Al final ha estat telemàticament. La situació per la Covid-19 a Barcelona s’ha imposat, però de la necessitat, com diu la dita, se’n fa virtut, i d’aquesta presentació se’n podria treure políticament punta: qui no recorda els debats al voltant de la possibilitat d’una investidura telemàtica? Més d’una quarantena de periodistes s’han reunit virtualment per assistir a la presentació online de M'explico: de la investidura a l'exili (La Campana), co-escrit amb el periodista Xevi Xirgo, en el qual Carles Puigdemont ofereix de manera extensa el seu punt de vista sobre els fets del 2017 a Catalunya que el van portar a buscar refugi a Bèlgica.

Xirgo ha explicat el procés de creació del llibre –reunions periòdiques durant quatre anys en les quals seguia al polític "com un corcó" i va formular preguntes sense cap limitació– i ha agraït a Puigdemont haver-li permès capficar-se "en la seva documentació personal i política", incloent-hi "algunes reflexions personals, de puny i lletra, correus i missatges, per exemple al lehendakari Urkullu". Al seu torn, i en connexió des de Waterloo, l'expresident ha retornat l’agraïment "molt sentit" recordant com el llibre ha estat "difícil de fer" en uns "temps complexos, en confinaments, amb protagonistes vivint a l’exili, altres a Catalunya".

Ja entrant en matèria, Puigdemont ha recalcat que darrere el llibre hi ha la voluntat de "posar a disposició de ciutadans, historiadors i polítics una explicació una part de la qual només puc donar jo", i ha volgut aclarir que M'explico no és un llibre de conjuntura, sinó que té la "vocació de resistir el pas del temps" i que resisteixi els propers 10 o 20 anys. "No és cap reivindicació ni una idealització" del que va passar, i "és innegable" que "també és parcial", però vol oferir als lectors "unes explicacions que també se m’han demanat i a les quals també havia de correspondre", gairebé com si fos "un manual d’instruccions", ha argumentat Puigdemont.

Tot i que es tracta "d’un llibre de lectura àgil per fer fàcil explicacions que poden ser feixugues", M'explico és el primer de dos volums, una extensió que ha justificat perquè per portar a terme una tasca d’aquestes característiques "no va bé la fragmentació" ni "agafar una frase" fora de context. En aquest sentit, ha reconegut que "és un mal llibre per a temps de Twitter, perquè si es compartís en fils de Twitter, els incendis serien permanents". "Però són uns riscos que hem d’adoptar", ha afegit en indicar que "alguns en faran un mal ús, fins i tot intencionadament, per generar polèmiques de tipus partidista", però mostrant la seva confiança que "la majoria entendrà que és un llibre que té valor en el seu conjunt". "He volgut explicar coses que fins i tot poden incomodar, però crec que la gent és madura" i que, fer-ho així, era més "ètic", ha manifestat. "El lector ho jutjarà", ha reblat.

Sobre Junqueras, Sánchez i Iglesias

Torn de preguntes. La primera ha estat directa: quina és la seva relació amb Oriol Junqueras? Puigdemont respon i afirma que està "content d’haver reprès el contacte" amb el president d’ERC, encara que ho hagin de fer "per pantalla interposada" i no "amb la freqüència que jo voldria". L’expresident ha volgut evitar polèmiques i limitar-se, en la mesura del possible, al llibre, però en referència a les discrepàncies entre els partits independentistes, ha assegurat que "tots volem la independència de Catalunya i tots volem el camí més transitable".

"Tots ells són un actiu de la política catalana", ha declarat en assenyalar que la repressió –a la qual s’hi ha referit com a "decapitació" del moviment independentista– els ha afectat a tots. "Tenim una experiència que no teníem fa tres anys i això crec que és bo", ha agregat al lamentar que el fil de la conversa es manté "interromput" perquè molts d’aquests polítics "dormiran a la presó" i que, per això mateix, no volia "parlar de veus lliures perquè estan condemnats i passaran molt de temps a la presó", però alhora està "molt content que puguin parlar sense filtre i directament amb els ciutadans".

Sobre Artur Mas, lacònic: "Sap el que jo penso i jo sé el que ell pensa", encara que sempre li ha "donat suport". Sobre Pedro Sánchez, diplomàtic: en les seves converses, quan Sánchez encara no era president del Govern espanyol, Puigdemont l’ha descrit com a "sincer" i ha insistit que "mai" li va "proposar un referèndum", una informació que ha atribuït a "l’interès" d’aquells que volen "dificultar l’acció del Govern espanyol fent-nos servir a nosaltres".

La relació amb l’actual vicepresident del Govern espanyol, Pablo Iglesias, es va caracteritzar per una major "fluïdesa" i ha subratllat que fins i tot han mantingut el contacte "en aquest temps d’exili". "Formulaven opinions sinceres d’un problema greu que només pot tenir una sortida democràtica, que és preguntar als catalans que volen", ha dit Puigdemont de tots dos.

Crítiques més dures, en canvi, a la dreta, com a representants d'un espai polític del que hom no pot refiar-se'n, encara que Puigdemont ha apuntat a la divisió d'opinions a les files del Partit Popular a la tardor del 2017 i s’ha preguntat "quin paper va tenir Rajoy" i "si hi havia una divisió entre sectors més durs" i altres partidaris d’una sortida diferent a la que finalment va desembocar en les càrregues policials de l’1-O. Crítiques encara més dures contra el rei d’Espanya, Felip VI. "Fins al 3-O el rei era honest, no ho era?", s’ha preguntat. "El rei Felip VI hauria de treure un llibre M'explico per saber què va passar en aquest cop d’estat que arranca amb la sentència de l’Estatut i s’agreuja a l’octubre del 2017, crec que tenim dret a saber, i que el cap d’estat d’un estat democràtic hauria de ser transparent: el rei hauria de donar algunes explicacions al respecte", ha comentat.

Puigdemont ha tornat a declarar-se lleial al mandat de l’1-O, "una lleialtat a la que jo em dec i que intento preservar". Preguntat per Públic per la seva activitat al Parlament Europeu, l’expresident ha contestat que se centra en "la internacionalització". Catalunya, ha continuat, "és un tema poc conegut o malament conegut, sobre el qual, a més, la propaganda espanyola hi aboca molts recursos". Es tracta sobretot "d’explicar coses que són complexes d’explicar", la repressió de les càrregues de l’1-O "s'explica fàcil", però altres aspectes, ha admès, són més difícils de comunicar a una opinió pública que rep informació sobre la situació a Catalunya de manera puntual. "La feina al Parlament que fem els tres eurodiputats de Junts per Europa és difondre el coneixement del que està passant a Catalunya", ha conclòs, una tasca que "requereix moltes hores de feina".