Ja feia anys que la Dúnia assistia a les mobilitzacions de la Diada. "Amb el meu fill anàvem a totes les convocatòries, no ens en perdíem cap, i a casa vèiem amb il·lusió el referèndum". S'aproximava l'1 d'octubre i, com un sector important de la societat catalana, ella estava decidida a votar malgrat les maniobres de l'Estat per impedir-lo. Aquella nit, a primera hora del matí, va acostar-se a l'Escola Industrial de Barcelona. "Hi vaig anar perquè calia defensar aquell punt de votació, un dels més concorreguts de Catalunya, si bé quan van anunciar que s'obria el cens universal, vaig dirigir-me a l'institut on estudia el meu fill per votar".

Per la seva banda, el Xavi va estar passejant-se per diverses escoles de Les Corts. Feia mesos que estava implicat en l'operatiu, pel qual havia muntat amb altres companys els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR), rebatejats després com a Comitès de Defensa de la República. "Aquells dies amb prou feines vaig dormir un parell d'hores", recorda. Formava part de l’equip que s'ocupava que hi hagués la gent necessària als punts de votació i que la logística -des de les urnes, les paperetes, fins al recompte electrònic- no fos boicotejat ni fallés a darrera hora.

Una injecció d'autoestima

Tant el Xavi o com la Dúnia qualifiquen el referèndum com un exercici d'autoafirmació sense precedents, una vegada va mobilitzar els sectors més polititzats fins a gent aparentment aliena al sobiranisme. La mateixa Dúnia es va trobar a l'Escola Industrial una amiga de qui sabia que no combregava amb l'objectiu de la República. "Però, en veure les càrregues policials per televisió, es va apropar al col·legi i va votar".

També el Xavi va sentir que, a mesura que s'aprovava la cita, s'incrementava el nombre de persones implicades, la qual cosa va garantir que cap col·legi quedés desatès. "Pensàvem que no arribaríem, però l'escalada del conflicte i la tensió política va propiciar que sortissin responsables a cada punt i que, tret d'algun cas aïllat, els directors cedissin les claus perquè es poguessin dur a terme les votacions". No sols això: comparteix amb la Dúnia, que, lluny de restar participació, la violència amb què van actuar els antidisturbis va animar més gent a fer-ho com a mitjà de protesta. "Les imatges de la Guàrdia Civil entrant per la força va arrossegar gent que segurament no simpatitzaven amb el Procés ni s’havia plantejat votar".

Per a tots dos, el referèndum va posar de manifest la capacitat organitzativa de la societat civil. "Vam demostrar que, quan un poble està decidit, no hi ha res que l'aturi", subratlla el Xavi, per a qui l'èxit va superar les entitats i els mateixos partits, sobre els quals assegura que pensaven convertir l'1 d’octubre en una simple mobilització. "Recordo Jordi Sànchez, aleshores president de l'ANC, dient que l'1-O es limitaria a concentracions davant dels col·legis amb la gent exhibint paperetes".

Potser per això, al Xavi no el va sorprendre que, arran de la decisió de Rajoy de suspendre l'autonomia, part del Govern agafés el camí de l'exili i, l’altra meitat, es lliurés a la justícia espanyola. "Si haguessin marxat tots a l'estranger, almenys s'haurien mantingut com a Govern legítim a l'exili. Però amb els respectius líders pugnant entre si, era impossible que es posessin d'acord".

També la Dúnia critica que el govern de Junts pel Sí no apliqués els resultats, i "més quan la població havia fet tants sacrificis econòmics i personals", per bé que no va dubtar a assistir als actes que es van organitzar en solidaritat amb els Jordis, empresonats el 16 d’octubre d'aquell any, i els que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural van convocar per exigir la llibertat dels dirigents represaliats. "Vaig ser a les manifestacions que l'ANC va organitzar a Brussel·les, a Madrid i altres que es van convocar a posteriori".

Del Tsunami al revulsiu polític

Més tard, amb la sentència del Suprem i l'aparició de Tsunami Democràtic, les posicions del Xavi i la Dúnia tampoc no van diferir massa. Així com ella va seguir les directrius que marcava la plataforma, el Xavi es va mostrar desconfiat des de l'inici. "Era evident que es tractava d'un intent dels partits per modular la protesta, com així es va comprovar quan, passada l'ocupació de l'aeroport i els fets d'Urquinaona, van enviar la gent a casa".

Davant d'aquests fets, creuen que amb vista a un futur embat democràtic caldria aprendre dels errors. "Ens vam equivocar delegant el lideratge als partits, perquè han acabat avantposant els seus interessos a la voluntat expressada per la ciutadania. I després hauríem d'admetre que la independència no serà indolora, sinó que suposa una revolució i, com tota revolució, implica riscos i un grau d'enfrontament greu", insisteix el Xavi.

Tot i aquest sentiment agredolç, cinc anys després de l'1 d’octubre, els dos continuen participant en els espais que han quedat intactes o que han aparegut en la nova etapa. Ni les disputes entre els partits sobiranistes, ni molts menys la desmobilització que es va instal·lar arran dels indults, els ha fet desistir. La Dúnia segueix en el grup de Whatsapp que es va crear arran del referèndum. "Encara que molts familiars em pregunten si val la pena que continuï implicada, considero que després del que vam viure, no podem defallir".

Tampoc el Xavi ha afluixat. Organitza trobades i accions pacífiques en diferents poblacions per mantenir viu el territori. "És evident que molta gent s'ha replegat davant la manca d'expectatives. Però cal fer-li entendre del poder que té. Ho va demostrar en les successives Diades, a l'1 i el 3 d'octubre o després amb l'ocupació de l'aeroport o els talls a la Jonquera", indica.

Per revifar el moviment, el Xavi i la Dúnia entenen que, més que un càstig electoral als partits independentistes, ajudaria que les dretes guanyessin les eleccions municipals i al Congrés espanyol que se celebraran l’any vinent, "perquè els catalans som més reactius que no pas actius", assegura la Dúnia, al torn que el Xavi afegeix: "l'únic dubte és saber què passaria si en ajuntaments claus de Catalunya, com és Barcelona o Girona, governessin el PP o Ciutadans".

Sigui com sigui, no veuen cap recorregut en la Taula de Diàleg, "i encara menys anar a Madrid a demanar parlar català o, com feia Convergència durant l'etapa de Jordi Pujol, demanar el traspàs d'alguna competència", afirma el Xavi. Tots dos aposten recuperar el carrer i buscar estratègies que interpel·lin el sobiranisme a preparar un nou embat, com poden ser accions de desobediència fiscal o campanyes a favor de consumir productes elaborats a Catalunya. De la mateixa manera que reclamen un relleu en els lideratges, "perquè ni Puigdemont, ni els actuals dirigents d'Òmnium i l'ANC, no el tenen el carisma suficient que requereix el moment actual", afirma el Xavi.

Tot i el desencís, un i altre confien que la commemoració l'1 d’octubre esdevindrà un revulsiu. "Estic segur que els polítics sentiran la força de la societat civil", diu la Dúnia, mentre el Xavi conclou: "ens tornarem a aixecar, perquè és que el poble qui va començar-ho i qui ho acabarà".