjà d'un pis de 60 metres quadrats, que arriba els 250.020 euros. La conclusió és contundent: "L'evidència derroca el mite que la majoria dels joves heretaran abans o després un habitatge i deixaran de viure de lloguer", afirma l'estudi.

Cada vegada més gent no té altra opció que optar pel lloguer perquè només té el seu salari per a viure. L'estudi de IDRA revela que un 53% dels menors de 29 anys que s'han emancipat són llogaters i que un terç de les persones de fins a 44 anys també ho són. Aquestes xifres estan per sobre de la mitjana estatal proporcionada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que indica que una mica més d'un 15% de la població viu de lloguer.

"La demanda està artificialment inflada per actors que no tenen una necessitat d'habitatge, i això contribueix a augmentar els preus"

"El mercat de la compravenda d'habitatge és inaccessible i segrestat", conclou l'informe de IDRA. "La demanda està artificialment inflada per actors que no tenen una necessitat d'habitatge, i això contribueix a augmentar els preus per a aquells que la necessiten per a viure", asseguren els autors de l'informe.

Font de desigualtat

La situació actual provoca una bretxa econòmica cada vegada major entre arrendataris i arrendadors. "Les dinàmiques del mercat del lloguer l'han convertit en un mecanisme de transferència de rendes entre la població llogatera i la població rendista que acumula propietats sobrants", assegura l'informe de IDRA en aquest sentit. Així, els llogaters cada vegada paguen més i els amos són cada vegada més rics. "El mercat de lloguer és una font de desigualtat clau, que està generant una gran bretxa social", es pot llegir en el document.

L'estudi a més anticipa que en els pròxims anys s'accentuarà aquesta tendència i viure de lloguer comptarà amb moltes probabilitats de prolongar-se fins a la vellesa per a la immensa majoria dels inquilins, la qual cosa afectarà negativament el nivell econòmic d'aquestes persones.

L'estudi d'IDRA, basat en 1.023 enquestes realitzades a Barcelona i 1.170 a Madrid a majors de 16 anys, qüestiona les polítiques públiques en matèria d'habitatge, i fa una sèrie de recomanacions, entre elles "incrementar l'oferta de lloguer residencial de llarga durada i a preu regulat" i augmentar l'habitatge protegit així com fomentar l'habitatge cooperatiu.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?