Una de les primeres víctimes de l’aturada econòmica ocasionada pel coronavirus ha sigut el sector turístic. La imatge de bars, restaurants i hotels tancats va ser una de les primeres que va portar l’inici de l’estat d’alarma, ara ja fa més d’un mes. A Catalunya, que va acollir més d’1,5 milions de visitants només durant el mes de febrer, el turisme és un dels àmbits amb més pes a l’economia. Per aquest motiu, les previsions dels agents dibuixen un panorama inquietant amb pèrdues per la cancel·lació de reserves i afectacions en els llocs de treball, majoritàriament temporals. Fins ara, el turisme ha aportat un 12% del Producte Interior Brut (PIB) gràcies als més de 38 milions de viatgers anuals i genera un 13% de l’ocupació.

Aquestes són les primeres ferides que comporta la paralització total de l’activitat. Tot i que encara s’estan patint les conseqüències d’aquest procés, els experts en turisme auguren que els efectes de la crisi de la pandèmia de la Covid-19 sacsejaran l’estructura del model productiu. L’escenari de futur, segons assenyalen, fa inevitable una aposta per estratègies més sostenibles i un replantejament de la fiscalitat associada a l’ús del transport aeri o l’aparició de nous hàbits de consum, vinculats a la proximitat en els destins dels viatges.

Campanyes microsegmentades en espais de quilòmetre zero. Aquesta és la resposta que ha ofert la Generalitat de Catalunya després de reunir-se amb els representants del sector turístic i constatar una caiguda del 90% en les reserves turístiques internacionals durant la Setmana Santa. La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha presentat la iniciativa ‘Catalunya és casa teva’ per intentar reactivar l’activitat una vegada finalitzi el confinament. L’esperança de Chacón és que les fires i congressos professionals que s’han posposat per la tardor permetin recuperar part del sotrac.

La fi de la bombolla turística?

Aquestes accions no deixen de ser simples pegats que intenten retardar un canvi de rumb necessari i inevitable del model turístic. Aquesta és la visió que comparteix el professor de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i membre de l’organització Alba Sud, Ivan Murray. L’entitat, que advoca pel foment d’un turisme responsable i sostenible, destaca la importància que l’actual sistema turístic, basat en massa ocasions en una explotació dels recursos naturals i laborals, tendeixi cap al decreixement.

"S’ha demostrat que el turisme, al qual se li va atribuir ser el salvador de la crisi de 2008, és l’àmbit més fràgil i el primer que cau en una situació de vulnerabilitat com aquesta", assegura Murray. Per l’especialista, el coronavirus manifesta que la bombolla immobiliària i la turística s’han barrejat en els darrers anys i "la tendència és receptar mesures similars amb els grans gegants turístics a les que es van adoptar amb els bancs per reforçar l’estructura productiva actual". Per evitar aquesta repetició, Murray proposa implantar mesures fiscals que gravin el transport aeri, com l’impost al querosè per les companyies d’aviació, un tribut a les emissions de carboni, com el que ja s’implanta a Alemanya, o una taxa turística finalista, de forma que es descongestioni la massificació en comptes de ser merament recaptatòria.

Murray creu que el nou model turístic a Catalunya s’ha de basar en "noves formes d’organització, fins i tot amb el model cooperatiu, més enllà de la lògica mercantil amb l’objectiu de respectar el medi ambient i no precaritzar encara més els llocs de feina del sector". Aquesta seria la base per iniciar la senda del decreixement. En aquesta línia, considera que el sector s’hauria de considerar un àmbit essencial de protecció comú, com l’agricultura o l’accés a l’habitatge.

Restriccions per un transport sostenible

En un primer moment, per aturar l’emergència econòmica i social, el professor de la UIB proposa subsidis i ajuts a les petites i mitjanes empreses, el motor del sector turístic, vinculades al desenvolupament de pràctiques sostenibles. Per una segona fase, reclama que s’estenguin les restriccions a l’activitat dels transports de masses contaminants per garantir la diversificació del sector i la seva desesturització.

Aquesta aposta per la sostenibilitat també la comparteix Oriol Anguera-Torrell, director del Grup de Recerca en Allotjaments Turístics i Restauració (Gratir) del CETT, un centre adscrit a la Universitat de Barcelona (UB). "A curt termini, s’imposarà el turisme de proximitat, però el futur no s’entendrà sense un model sostenible". Per Anguera-Torrell, el nou paradigma inclourà un canvi d’hàbits de consum, que ha d’anar acompanyat d’una gestió d’intangibles com la por i la seguretat que puguin tenir els estrangers de visitar Catalunya. "Els ciutadans asiàtics i més joves, acostumats a conviure amb pandèmies i crisis sanitàries, es veuran menys afectats que els europeus i més grans", augura.

El director del grup de recerca veu plausible que la Covid-19 "acceleri el turisme sostenible, modifiqui els hàbits de consum i que l’afectació sigui desigual en funció del país". A més d’aquests factors, considera clau la gestió política que es realitzi de l’episodi. "L’Estat espanyol no pot quedar tacat, alhora que ha de diversificar la seva oferta cap altres mercats".

Gestionar la por i la seguretat

França, Regne Unit, Estats Units i Alemanya són els països que més visitants aporten al turisme de Catalunya. "La previsió és que també registrin una crisi financera, segons ha pronosticat l’FMI, i l’interrogant és saber si tindran diners i es trobaran segurs venint aquí", assegura Anguera-Torrell. Per esmorteir aquesta tendència, aconsella "una gestió política i sanitària i eficient de la crisi per conservar la marca turística".

Per evitar el col·lapse del sector turístic per la manca de liquiditat, Anguera-Torrell demana a l’Administració que ajudi les pimes del sector perquè se’n surtin. "En cas contrari, hi haurà una evolució darwiniana, de forma que només es mantindran les empreses més preparades".

En una entrevista recent, la ministra d’Indústria i Turisme, Reyes Maroto, admetia que el sector turístic tindrà una sortida més lenta de la crisi del coronavirus i que l’Executiu central analitza mesures de suport específiques. Maroto exigeix un pla comunitari per frenar una possible fallida de les aerolínies.

La incertesa i la preocupació són les constants en un sector que confessa ser conscient que "res serà com abans", tal com manifesta la presidenta de la sectorial de turisme de la patronal Pimec, Isabel Galorbardes. La seva recepta és que les empreses siguin creatives perquè quan els bars, restaurants i hotels reprenguin l’activitat ho facin amb les mesures de seguretat ja incorporades.

Pels especialistes i els representants del sector sembla com si el coronavirus fos un test per orientar el comportament que s’hauria de seguir davant les urgències de la crisi ecològica i el canvi climàtic. Les reaccions del teixit empresarial, així com el seu compromís amb el turisme sostenible, marcaran si l’assaig s’acaba amb la representació d’una nova funció.