El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, obrirà la precampanya electoral aquest diumenge a Catalunya en la tradicional festa de la Rosa. Encara que ha estat pura coincidència, la veritat és que els socialistes volen bolcar-se a Catalunya perquè gran part de les aspiracions d'aconseguir una “àmplia majoria” en el Congrés passen per un bon resultat del PSC.

A les eleccions el 28-A, els socialistes catalans ja van aconseguir un resultat que es va considerar digne (12 diputats) i, encara que no van aconseguir ser la primera força política a Catalunya en unes eleccions generals com havien estat sempre en l'etapa democràtica, van trencar amb una dècada de pèrdua de vots i de representació, que els va portar a tenir només set escons el 2016.

Al PSOE es recorda que el 2008, amb Carme Chacón com a cap de llista, el PSC va aconseguir 25 diputats per Catalunya (va ser un resultat històric, perquè els socialistes catalans sempre han aconseguit al voltant de vint representants), per la qual cosa sobre el paper hi ha marge de creixement potencial en aquestes eleccions, i així s'està comptabilitzant. De fet, s'especula entre tres i cinc parlamentaris més, com apunten les últimes enquestes publicades.

No obstant això, tant a Ferraz com en el PSC ja no hi ha tant optimisme i alguns importants dirigents del socialisme català parlen ja d'un resultat similar o fins i tot pitjor de l'obtingut fa cinc mesos.

El posicionament després de la sentència

Un dels motius principals està en la sentència del “procés”, que serà l'eix central de la campanya a Catalunya, i el posicionament dels socialistes catalans. Si hi ha una sentència condemnatòria, com sembla que s'espera, el PSC podria quedar en una situació molt difícil en la qual, segons algun dirigent, no podria passar de l'acatament de la sentència, encara que tingués discrepàncies amb aquesta.

Anar un pas més enllà com demanar indults o alinear-se amb les previsibles mobilitzacions dels independentistes també seria complicat per al PSC. Però, a més, aquests posicionaments posarien en una situació més que difícil a Pedro Sánchez a la resta d'Espanya. “Que les eleccions siguin poc després de la sentència ens condiciona tota la campanya”, admet un dirigent del PSC.

A més, fonts consultades del PSC creuen que la sentència ho ocuparà tot, i que altres bases del seu discurs polític en matèries socials, quedaran absolutament trepitjades. De fet, alguns sondejos interns apunten a la pèrdua de vot en l'anomenat “cinturó vermell” de Barcelona, tradicionalment socialista, on ERC està irrompent amb molta força.

L'únic punt a favor que plantegen des de Ferraz és que amb Miquel Iceta al capdavant del PSC estan les aigües força tranquil·les respecte a altres èpoques no gaire llunyanes, a més de la seva bona sintonia amb Pedro Sánchez. També es continuarà confiant en Meritxell Batet com a cap de llista, qui ha guanyat més coneixement i protagonisme en aquesta etapa com a presidenta del Senat.

Totes aquestes circumstàncies han portat al pessimisme en el si del PSC, encara que entre els ideòlegs i estadistes del PSOE i Moncloa es continua comptant com un dels llocs potencials de creixement en nombre d'escons, i basen la seva confiança en la caiguda que preveuen de Ciutadans i en la situació de disgregació per la qual passa Unidas Podemos a Espanya.

Aquestes estimacions, no obstant això, no són compartides per alguns socialistes catalans molt destacats, que no oculten que Catalunya podria convertir-se en el “taló d'Aquil·les” de Sánchez. De fet, no són pocs els que recorden que és una dita a Ferraz que el PSOE només governa a Espanya quan aconsegueix un bon resultat a Catalunya.