Familiars i víctimes del franquisme no donen crèdit al fet que quatre expresidents del Govern espanyol intentin pressionar a l'única jutgessa del món que investiga els crims del franquisme.

Felipe González (1982-1996), José María Aznar (1996-2004), José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011) i Mariano Rajoy (2011-2018) van coincidir en enviar una carta cadascun a la magistrada argentina María Servini per defensar l'honorabilitat de l'exministre de la Transició Martín Villa, que serà interrogat aquest dijous en el Consolat argentí de Madrid per delictes de lesa humanitat.

Encara no satisfet amb haver elogiat l'acusat en la seva carta del 2 de març, Mariano Rajoy arriba fins i tot a qüestionar a les víctimes del franquisme per les "múltiples inexactituds i falsedats en la qual se sustenta l'acusació". Sense ruboritzar-se, exigeix a més que la jutgessa procedeixi "contra els qui de manera injusta han abocat acusacions infundades contra la persona del Sr. Martín Villa i han intentat menyscabar la imatge d'Espanya posant en dubte el seu caràcter plenament democràtic".

Aznar no es queda enrere, sorprès com està en la seva missiva del 29 de juny "que un procediment judicial consideri que va poder haver-hi genocidi i crims de lesa humanitat durant la Transició espanyola". Es permet aconsellar-li a la jutgessa que tingui "la mateixa posició" que els tribunals espanyols, i ja de pas, comenta que un dels factors del "fracàs del procés democratitzador de la Segona República" va ser "el desordre als carrers i la creixent violència".

Rodríguez Zapatero té l'ocurrència d'escriure la seva missiva a penes l'endemà passat que el seu antecessor en el càrrec. Assenyala que Espanya va triar la Transició com "la seva pròpia manera d'acabar amb episodis dictatorials o autoritaris i donar pas a la democràcia" i sosté que la Llei d'Amnistia com a "element central del Pacte de la Transició".

En la seva carta de juliol, Felipe González es mostra ofès en conèixer "amb sorpresa i incredulitat" la causa que porta endavant Servini. Igual que Rajoy, té la gosadia de convidar a la jutgessa al fet que "depuri les responsabilitats que corresponguin dels responsables d'aquestes denúncies temeràries i la campanya d'assetjament contra Rodolfo Martín Villa".

Les missives que Martín Villa va fer arribar la setmana passada a la jutgessa se sumen els escrits d'altres exministres i exlegisladores, dels exsecretarios generals d'UGT i CCOO Nicolás Redondo, Cándido Méndez, Antonio Gutiérrez i José María Fidalgo, i de Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón i Miquel Roca, considerats pares de la Constitució.

Indignació de querellants

L'estupor dels querellants és encara més gran davant les missives subscrites pels dos expresidents que pertanyen al PSOE. "No puc creure que presidents socialistes facin costat a un genocida com Martín Villa, que secundin fins i tot la Transició". Amb aquestes paraules reconeix el seu empipament la querellant que va donar origen a la causa, Inés García Holgado, juntament amb el mort Darío Rivas. "No són socialistes, són presidents de dreta", afegeix en diàleg amb Público.

Aquesta argentina insisteix que és "una vergonya" que els quatre expresidents "es dirigeixin a una jutgessa per defensar a un genocida". És una acció fora de tota ètica, afirma. "Estan pressionant, extorquint el poder judicial d'un altre país", sentència.

La tercera querellant que es va sumar a la causa, Adriana Fernández, coincideix que és "realment vergonyosa l'actitud dels expresidents i exlíderes sindicals en enviar a la jutgessa Servini cartes de suport a Marín Villa en una clara intenció de pressionar-la políticament".

La dona adverteix que querellants, familiars i víctimes de la dictadura franquista ja estan "cansats que a Espanya no es prengui seriosament la justícia i que personatges com Vila continuïn impunes per la complicitat dels qui parlen i jutgen els drets humans en altres països, però miren al costat quan es tracta del que és propi".

Resposta d'advocats

L'equip jurídic que es va integrar el 2018 a la causa constata en conversa amb Público "que l'arquitectura repressiva de la dictadura franquista, cruel i sanguinària, imposada per les armes i que va exercir una violència contra un sector social molt ampli de l'Estat espanyol durant més de quaranta anys, es va mantenir intacta després de morir el dictador" gràcies al model d'impunitat que va consagrar la Transició.

Almenys 113 persones van ser assassinades entre 1969 i 1978 a conseqüència d'actuacions policials, segons acrediten recerques, al que se sumen altres homicidis comesos per grups parapolicials i d'ultradreta i els milers de ferits que van deixar aquestes situacions "en la dinàmica habitual que conforma un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil".

Martín Villa està imputat des d'octubre de 2014 per ser responsable de dotze homicidis agreujats en un context repressiu que permet considerar-los crims de lesa humanitat. "No va haver-hi ni la més mínima depuració als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, a l'estament militar, a la Judicatura, a les Fiscalies, al poder polític, a l'econòmic", afirma l'equip coordinat per Julieta Bandirali i Eduardo Fachal.

Els mateixos tribunals espanyols que van jutjar els crims de l'última dictadura argentina (1976-1983) "ara es neguen a aplicar la mateixa normativa als crims internacionals que van ser comesos per la dictadura franquista i durant la Transició", recorden des de Buenos Aires.

La Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina contra els Crims del Franquisme (CeAQUA) observa que el moment triat per Martín Villa per presentar els escrits va ser "triat acuradament", sabent que la jutgessa definirà el seu processament en el termini de deu dies, una vegada es produeixi la seva indagatòria aquest dijous.

Es tracta d'"un intent bast i grotesc d'exercitar una pressió política sobre la jutgessa Servini de Cubría, inacceptable des de qualsevol punt de vista estrictament jurídic-processal i des d'un punt de vista democràtic", afirma la institució. Els quatre expresidents incorren en "un intent d'ingerència gravíssima, un més, en la tramitació d'una causa judicial que, en tot moment, ha estat obstaculitzada per les autoritats espanyoles".

Martín Villa és el paradigma del reciclatge polític que va permetre que els representants de la dictadura franquista passessin a ser d'un dia per a un altre "pares de l'actual democràcia", afegeix CeAQUA.

La confundadora de Mares de Plaça de Maig - Línia Fundadora, Nora Cortiñas, reconeix que la declaració de Martín Villa és "un pas fonamental per posar fi als crims contra la humanitat comesos contra la dictadura". En contrast amb la carta dels quatre expresidents, aquest és un dels centenars de suports que han rebut els familiars i víctimes del franquisme, entre altres institucions i organismes públics de l'Argentina i Espanya.

De franquista a democràtic

Com a ministre de Relacions Sindicals (1975-1976), Martín Villa va ser responsable de la matança de Vitòria en la qual van ser assassinats cinc obrers. Com a ministre de la Governació (1976-1977), que després va passar a dir-se del de l'Interior (1977-1979), ha de rendir comptes per l'homicidi d'altres sis persones, atès que la seva cartera que controlava les Forces de Seguretat.

L'any passat també es va incorporar a la causa una denúncia contra Martín Villa per la massacre que va tenir lloc durant els Sanfermines el 8 de juliol de 1978 a Pamplona, quan les Forces de Seguretat van matar un jove anomenat Germán Rodríguez i van ferir 300 persones en disparar sobre una multitud de la plaça de toros de la capital navarresa.

L'exministre franquista és un dels 15 espanyols dels 20 originals que va imputar Servini en la causa que investiga els delictes de lesa humanitat i de genocidi perpetrats durant el franquisme, període que abasta des del 17 de juliol de 1936 fins al 15 de juny de 1977, data de les primeres eleccions democràtiques.

El cas s'assenta en el principi de justícia universal, del qual Espanya era referència fins que el va eliminar amb la reforma de la Llei orgànica el 15 de març de 2014. Aquesta figura reconeguda en el dret internacional permet a qualsevol país investigar crims imprescriptibles amb independència d'on o quan s'hagin comès.

Des del començament de la causa, les autoritats espanyoles han obstaculitzat tots els tràmits processals que porta endavant la jutgessa sota la justificació que els delictes han prescrit i que als acusats els empara la Llei d'Amnistia de 1977, la qual ha estat criticat pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, pel Parlament Europeu i pel Consell d'Europa.

Polèmica a Europa amb Josep Borrell

Els expresidents espanyols no són els únics que han mostrat el seu suport a Martín Villa, també ho han fet altres personalitats polítiques com ara l'exministre d'exteriors i alt representant de Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell. Borrell ha afirmat que va firmar una carta de suport com a exministre espanyol, i no com a alt càrrec comunitari.

Com a resposta d'aquest fet, un grup d'eurodiputats de JxCat, ERC, EH Bildu, PNV, Catalunya en Comú, IU i Podem han enviat un escrit a la Comissió Europea amb el qual pregunten si aquest organisme aprova el suport de Borrell a l'exministre franquista.