Carles Puigdemont ha assegurat de nou que la solució al problema polític que existeix entre Catalunya i l'Estat espanyol vindrà a través del diàleg i la negociació, en comptes de l'acció de la fiscalia i els tribunals, i ha fet una nova crida a governs i institucions europees per a que demanin al govern espanyol que respecti la voluntat dels catalans expresada a les urnes.

"Jo tornaré amb tota legitimitat a Catalunya com a President", ha declarat en una esperada intervenció per videoconferència a un col·loqui organitzat a la ciutat de Montpeller, en la qual també ha advertit que hi ha una amenaça sobre la seva persona i s'ha preguntat si a l'Europa del segle XXI s'acceptarà que els catalans no puguin expressar-se i decidir qui ha de gestionar les seves pròpies institucions.

Les instituciones històriques de Catalunya han estat anul·lades, l'autogovern ha estat "liquidat pel govern espanyol", ha declarat Puigdemont, a més de recordar als assistents a l'acte de Montpeller l'empresonament del vicepresident Oriol Junqueras, del conseller Joquim Forn i dels dirigents d''Omnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana.
 
Puigdemont ha assenyalat que en les passades eleccions del 21 de desembre, malgrat haver estat convocades pel govern espanyol, "amb les seves normes", que confiava en l'expressió contrària al sobiranisme d'una "majoria silenciosa", els catalans van donar la majoria als partits independentistes i van elegir un Parlament de majoria republicana.

"Els catalans van decidir que volien tenir el mateix president que Mariano Rajoy va destituir", ha insistit, però tot i així s'ha preguntat sobre el que ha de fer Europa si el govern espanyol obliga a ell mateix i als consellers que l'acompanyen a seguir a Bèlgica.

En el mateix acte, organitzat a Montpeller pel Comitè per la llibertat, la democràcia y la solidaritat amb Catalunya d'aquella ciutat occitana, Puigdemont ha explicat que la Constitució espanyola es troba lluny de la voluntat de la ciutadania, pel context polític en el qual es va aprovar, i ha manifestat el seu pessimisme en relació a les possibilitats de reforma de la carta magna, però també ha assenyalat que les institucions de l'Estat donen tota la importància a articles com el que es refereix a la unitat d'Espanya i no es preocupen de fer respectar els relatius a les llibertats.