Mentre una empresa esportiva plena de diners com el Barça es fa dir que és "més que un club", a la mateixa ciutat de Barcelona hi conviu una realitat oposada que sense dir-ho podem considerar-la força més que un gimnàs: el Sant Pau. Aquest gimnàs social és un dels vectors sense els quals no es pot entendre el barri del Raval, un gimnàs complet amb 80 anys d'història que va començar essent uns banys públics i que des de 2012 està gestionat per una cooperativa de treballadors que li han donat un caràcter de compromís social amb el barri que el converteix en un cas únic a Europa.

Jordi Bordas és el seu president i explica de forma simple quina és la filosofia d’aquest equipament: "Nosaltres som un espai que rebutgem l'estigmatització de les persones i on tant qui pot pagar la quota com qui no pot fer-ho té el mateix carnet, entra per la mateixa porta, té els mateixos serveis. Som aquells que no tractem diferent aquella gent que veu com per temes racials, laborals o de papers la societat els estigmatitza". Ras i curt. Aquesta és la declaració de principis del Sant Pau. És per això que és un espai estimat, recolzat i reivindicat. Molts anys pendent de la seva pervivència i força vegades havent emès senyals d'alarma.

El darrer front judicial

El gimnàs Sant Pau té en l'actualitat més de 1.400 socis que gaudeixen de les seves instal·lacions i més de 50 entitats hi deriven usuaris. Fa anys va perillar seriosament la supervivència d'aquesta autèntica institució al barri, però llavors la intervenció per adquirir l'espai de les famílies Samaranch, Encesa i Viñas va ajudar perquè el gimnàs seguís en peu. També és un projecte que compta amb la complicitat de les administracions, que té les seves instal·lacions a la Casa-fàbrica situada allà, i malgrat això ha hagut de bregar fins i tot en el front judicial per defensar el seu projecte. La darrera notícia és la demanda per desnonament que les famílies propietàries han presentat contra la cooperativa i que ha portat el Sant Pau a recórrer al Tribunal Suprem.

L'afer judicial respon, segon els responsables del gimnàs, a una estratègia dels propietaris per intentar treure un major benefici amb la venda de l’immoble. "Nosaltres tenim la intenció de comprar l'edifici i les famílies propietàries el volen vendre. El problema ve quan arran de saber que tenim suports al darrere ells volen vendre més car. Ens han demandat per impagament d'unes mensualitats que nosaltres no vam abonar perquè vam fer unes obres a les instal·lacions que ho compensen. Tenim la jurisprudència a favor però entenem que la propietat vol vendre més car. És pura tàctica", explica el president de la cooperativa.

Els plans del Sant Pau passen per la compra en un futur pròxim d’aquest espai i, de fet, actualment l’entitat està sanejada econòmicament, sense deutes amb les administracions. És més, compten amb la complicitat de les institucions públiques per completar l’operació que volen "a un preu just, no inflacionat", com és lògic. No només la compra de l'espai forma part dels plans de futur del Sant Pau. Bordas explica que es vol ampliar la plantilla de treballadors i professionalitzar l'atenció als usuaris. "Tenim un conveni amb l'Ajuntament que garanteix la viabilitat del projecte, el Sant Pau no perilla" assegura Bordas. La commemoració del 80è aniversari durarà tot l’any però es va iniciar amb una festa amb protagonisme musical d’Azucarillo Kings. "Ara celebrem els 80 anys i celebrarem els 100", assevera amb seguretat el portaveu del Sant Pau.

La catalogació de la casa-fàbrica, clau

Un dels moviments que poden afavorir la posició del gimnàs social és la catalogació per part de la casa-fàbrica que hi ha a les seves instal·lacions de la Ronda Sant Pau. L'Ajuntament ja ha iniciat els tràmits per protegir aquest element i només amb la realització d'aquest canvi, segons els gestors de l'espai, el valor de la finca es rebaixarà prop d'un 40 per cent per la impossibilitat d'especular en un futur amb ell. Seria una ajuda real pel gimnàs.

El primer vestidor per a transsexuals d'Europa

Un exemple del caràcter diferencial del gimnàs social és que es tracta del primer equipament esportiu d'Europa en habilitar un vestidor especial per a persones transsexuals. "Vam rebre aquesta demanda i ens va semblar la cosa més normal resoldre-la de la mateixa manera que modulem horaris durant el Ramadà, per facilitar l'ús de la instal·lació a les persones musulmanes" explica Jordi Bordas. Pel responsable del gimnàs aquest fet diferencial no hauria de ser tal: "El que nosaltres fem ho haurien de fer els gimnasos públics, però no és així".