Les limitacions materials per produir la tecnologia que utilitzen les centrals d'energies renovables fa inviables el ritme de creixement previst d'aquest sector per poder complir l'Acord de París en l'horitzó de 2050. Es tracta de la principal conclusió d'un estudi liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i l'Imperial College de Londres, publicat a la revista científica Energy and Environmental Science.

Recorden que els plans per limitar l'increment global de la temperatura es nodreixen dels resultats dels anomenats "models d'avaluació integrada", uns models matemàtics que permeten simular possibles escenaris futurs i les seves conseqüències pel canvi climàtic. L'equip investigador argumenta que els models actuals no tenen en compte la quantitat de material necessària per fabricar algunes de les tecnologies imprescindibles, com ara bateries, turbines eòliques o panells solars.

Això fa que les previsions siguin "massa optimistes", sempre segons els investigadors. Citen com a exemple el fet que assolir aquestes projeccions implicaria augmentar la demanda de seleni i gal·li 571 i 531 vegades, respectivament, en els pròxims 30 anys, una fita que consideren "difícil d'assolir".

Així doncs, creuen que la importància d'aquests materials crítics serà un factor limitador, d'acord amb els resultats del seu estudi: han analitzat 36 materials diferents i han trobat que la demanda de molts d'aquests superaria amb escreix la producció actual abans del 2050. Això inclou elements com el tel·luri, l'indi o el cobalt, la demanda dels quals creixeria 49, 17, 6 vegades, respectivament.

Els objectius de mantenir la temperatura global per sota dels 2 graus respecte dels nivells preindustrials i limitar l'augment a 1,5 graus, requerien incrementar substancialment l'ús d'energies renovables. És a ir, els escenaris compatibles amb els objectius marcats a París marcaven la necessitat d'augmentar de forma substancial la implementació de tecnologies d'energia neta.

A partir de les constatacions, els resultats d'aquest estudi qüestionen el paradigma actual i introdueixen implicacions significatives en les polítiques de mitigació del canvi climàtic. Per exemple, asseguren, les limitacions materials podrien provocar desviacions considerables respecte als objectius pactats a l'Acord de París, que estarien entre els 0.06–0.95 °C d'escalfament addicional.

Estudi de la disponibilitat i reciclatge

Per abordar les limitacions, proposen incorporar equacions que tinguin en compte la disponibilitat de materials i així com una major diversitat tecnològica. Això permetria obtenir projeccions més realistes i útils a l'hora de prendre decisions polítiques. La recerca també planteja augmentar la capacitat de reciclatge de materials per reduir la dependència de les matèries primeres, així com destinar recursos a la recerca i desenvolupament de tecnologies que utilitzin menys materials crítics o que puguin substituir-los per alternatives més accessibles.