El Parlament Europeu ha ratificat definitivament la nova Comissió Europea, que estarà encapçalada per l’alemanya Ursula von der Leyen. Un dels dilemes sobre el nou executiu comunitari és si mantindrà la inacció de l’anterior, presidit pel luxemburguès Jean-Claude Juncker, sobre el conflicte català, amb l’argument que “és un afer intern espanyol”, o s’hi immiscirà d’alguna manera. De fet, aquest mateix dimecres una quarantena d’eurodiputats li ha adreçat una carta per demanar-li que actuï de mediadora “o doni suport a la mediació internacional” per ajudar a “totes dues parts a trobar una solució política a Catalunya que respecti la voluntat de la gent i els canvis necessaris als sistema legal espanyol”.

La carta està encapçalada per Diana Riba, eurodiputada d’ERC, també en nom dels eurodiputats electes Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín, i està promoguda per la plataforma UE-Catalunya diàleg. Entre els signants hi ha sobretot parlamentaris dels Verds / Aliança Lliure Europea -el grup on s’integra ERC-, però també de l’Esquerra Unitària i algun del grup socialista i dels conservadors reformistes. Un dels signants és l’eurodiputat d’EH Bildu Pernando Barrena.

Les altres dues peticions incloses a la missiva són “assegurar que els drets fonamentals es protegeixen a Espanya perquè això no serveixi de precedent per a altres països no democràtics”, i “prendre nota de les organitzacions internacionals que han cridat a alliberar els presos i demanar a Espanya que compleixi amb els tractats internacionals”.

Prèviament, el text exposa les conseqüències de la sentència del Procés, que ha suposat condemnes de gairebé 100 anys de presó per als nous dirigents socials i polítics, recorda que 2,3 milions de persones van votar l’1 d’octubre del 2017 i que aquell dia “1.066 persones van resultar ferides per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil”.

Així mateix recorda que organitzacions com Human Rights Watch o l'Organització Mundial Contra la Tortura van condemnar "l'ús excessiu de la força per dispersar protestants pacífics" i la segona va reclamar l’any passat l'alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. També cita els pronunciaments d’altres organitzacions, com el grup de treball sobre detencions arbitràries de les Nacions Unides o EuroMed Rights, sobre la manca de garanties del judici al Suprem o l’exigència d’alliberament dels presos polítics.

Finalment, el document considera que el conflicte és un “afer intern europeu” i, per tant, "hauria de comptar amb una solució liderada per Europa". "Si no podem defensar els drets humans dins Europa, perdrà tota la raó de ser i haurà de deixar d'alliçonar altres països", conclou el text.