La regeneració d'aigua apareix com una de les potes fonamentals de l'estratègia tant de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) com de la Generalitat de Catalunya per mitigar els efectes de les sequeres, sigui l'actual com les que més que probablement arribaran els propers anys i dècades.

El volum d'aigua obtinguda a través d'aquest procediment no ha deixat de créixer els darrers anys i ho farà encara més en el futur, amb l'objectiu de poder compensar el "dèficit hídric d'aigua potable" que existirà a la metròpolis barcelonina el 2050. Així ho han anunciat aquest dijous el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, i el vicepresident de l'Àrea d'Ecologia de l'AMB -i regidor a Barcelona-, Eloi Badia.

En concret, el Pla estratègic del cicle integral de l'aigua (PECIA) del territori metropolità preveu que en aquell moment el dèficit d'aigua potable a la zona serà d'uns 130 hm3 per any, si no es té en compte la reutilització o l'aigua dessalada. En aquest sentit, l'AMB subratlla que des del 2018 l'ús d'aigua regenerada "s'ha multiplicat per 15" i actualment ja s'eleva a 56 hm3, el que equival al 20% del consum d'aigua potable de la metròpolis.

La projecció és que la xifra vagi a més els propers anys i arribi als 88 hm3 el 2030 i als 130 el 2050, justament l'equivalent al dèficit hídric previst en aquell moment. Per poder-ho assolir es portarà a terme la construcció de noves estacions de regeneració d'aigua (ERA) -l'ACA hi abocarà 125 milions-, així com a l'aprofitament d'aigua reutilitzada produïda fora del territori metropolità, entre d'altres.

En paraules d'Eloi Badia, "l'aigua regenerada ens assegurarà, el 2050, que hi haurà prou recurs d'aigua potable per fer front a futures sequeres. Tot i això, cal seguir sent responsables i tractar l'aigua, especialment la potable, com el recurs valuós i essencial que és. A les reduccions en el consum generalitzades arran de la sequera del 2008, i una ciutadania ja molt conscienciada, hi sumem la gran aportació d'aigua regenerada". Segons ell, l'aposta per aquesta via ens allunya "definitivament de la idea dels transvasaments de l'Ebre i el Roine, i apostem per una alternativa molt més sostenible i racional".

El paper de les dessalinitzadores

Pel que fa a les dessalinitzadores, que enguany han aportat 63hm3 d'aigua al conjunt de Catalunya, la previsió de la Generalitat passa per duplicar la seva capacitat de producció en els propers anys, dels 80 hm3 actuals als 160, a través de l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, que passarà dels 20 als 80 hm3, i la construcció d'una planta a la desembocadura del riu Foix, amb una capacitat per produir 20 hm3. Les dues actuacions impliquen una inversió de 200 milions.

Els dos responsables polítics també han subratllat que durant el 2022 entre la dessalinització, la reutilització i els pous de sequera han aportat més de 160 hm3 d'aigua, "una quantitat equivalent a la que cap a l'embassament de Sau". Tot plegat va endarrerir en mig any l'entrada en alerta per sequera del sistema Ter-Llobregat -el que abasteix l'AMB- i ha evitat un escenari d'excepcionalitat ara mateix que implicaria mesures més restrictives.