En poc més de dos anys ha donat dues voltes al món i ha salvat més de 6.000 vides de la mar però, amb gairebé mig segle de vida, l'Open Arms no pot més, així que el fundador de l'ONG, Óscar Camps, ha decidit llançar el “Mayday” perquè ara sigui la ciutadania qui vagi al seu rescat.

"Si en un mes i mig no aconseguim diners, haurem de plantejar-nos paralitzar les operacions al Mediterrani", avisa Camps en una entrevista telefònica amb Efe des de Sicília (Itàlia), país que fins fa pocs mesos li tancava els seus ports, però en el qual avui pot parlar i reunir-se amb normalitat amb membres del seu Executiu.

"Encara espero el cafè amb Pedro Sánchez que em va prometre quan va complir els 100 dies de Govern. Suposo que les coses canviaran", vaticina.

I, per què no, podria fer el mateix amb el seu vicepresident segon. "Amb Pablo Iglesias no tinc cap problema a prendre'm un cafè. M'ho prenc amb David Sassoli (president del Parlament Europeu), amb Luciana Lamorgese (ministra italiana de l'Interior). Amb el Govern italià parlo tranquil·lament per telèfon, Merkel em contesta emails… Per què no puc fer-ho amb el Govern espanyol?", es pregunta.

De moment, el més urgent pel director d'Open Arms és aconseguir diners. Per a això ha iniciat una campanya que, com a primer objectiu, s'ha marcat arribar als 600.000 euros per deixar el vaixell en condicions de continuar amb la seva tasca al Mediterrani, on han mort ja 63 persones en aquests primers dies de gener.

Però "l'ideal" seria poder arribar als dos milions d'euros per a substituir aquest vaixell per un altre que estigui en condicions, perquè l'Open Arms és ja com "un cotxe vell" al qual cada cop que surt se li espatlla alguna cosa: les reparacions són contínues, i les seves peces són antigues i cada vegada més difícils de trobar, la qual cosa dispara els costos.

Avui es troba aturat a Siracusa, on se li està sotmetent a una reparació  d'emergència provisional que li permeti fer alguna missió més, però amb les condicions en què està "no es pot donar garantia de seguretat ni de continuïtat". Només fer-ho funcionar i moure-ho costa cada dia 7.540 euros.

"Si en un mes i mig no aconseguim els diners, haurem de plantejar-nos paralitzar les operacions al Mediterrani". És el que augura que li queda de vida a aquest antic remolcador de Salvament Marítim construït el 1974 i donat per la naviliera Grup Ibaizabal a la seva organització el febrer del 2017.

"Era un vaixell en la fi dels seus dies que anava al desballestament, però vam decidir donar-li una segona oportunitat", relata. I era el que hi havia: "És com fer una campanya de joguines i donar-los trencats o vells. No teníem una altra opció i ens havíem d'acollir a ella. Ho agraeixo i ho agrairem eternament. Li vam fer una inversió important i ha funcionat dos anys i mig, però ara necessita una altra que no podem assumir".

La veu d'alarma la va donar dilluns passat, quan de forma improvisada va decidir llançar el 'mayday' després que a la sala de màquines comencés a "suar tinta per una avaria" just quan anaven en auxili de dues pasteres. Després d'unes hores de reparació al mig de la mar, van aconseguir acostar-se a una de les embarcacions, però de l'altra no van saber més.

Encara que podria disposar de "grans mecenes" i l'ajuda puntual de "algun ajuntament", vol que sigui la societat civil la que li doni l'empenta que ara tant necessiten. "Més del 90% dels nostres donants són ciutadans, i volem mantenir aquesta independència", argumenta.

"Necessitem a 100.000 persones que ens puguin donar 20 euros, no ens sembla tan forassenyat tenint en compte que, a un partit de primera divisió, per exemple, van cada setmana 80 o 90.000 espectadors". Des del dimarts, han reunit ja més de 108.000 euros a través de la pàgina www.openarms.es/salvaopenarms/es.

Óscar Camps es mostra optimista amb el resultat de la seva petició, encara que reconeix que els sis mesos que van estar bloquejats l'any passat a Barcelona, les campanyes de descrèdit que s'han difós en contra seva i els costos de les innombrables accions jurídiques obertes en aquest temps han passat factura a l'ONG catalana.

Una ONG que, cada dia, nota de prop "l'alè" d'esportistes, periodistes, artistes però, sobretot, de la societat civil, de la qual rep innombrables missatges de suport a través de les xarxes.

Per això és tan important que sigui la pròpia ciutadania la que refloti Open Arms, perquè demostra que "la gent està conforme amb el que estem fent i que tenim el seu suport incondicional".

Lluny de voler comparar-se amb les persones que rescaten, “ser lluny de casa té un cost emocional, físic i moral que assumeixen els voluntaris, i és important que l'equip sàpiga que darrere té moltíssima gent”.

Al cap i a la fi, Camps no viu "d'això" ni li toca a ell "salvar el món", diu. Però sí que considera que "seria molt trist haver de deixar-ho per falta de consciència humana", conclou.