Un mes i mig després que el Tribunal Suprem l’emetés, el Parlament ha aprovat la resposta institucional a la sentència del judici al Procés. Ho ha fet mitjançant una proposta de resolució que ha tirat endavant únicament amb el vot de les tres formacions independentistes: Junts per Catalunya, ERC i la CUP. Els comuns han optat per l’abstenció, mentre que el PSC i el PP hi ha votat en contra i Cs ha marxat de l’hemicicle en el moment de la votació.

Ara bé, la proposta no és la que inicialment van acordar, ja que quan va registrar-se el passat 22 d’octubre el Tribunal Constitucional (TC) va intervenir i va paralitzar-ne el punt onze, que bàsicament insistia en la reprovació de la monarquia i la defensa de l'autodeterminació de Catalunya. Precisament, la reivindicació de poder debatre de tot al Parlament davant la "censura" del TC ha estat un dels punts centrals de les esmenes. Tot i que han negociat per presentar una esmena conjunta finalment no han assolit un acord i han optat per presentar cada un les seves pròpies esmenes.

El ple del Parlament on s’ha debatut la qüestió ha tornat a tenir un to agre, marcat sobretot per la duresa de les intervencions de Cs. El partit de dretes no sembla que es plantegi un canvi d’estratègia malgrat l’enfonsament a les urnes del passat 10 de novembre, i la seva portaveu, Lorena Roldán, s’ha limitat a atacar l’independentisme i a amenaçar en acudir a la Fiscalia si s’aprovava la resolució, com així ha estat. De fet, els diputats del partit no s’han quedat a l’hemicicle quan s’ha votat, en considerar que era una resolució “il·legal”.

L’objectiu de l’estratègia dels grups independentistes era, bàsicament, intentar esquivar l’acció del TC i les amenaces de represàlies contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els membres de la mesa. El punt suspès literalment deia que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític". Àmbits que, segons el TC, escapen de les competències de la cambra autonòmica. I, de fet, aquest punt no s’ha votat avui. En la proposta aprovada simplement s’ha subratllat que es rebutja la suspensió del TC i s’hi reprodueix el text de l’article anul·lat.

La tramitació de la proposta i l’aprovació fa dues setmanes d’una moció de la CUP reiterant el suport al dret a l’autodeterminació van suposar que la Fiscalia General de l’Estat instés els fiscals de Catalunya a investigar Torrent i la resta de membres de la mesa per saltar-se els advertiments reiterats del TC. De fet, el president de la cambra ha estat advertit pel Constitucional de les “conseqüències penals” si no s’aturaven les mesures que, al seu parer, el desobeïen en abordar qüestions com la reprovació del rei o el dret a l’autodeterminació de Catalunya.

Autocrítica de la CUP i JxCat per la resposta institucional

En la seva intervenció, el diputat de la CUP Vidal Aragonés ha carregat contra la monarquia espanyola, ha reivindicat el dret d’autodeterminació de Catalunya i també ha fet autocrítica: "Volem reconèixer que no hem estat a l’altura i no hem sabut acollir el que ens estava dient el carrer en el conjunt de mobilitzacions quotidianes". Per tot plegat, ha reclamat la construcció de la "institucionalitat pròpia", l'exercici de la sobirania i la "mobilització de les masses".

La diputada i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha reivindicat el punt suspès pel TC: "Reiterem la reprovació a la monarquia, la defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya i la defensa de la sobirania de Catalunya, encara que no els agradi i que ens vulguin censurar", ha sentenciat. També ha apostat pel "diàleg" per resoldre el conflicte a Catalunya. "Reivindiquem la taula de negociació perquè es pugui parlar de tot".

L’encarregada de defensar la proposta de JxCat ha estat Elsa Artadi, que ha estat molt crítica amb la sentència del Suprem, ha recordat l’informe crític que va fer-ne Amnistia Internacional -que demana l’alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez- i ha afegit que "el diàleg segueix sent possible, però és incompatible amb la repressió". "En aquest hemicicle Pedro Sánchez està decidint censurar la paraula", ha rematat. Artadi, com la CUP, ha reconegut que la resposta institucional a la sentència no ha estat bona: “La veritat és que no hem donat una resposta institucional que sigui prou transversal, prou coherent".

Pel que fa a l’oposició, el diputat socialista Ferran Pedret ha considerat les esmenes "una expressió política de disconformitat legítima" i, alhora, ha lamentat que “som lluny de poder abordar solucions polítiques a la situació que hem viscut en els darrers anys, perquè per fer-ho caldria assolir alguns consensos bàsics".

Finalment, la diputada dels comuns Marta Ribas ha critica la sentència de l’1-O i ha defensat que al Parlament “hauríem de poder parlar de tot lliurement”. També s’ha mostrat crítica amb els partits independentistes, per la lentitud a l’hora de presentar la proposta –“ens fan deduir que l’objectiu era electoral”, ha assegurat- i ha culminat dient que "és l'hora de la post-sentència, però també del post-processisme, d’aprofitar el moment de desbloqueig que s’està obrint a l’Estat. (…) És hora de cedir, i hora d'acordar".