La reivindicació dels drets lingüístics de les llengües minoritzades i els reptes del català per al futur seran l'eix principal de la commemoració del 25è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, que posa el punt i final aquest dilluns amb un acte "reivindicatiu" a l'auditori del Palau de la Generalitat (16h).

Així ho ha explicat a Públic el president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), David Minoves, qui ha detallat que "serà un acte de reivindicació del català i les llengües que cada any perden parlants, en cap cas de nostàlgia", i que continuarà posant en valor un text d'àmbit internacional que defineix i protegeix els drets lingüístics individuals i col·lectius.

La trobada d'aquest dilluns comptarà amb la participació de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. També amb membres de la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles, el PEN Català i redactors originals de la Declaració, que intervindran en dues taules de debat sobre els fonaments dels drets lingüístics de les persones i els reptes de futur de les llengües minoritzades en un entorn de globalització.

"És important posar sobre la taula els drets lingüístics de les persones. Parlem d'una situació d'emergència del català perquè perd força i ús social, especialment entre els joves, tot i ser coneguda per diferents capes de la població i ser reconeguda internacionalment", afirma Minoves.

Preocupa el català. Però preocupen també altres llengües de l'Estat espanyol que avui en dia són minoritzades. "El 45% de la població espanyola viu en regions on hi ha altres llengües a banda de la castellana, i en alguns llocs no són ni cooficials", assegura el president del CIEMEN. El document elaborat fa 25 anys ja reclamava establir unes bases per la supervivència, l'ús i l'equitat d'aquests idiomes respecte a "les grans llengües colonitzadores: l'anglès, el francès i el castellà", en paraules de Minoves, i denuncia que no s'han fet esforços institucionals per equilibrar les llengües en perill.

El diagnòstic de llavors és més vigent que mai, i des de les entitats que han tirat endavant aquest gest de militància lingüística reclamen una acció política per revertir la situació. "No volem veure'ns d'aquí a 25 anys celebrant un acte de nostàlgia on res hagi canviat", demana Minoves, qui assegura que és fonamental que la llengua catalana entri dins un procés de globalització per tal de normalitzar-ne el seu ús, també a les xarxes socials, "on encara és més escàs que en el dia a dia".

El reconeixement internacional de la Declaració

Per això, el CIEMEN també ha aportat el seu gra de sorra en l'empenta per l'elaboració del Pacte Nacional per la Llengua, i ha promogut la Declaració Universal dels Drets Lingüístics a nivell internacional. Tant és així que en aquest temps el document ha rebut el suport del Dalai Lama, Nelson Mandela i altres premis Nobel, ha visitat la UNESCO un parell de vegades i ha servit d'inspiració per la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes de la ONU, redactada el 2007.

Amb tot, per part de les entitats socials existeix una voluntat per la convivència de les llengües, i aquest acte tancarà un any intens de celebració i reivindicació dels idiomes en perill de desús. El primer acte de celebració dels 25 anys del document va ser fa un any a l'Ateneu Barcelonès, i dilluns es tanca el cercle. Tot i que la feina no s'acaba.