Una de les moltes carpetes de projectes pendents que esperen al desenllaç de la investidura i el nou Govern de la Generalitat té origen i pretext esportiu: és el referent al futur de l’espai que va brandar la bandera de ser un dels primers camps de golf públics, ubicat en terrenys de Rubí i Sant Cugat i que després de tres atzucacs d’explotació va acabar plegant veles 2018 arran del fiasco de la pròpia Federació i d’empreses que el van voler tirar endavant.

Si anem avui als terrenys que acollien els forats i els seus greens hi veiem molt de verd salvatge, tanques que la pròpia ciutadania abat per poder-se fer seu l’espai i l’empremta de la deixadesa. A les instal·lacions se’ls nota la degradació pel fet d’estar tancades i barrades. I la pilota política, en aquest cas, és a mans de l’Incasòl, que és el propietari de l’espai.

Tot l'espai s'anomena Sant Joan que, de fet, era el cognom del camp de golf. Una plataforma d’entitats dels dos municipis fa temps que pressiona perquè Sant Joan passi a ser un parc interurbà, un espai verd per al passeig, l’oci o la pràctica esportiva de tot tipus d’especialitats i no només el corresponent a fer punteria i perícia per encertar els 18 forats amb el menor nombre de cops.

Volen el parc la plataforma, les entitats, les prop de 300 persones que van secundar una manifestació el desembre passat i, se suposa, tots dos consistoris. Però la Generalitat fins ara, amb el Departament de Territori en mans de Damià Calvet (Junts), s’aferra i insisteix en el camp de golf. En tornar a intentar una aventura que econòmicament ja no va funcionar. En un municipi que ja té un altre camp i una comarca generosa en aquest tipus d’equipaments.

Contra la insistència en el golf

Mireia Gascón és una de les portaveus de Reconvertim el Golf Sant Joan i resumeix l’actual llimb de la reivindicació, que desagrada especialment a la plataforma i les entitats i moviments que li donen suport. "No ens agrada estar esperant i veure com estan tocant el violí: la posició de l’Incàsol i de Damià Calvet i Albert Civit [director de l'Incasòl] la sabem, passa per mantenir el golf i no entenem la insistència en els arguments que genera economia i guanys directes i indirectes quan ja hem vist que no és així".

Les últimes notícies de Territori passaven per modular el projecte i reduir el camp a la meitat, dels 18 als nou forats, però això suposaria mantenir un espai tancat que és precisament el que des dels municipis es brega per evitar. "La gent ja s’ha fet seu l’espai i el que hi visualitzem és un gran espai verd, un parc naturalitzat que sigui obert a tothom i que òbviament no requereixi de les necessitats a nivell d’aigua o herbicides que converteixen l’aposta pel golf en desaconsellable també des del punt de vista sostenible", explica Gascón.

En el relat oficialista que defensa l’aposta pública per un camp de golf hi ha des de raons d’interès econòmic al fet que en una zona i ciutats eminentment terciàries, aquesta ocupació pot ser especialment llaminera per a executius. "Diuen això, però el funcionament i com va anar el projecte inicial va acabar convertint el golf en un llast per a l’administració, per això no entenem per què s’hi ha d’insistir, quan ja es veu que no ha funcionat", rebla l’activista.

Una proposta pròpia de parc

L’oposició al camp de golf ve d’antic i ja en la dècada dels 90 sobretot des de Rubí es va batallar contra l’impacte del projecte. Volien que Sant Joan fos per a tothom i en els mateixos termes la Plataforma vol presentar en les properes setmanes una proposta amb la que esperen que els dos ajuntaments es puguin comprometre per treballar plegats i convèncer l’Incasòl. La carpeta urbanística presenta alguna altra peculiaritat com és que l’antic camp de golf que el territori vol parc verd interurbà s’alça sobre una zona d’espai verd a la part de Rubí i sobre terreny catalogat d’equipament a la vessant de Sant Cugat. Gascón és pessimista sobre fins on arribarà la motricitat de les administracions i assegura que des de Reconvertim el Golf Sant Joan "serem proactius, treballarem una proposta pròpia i demanarem a les administracions que es mullin a favor del parc".

Les majories polítiques als dos municipis semblen favorables als postulats del moviment, ara falta concretar-ho i després picar a la porta de l’Incasòl. I és aquí on el color polític del futur responsable de la Conselleria podria ser una variable important perquè el tema es desencalli o tendeixi cap a una banda o una altra.