L'emergència amb la qual fem front a la pandèmia impedeix reparar en els seus danys col·laterals. La incertesa o l'aïllament social que ens imposa la Covid-19 comencen a passar factura accelerant la deterioració cognitiva de part de la població. Un fet que s'agreuja entre els malalts d'Alzheimer. Per a ells, els records i les emocions constitueixen les úniques eines que els permeten continuar comunicant-se amb el seu entorn per poder sobreviure al coronavirus i evitar que la malaltia es precipiti.

Carmen Ramírez, de 84 anys, era una dona vital malgrat la duresa amb la que la va tractar la vida des de la seva infància –va perdre la seva mare quan era una nena i, ja d'adulta, el seu marit i la seva filla–, autònoma, sociable i a qui li agradava anar a classe a l'escola d'adults del seu municipi. Però després del primer confinament, va començar a preocupar els seus familiars. Tenia distraccions poc comunes en ella, sortia poc i manifestava malestar físic. Després de tres ingressos a urgències, l'agost li van diagnosticar un principi de demència. "En menys de mig any al seu estat ha empitjorat. Està trista, malhumorada i no és capaç de portar una vida autònoma", explica la seva germana María.

El cas de la Carmen no és únic. La pandèmia ha accelerat l'empitjorament de pacients amb demències. I la solitud forçosa és una de les seves causes principals. El Departament de Psiquiatria i Medicina Legal i l'Institut de Neurociències (INC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han analitzat l'impacte que l'aïllament social en temps de Covid-19 provoca en pacients ancians amb demència. Un estudi que pot servir de guia, almenys aquesta és la pretensió de les seves autores, per replantejar les condicions de vida d'aquests malalts a partir del coronavirus.

Una de les principals conclusions de la recerca és que l'aïllament social en les persones d'edat avançada comporta una pèrdua de la qualitat de vida, així com un empitjorament dels problemes que pateixen relacionats amb la seva salut mental. I, en concret, en l'Alzheimer s'accelera la malaltia. "Hem vist que moltes persones, en veure que les seves rutines canviaven i això els impedia tenir una estimulació cognitiva com la d'abans d'arribar la pandèmia, han patit un retrocés", explica Georgina Caballé, psicogerontòloga de la Fundació AVAN, una entitat privada, sense ànim de lucre, del Vallès Occidental dedicada al suport a persones afectades per malalties neurològiques.

La professora del Departament de Psiquiatria Lídia Giménez-Llort, una de les investigadores de l'estudi de la UAB, assenyala que l'estudi es va realitzar amb ratolins mascle que presentaven un estadi avançat de la malaltia d'Alzheimer. Van triar ratolins per tenir conductes que poden reproduir-se en l'àmbit clínic, i mascles perquè el sexe masculí és el més afectat per la Covid-19 i també el que mostra una major deterioració neuroinmunoendocrí i pitjor supervivència davant la demència. Giménez-Llort adverteix de la urgència de "mesurar l'impacte que l'aïllament forçós pot tenir en les persones més fràgils, com són els majors que sofreixen Alzheimer, i implementar mesures que ajudin a compensar la distància física". "Hem de reorientar totes les activitats per a mitigar aquests efectes", afegeix.

La música de la seva joventut, les fotografies i pel·lícules antigues, comentar les revistes del cor i la ràdio són bons aliats a l'hora d'estimular cognitivament a aquests pacients, apunta la investigadora. Detenir l'avenç de la malaltia "comporta més esforços per als cuidadors, tant si són família com a personal de centres de dia o residències". En aquest sentit, subratlla la importància de treballar per "no perdre anys de vida de persones que encara es troben estables, en les primeres fases de la malaltia, i per no perdre tampoc tots els avenços que s'han aconseguit per retardar la malaltia. Tenim menys capacitat d'estar prop d'ells i, a més, la malaltia avança; treballem a contrarellotge".

Cançons de joventut

Giménez-Llort, no obstant això, aposta per traslladar un missatge en positiu: "No hem de quedar-nos amb els efectes negatius de la pandèmia, sinó que cal intentar que els dies siguin tan enriquidors com sigui possible, plens d'activitats que els facin feliços". Perquè veure pel·lícules de la seva època o escoltar cançons de la seva joventut els retorna als seus millors anys, "aquells que romanen intactes en la seva memòria".

Es tracta de rescatar els records. Caballé explica per què: "Quan els evoquen, senten emocions i, a través d'aquestes, se senten felices, els vinculen amb la seva història de vida i els fan sentir persones, perquè ho són, estan amb nosaltres malgrat patir demència". A més també és important perquè "és la millor manera de comunicar-se amb ells". "A una persona amb Alzheimer se li esborren molts records, però les emocions no desapareixen. Potser no sé qui soc o com em dic, però d'alguna forma em reconec a través d'una emoció, i això és el que cal potenciar", agrega.

Caballé afegeix que "necessiten rutines ben marcades, perquè han perdut la memòria més immediata, perden referents i aquestes rutines els ajuda a mantenir seguretat davant la incertesa". Considera que "haurien de realitzar-se estudis que valorin els efectes reals de la pandèmia en el rendiment cognitiu de les persones". I aconsella a les famílies dels pacients que a l'hora d'establir rutines dediquin "el matí a les activitats que requereixen major estimulació i les tardes a les de caràcter més lúdic". Conclou dient que per "cuidar a un altre primer hem de cuidar de nosaltres, demanar ajuda quan la necessitem, tenir petits espais personals i saber dir no".