Són moltes les mares que tenen por quan les seves filles i fills els diuen que surten per manifestar-se en contra de la sentència del Procés. Per això han decidit fer pinya a través de diversos col·lectius; s’han organitzat a les xarxes i també al carrer. Alguns d’aquests col·lectius ofereixen assessorament legal a les famílies dels joves detinguts, ajut terapèutic, i d’altres escampen informació i ajuden a establir connexions. És per això que a les xarxes bullen etiquetes com #noenselstoqueu, #AneuAmbCompte o #Cuideu-vos.

El Col·lectiu MAR (mares i àvies per la República) és un dels més actius, tot i que no és l’únic. Va sorgir a Sant Boi per demanar la llibertat dels presos, però han decidit anar més enllà. Després de conèixer la sentència i de les primeres càrregues policials, es troben a la plaça Urquinaona, entre d’altres punts. A Twitter ja compten amb més de 22.000 seguidors. “Les nostres filles i fills no es toquen. Volem defensar els nostres joves, no són violents, no els hem educat així. Només lluiten per poder viure millor. Volem cuidar-los, són el nostre futur”, assegura la Cristina, seguidora d’aquest col·lectiu.

La lluita contra la repressió és el que amalgama totes les persones que segueixen aquest col·lectiu, i per identificar-se han començat a portar mocadors vermells. Des de el seus comptes a les xarxes ajuden a compilar informació sobre les detencions dels joves, i sumen esforços per demanar-ne la seva absolució. Com per exemple l’absolució de la Paula, detinguda el passat divendres per la Policia Nacional i que segueix empresonada a Wad-Ras, amb dos joves més, l’Andrea i la Xènia.

El Col·lectiu MAR s’emmiralla amb l’associació argentina de les Madres de la Plaza de Mayo en el sentit que lluitaran per fer costat als joves detinguts i faran tot el possible per escatir i denunciar les circumstàncies de les seves detencions.

Mares manifestant-se contra la repressió policial el passat dissabte a Barcelona. MARC FONT

Mares per la República

Arran dels fets de l’1 d’octubre, ara fa més d’un any va sorgir el col·lectiu Mares per la República (el primer d’aquestes característiques). El nucli actiu el formen una trentena de dones d’arreu dels Països Catalans, totes tenen fills petits i són mares treballadores. “Després del que vam viure l’1 d’octubre, vam decidir reunir-nos i lluitar per la democràcia, nosaltres no convoquem accions, però sí que ens adherim a les accions afins al nostre pensament. Lluitem per la democràcia des de diferents àmbits, a nivell escolar lluitem per una educació lliure i catalana, a nivell laboral… anem més enllà de sortir al carrer. No som les de la paella i l’espardenya, no creiem en aquest tipus d’educació, perquè la paella no ens representa, a casa la paella l’agafem tots”, explica la Sílvia des de Barcelona.

Funcionen bàsicament des de les xarxes perquè totes són mares treballadores i es reuneixen quan poden. “Davant la violència de la policia, que no té miraments en carregar contra els joves, la gent gran o periodistes intentem donar escalf, cuidant-nos i demanant que es cuidin”, conclou la Sílvia.

Malgrat divergir en algunes idees polítiques, totes les mares que s’han activat per defensar els més joves tenen en comú que els volen protegir de les càrregues policials, protegir-los davant els abusos i fer costat als que tenen família empresonada. “Quan la meva filla em va dir que volia sortir a manifestar-se no li podia negar, no és el que li hem ensenyat, per tant, encara que pateixo cada dia només tenia una opció: ajudar-la a protegir-se” argumenta la Dolors, vinculada al col·lectiu.

La solidaritat entre dones i famílies s’escampa arreu del territori català. @Doneslleida també ofereix suport al jovent que “està essent represaliat: colpejat i empresonat! Demanem l’alliberament. Demanem que es respecti el dret a protesta i desobediència no violenta”, tal com expliquen al seu perfil de Twitter. D’altra banda, també hi ha terapeutes que s’han agrupat al compte @NosCuidem per oferir suport emocional i psicològic de forma voluntària. I és que són moltes les dones que han decidit espolsar-se la por, fer xarxa i lluitar per defensar els drets dels més joves. Com va escriure Leopardi: “No temis ni a la presó, ni a la pobresa ni a la mort. Tem a la por”.