Junts per Catalunya (JxCat) tanca una etapa aquest dissabte després de dos anys de la seva fundació. Amb el segon Congrés Nacional -el primer presencial degut a la pandèmia-, l’actual direcció, encapçalada pel president, Carles Puigdemont, i el secretari general, Jordi Sànchez, s’acomiada i deixa pas a Laura Borràs i Jordi Turull, que assumiran els respectius càrrecs aquesta tarda.

El Congrés té lloc aquest dissabte a Argelers, a la Catalunya Nord, per facilitar l’assistència del propi Puigdemont i també els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, tots exiliats a Bèlgica. Es tracta d’una localització simbòlica per ser el lloc on milers d’exiliats republicans van malviure durant i després de la Guerra Civil, una connexió no obviada durant els discursos d’ambdós dirigents.

El principal tema que ha centrat les intervencions del president i el secretari general sortint han estat les dures crítiques a l'Estat, que consideren que "castiga" Catalunya per l'independentisme i ho fa en forma d'atacs a la llengua, la repressió, la manca de diàleg i també el dèficit d'inversió. També hi hagut crítica subliminal a les relacions que hi manté ERC. Sànchez ha tillat l’intent de dialogar amb el Govern espanyol d’"humiliació continuada i permanent" i ha afirmat que, com ja havia advertit la formació, "no hi ha cap possibilitat de diàleg" amb l’Estat.

Les relacions amb el Govern espanyol, molt deteriorades arran de l’escàndol de l’espionatge amb Pegasus, és un dels grans temes que haurà d'afrontar la nova direcció. Puigdemont ha fet un discurs molt dur i ha dit que "qualsevol govern espanyol menteix i incompleix" i considera els catalans "ciutadans de segona o de tercera". "Ens castiga als catalans perquè vam mantenir la majoria independentista", ha reblat, i ha dit que ho fa per ajudar els seus adversaris polítics i "fer campanya de manera bruta" al PSC.

Sànchez també ha apuntat a la idea del càstig i ha dit que ho fa per impedir l’autodeterminació de Catalunya. Pel que fa a la llengua i enmig de la cursa contrarellotge per tancar la resposta política a la sentència del 25% de castellà, Puigdemont ha assenyalat que hi ha un "assetjament" cap als catalanoparlants com "en els pitjors temps". "Volen reduir el català a una parla domèstica perquè no sigui el que és, una llengua d’Estat", ha assenyalat Puigdemont.

Diferents visions sobre el paper en la governabilitat

El nou tàndem afronta un altre gran tema, que és el paper del partit en el govern de la Generalitat i on hi ha hagut discordança entre Puigdemont i Sànchez en la definició dels camins a seguir. "El partit no pot abandonar el treball institucional", ha sostingut Sànchez, que ha remarcat que això s’ha de combinar amb l’impuls de les mobilitzacions al carrer per tornar a "tenir a tocar" la independència. Alhora, ha dit, s’ha de fer feina des de totes les institucions, començant pels ajuntaments, per "comprometre el conjunt del país" en el projecte independentista. Les municipals de l'any que ve seran una prova de foc per la consolidació del partit.

Puigdemont, per contra, ha demanat als nous dirigents que s’assegurin que Junts segueix sent "el mateix projecte" pel qual va ser fundat fa tot just dos anys, i que "enmig de tantes confusions i renúncies" no perdi la identitat: "A JxCat se’ns ha de poder reconèixer, estiguem al Govern o a l’oposició com a eina política", ha afirmat.

La presència o no de JxCat al Govern és una de les qüestions que divideix els diferents sectors del partit, que finalment van aconseguir una candidatura unitària per la nova direcció amb l’acord entre la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l’exconseller Jordi Turull. Ambdós representen sectors diferents del partit, amb el de Turull clarament apostant per mantenir presència a les institucions mentre que el de Borràs flirteja amb l’exercici d’una oposició amb missatges incendiaris.

Precisament, per subscriure l’acord per la candidatura conjunta, Borràs es va voler assegurar que se sotmetria a una auditoria els acords de govern a la Generalitat -amb ERC-, així com a la Diputació -amb el PSC.

Aquests dos anys del partit han estat marcats per la pandèmia i també per la repressió, amb els dos principals dirigents a la presó i a l’exili. D’aquí poques setmanes es complirà un any dels indults, moment en què Sànchez va poder adoptar un rol més destacat al capdavant del partit. El secretari general ha dit que en aquest temps JxCat ha aconseguit situar-se entre les tres primeres forces polítiques a Catalunya i ha apuntat que es disputa l’hegemonia independentista, tot i que de facto la va perdre en les passades eleccions del 14F davant d’ERC tot i uns resultats molt ajustats.