El maig de 2020, fa ara dos anys, la multinacional japonesa Nissan va anunciar que abandonava la seva activitat a Catalunya. Per intentar esmorteir el cop que suposava pel sector de l’automòbil, l’industrial i per l’economia catalana, l’empresa donava un termini d’un any i mig, fins al 31 de desembre de 2021, per tancar definitivament les portes.

Des d’un primer moment, administracions i empleats es van posar a treballar per cercar solucions amb la premissa inexcusable del manteniment dels actuals 1.400 treballadors sense feina, a més del manteniment de les condicions salarials pel futur gestor del projecte que heretés els terrenys on s’ubicava Nissan. A hores d’ara, la majoria dels terrenys busquen inquilins i des de l’octubre de 2021, quan es va posar en marxa la Mesa de Reindustrialització, s’han produït un reguitzell de reunions- una vintena-, balls de candidats i ofertes.

La darrera trobada, que va tenir lloc fa una setmana, va concloure sense grans avenços i la proposta del Consorci de la Zona Franca, propietari dels terrenys, d’accelerar el concurs públic per la gestió de les instal·lacions i l’anunci que el fabricant de vehicles elèctrics Silence també s’integrarà a l’espai de la Zona Franca després d’amenaçar amb la seva marxa fora de Catalunya. La companyia catalana no és l’única que ha mostrat el seu enuig, ja que els treballadors han expressat la seva desesperació davant la lentitud de les administracions i la manca de garanties per mantenir les condicions laborals i salarials dels antics empleats de Nissan.

Retards i ultimàtums

A l’acord de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de l’agost de 2020, la plantilla va pactar amb la direcció la recol·locació dels llavors 2.525 treballadors afectats de les plantes de la Zona Franca, Montcada i Reixach i Sant Andreu de la Barca. En un primer moment, la Mesa de Reindustrialització va rebre cinc candidatures: la de la belga Punch, el ‘hub’ d’electromobilitat, format per QEV Technologies, Btech i Ronn Motor Group, Silence i dues firmes asiàtiques, de les quals una d’elles Great Wall Motor (GWM), de les millor situades, va renunciar el desembre de 2021, obligant a refer el pla de reindustrialització.

Com a molt aviat, la solució en forma de pla industrial arribarà al mes de juliol. La indignació de Silence davant la lentitud de les administracions, amenaçant d’abandonar el projecte i la possibilitat d’instal·lar-se a Catalunya, ha provocat que el Consorci de la Zona Franca improvisés un pegat, llogant unes naus a l’empresa per poder iniciar l’activitat. L’objectiu de Silence és produir enguany 25.000 motos elèctriques i 120.000 bateries.

Després de l’anunci, els treballadors de Nissan han tornat a sortir al carrer aquesta setmana per protestar contra els continus retards i contratemps de la reindustrialització. Els empleats es van concentrar davant de la conselleria d'Empresa i Treball. Amb aquesta mobilització, la plantilla volia pressionar l'administració perquè publiqui "ja" el concurs per trobar un operador logístic per Zona Franca. La protesta es va produir l'endemà del preacord tancat de matinada amb el fabricant de motos Silence per ocupar part dels terrenys, un pas que veuen com "un inici, però no el final del camí”.

Concurs públic

El nou retard s’explica per la decisió del Consorci de la Zona Franca, propietari dels terrenys on s’han d’ubicar els substituts de Nissan, de convocar un concurs públic d’on surti un únic guanyador que gestioni el lloguer dels terrenys que ocuparan tots els nous inquilins. De fet, en una compareixença recent, el president del Port de Barcelona, Damià Calvet, va revelar la intenció d’optar al concurs davant "l’amenaça de la manca de sòl logístic". En aquest sentit, va alertar que Cilsa, el centre de logística e intermodalitat del Port de Barcelona, ja es troba el 98,5% d’ocupació.

"Estem immersos en un procés que no va al ritme que vol el comitè d’empresa per la lentitud de les administracions". Són les paraules de Manel Sanz, secretari d’organització del sindicat UGT a Nissan. Sanz recorda que les desavinences per tirar endavant la reindustrialització es donen bàsicament en la falta de garanties per respectar un dels punts que es va negociar a l’ERO: el manteniment de les condicions laborals i salarials de la plantilla.

"La resolució ha de ser molt més àgil i eficient, ja que el plec de condicions del concurs encara no està redactat, el que retardaria tot un mínim de dos mesos, quan al març ens va dir que ja estava tot lligat". Així resumeix Sanz la indignació dels treballadors amb un procediment que sembla maleït. Per la seva banda, des de CCOO Catalunya, el seu secretari general, Javier Pacheco, assegura que incomplir amb la mesa de reindustrialització de Nissan "seria un frau per als treballadors".

En una compareixença a la Sessió de Control del Parlament de Catalunya, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va comentar que l’acord amb la firma catalana Silence blinda els llocs de treball d'aquests empleats per als pròxims anys: "Gràcies al treball que han fet els agents presents en la taula de reindustrialització, estem convençuts que el procés de reindustrialització de Nissan, i la notícia d'avui és una prova, acabarà amb èxit i aconseguirem mantenir la continuïtat industrial i cosa que és més important, els llocs de treball", va declarar en seu parlamentària.

En una mateixa línia triomfalista, el secretari general d'Indústria i de la Pime del Govern de l’Estat, Raül Blanco, defensa que, encara que la marxa de Nissan ha comportat "la crisi industrial més gran d'Espanya en les últimes dècades, l'èxit més gran ha estat gestionar-la de manera consensuada entre administracions, sindicats, agents implicats i empresa".

L’optimisme de les administracions -Generalitat de Catalunya i Ministeri d’Indústria- contrasta amb l’escepticisme de les empreses candidates a ocupar els terrenys de la Nissan i el "sentiment d’indignació, frustració i decepció" dels representants dels treballadors després de la darrera reunió de la Mesa de Negociació, en la qual van copsar, una vegada més, la lentitud, els dubtes i les traves al procés de reindustrialització.