La Casa de la Barceloneta 1761 exposa fins al pròxim 3 de juny una mostra que indaga en els records dels veïns i veïnes del barri. Es tracta d'una exposició gratuïta que pretén reflexionar sobre què és un barri i com es construeix la seva identitat, a través de vuit testimonis que obert els seus espais privats a la càmera.

L'objectiu del projecte és aproximar-se a la singularitat del barri a través de la particularitat de cada casa. Es tracta de gent de diferents contextos socioculturals, edats i experiències: "Volíem visibilitzar la Barceloneta de tota la vida i també la Barceloneta diversa", explica la periodista Alba Sueiro, comissaria de l'exposició.

La idea pren el concepte de souvenir per contraposar-lo amb altres maneres de recordar a través de les memòries dels veïns. I ho fa entenent el souvenir com un record passatger basat en el clixé i la superficialitat, per jugar amb la diversitat de maneres amb les quals podem recordar i aproximar-nos a un mateix espai.

Es reivindica que el barri no és una mera decisió administrativa sobre urbanisme delimitada per uns límits geogràfics. Sinó que la Barceloneta és un teixit d'experiències compartides que construeixen un sentiment de pertinença i identitat, enmig de processos globalitzadors i problemàtiques com l'especulació immobiliària i el turisme massiu. "La recuperació de la memòria històrica a través de cada record personal esdevé un acte de resistència", sostenen els responsables.

La mostra s'inicia amb diverses fotografies de turistes emmarcades amb "marcs horteres", souvenirs turístics. Tot plegat, proposant aquest "joc entre la memòria dels veïns i el record ràpid" que suposen aquests objectes per a turistes, diu la responsable.

A la sala principal trobem les imatges del fotògraf català Pol Montserrat, que ha immortalitzat moments de la vida de vuit veïns i gent coneguda del barri. Tots ells han explicat un record, també il·lustrat amb una fotografia en blanc i negre.

A l'exposició apareixen veïns i veïnes com la poeta Carme Benavente, la portaveu de la Comissió d'Habitatge, Pilar Aguilar, les escriptores de Dones anònimes o dones amb nom?, Carme Berga, Cesca Camps i Ana Chaler, l'actor teatral Jaime González, o Paco López, l'inventor de la bandera de la Barceloneta. "Cada personatge té una petita història" relacionada amb el barri", diu la periodista.

La mostra compta amb un mural que mescla veïns i turistes, així com una peça audiovisual sobre la Barceloneta. Està dirigida per Sueiro, amb direcció de fotografia de Montserrat i el muntatge audiovisual del peruà Gonzalo Hurtado.

I també hi trobem una urna on cadascú pot deixar els seus primers records del barri. Aquests s'aniran recopilant i serviran per a fer un mapa de records al final de l'exposició, probablement digitalitzat. "Són petites coses. Els primers records, coses bastant quotidianes", puntualitza la també gestora cultural.

Sense demonitzar el turisme

Sueiro insisteix en el fet que la mostra no pretén demonitzar el turisme, com tampoc ho fa cap de les persones que hi apareixen. Tot i així, el projecte entén aquest fenomen com quelcom que s'ha de "minimitzar, controlar o gestionar", per acabar amb el model de turisme actual.

Amb la tornada del turisme de masses després de la pandèmia, el que vol l'exposició és rescatar i posar en valor la riquesa històrica i patrimonial de la Barceloneta. Es tracta d'un barri singular marcat per les seves peculiaritats urbanístiques, el seu aïllament a causa de la via del tren, la seva "ferotge lluita" obrera i veïnal, la proximitat amb el mar i la importància dels seus moviments solidaris i cooperativistes.

La mida dels quarts de casa -entre 26 i 35 metres quadrats- hi juguen un paper important, ja que obligaven a fer vida al carrer convertint-se en una de les seves senyes d'identitat, però també en "un problema actualment" pel fet que es releguen a usos turístics. També tenen el seu paper els Cors de la Barceloneta, puix un dels participants vol "donar veu als cors muts, que eren cantats abans de la dictadura".

Una gallega a la Barceloneta

El projecte surt arran de l'arribada de Sueiro al barri de la Barceloneta, just abans de l'esclat de la pandèmia del coronavirus. "Em recordava a dinàmiques del meu poble, que no entenien com encaixaven amb la turistificació", detalla. Reconeix que la pandèmia va fer aflorar el barri, mentre que la turistificació és "la cara més visible".

La gestora cultural és de Sanxenxo, una localitat d'arrels marineres que també està turistificada, per bé que d'una altra forma. "La vida marinera es perd i es va desdibuixant. Quan la gent que estiueja marxa, al setembre, tornem a sortir i a trobar-nos", sosté.

L'exposició és el punt de partida per a un llargmetratge documental sobre el barri que està en desenvolupament. "Són projectes diferents, però la idea del documental ha partit de l'exposició", puntualitza la impulsora.