Comença una nova etapa a Junts per Catalunya amb el relleu dels principals lideratges i, en especial, el pas al costat del seu principal impulsor, l’expresident Carles Puigdemont. Dos anys després de la creació d’aquest nou espai polític en l’òrbita postconvergent, Puigdemont deixa el càrrec i també ho fa la seva mà dreta, el fins ara secretari general Jordi Sànchez.

Amb l’acord entre la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l’exconseller i expres polític Jordi Turull, anunciat a principis de setmana, s’allunya la possibilitat d’una confrontació oberta pel control de partit. El relleu s’oficialitzarà al proper Congrés, el 4 de juny. Però les diferències entre les dues figures i els sectors que representen no fan preveure que s’acabin les turbulències en la direcció de la formació, que encara està buscant el seu lloc en l’espectre de partits després de la transformació de l’espai postconvergent en els últims anys.

El tàndem Turull-Borràs s’ha forjat després de setmanes de negociacions i amb la incertesa sobre si realment s’acabaria produint. A priori Turull, home de partit amb una trajectòria de dècades a CDC, té el suport majoritari de l’aparell de càrrecs institucionals, però Borràs triomfa entre les bases i té un gran suport popular. La candidatura conjunta unifica aquests suports i evita unes primàries que haguessin pogut fracturar encara més el partit, però també planteja dubtes sobre la línia que seguirà la formació i si hi haurà encaix entre les dues figures, de perfils molt allunyats.

Borràs, que serà la nova presidenta del partit, ha forçat el reforç d’aquesta figura per tal que tingui responsabilitats compartides amb la secretaria general. Aconseguia superar així la proposta recollida al manifest impulsat per les files turullistes que es quedava en una presidència simbòlica, com fins ara. Aquest canvi implicarà modificar els estatuts.

Per subscriure l’acord, la presidenta del Parlament s’ha volgut assegurar també dues condicions més: sotmetre a una auditoria els acords de govern a la Generalitat -amb ERC- i a la Diputació -amb el PSC- i col·locar un secretari d’organització proper a ella. Serà David Torrents, mosso d’Esquadra en excedència i regidor a Badalona.

Està per veure si el tàndem que començarà a dirigir el partit al juny aconseguirà arribar a acords pel que fa als grans temes que marquen l’actualitat catalana, com són el propi paper de JxCat al Govern i les relacions amb el Govern espanyol, qüestions sobre les quals han tingut ja diferències pels sectors oposats que encapçalen. De moment, tan sols dos dies després de l’oficialització de la candidatura, la direcció ja ha decidit desmarcar-se definitivament de l’acord per la modificació de la llei de Política Lingüística, un dels assumptes que el partit tenia pendent i on sembla que s’hauria imposat el sector de Borràs.

Jordi Turull, de “lampista” a secretari general

Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966) pertany al sector pragmàtic del partit, on s’hi engloben la majoria de dirigents que havien estat a l’antiga Convergència. Home de partit de tota la vida, Turull va entrar al Govern com a conseller de la Presidència mesos abans de l’1-O. Comptava amb una trajectòria d’anys amb rols importants tant dins el partit com del grup parlamentari, del qual en va ser primer portaveu i després president.

La seva feina dins la formació, poc visible a nivell mediàtic però d’envergadura i constant, li ha valgut que se’l consideri com un dels "lampistes" de la formació, com es coneix en l’argot polític. Militant des de 1983 a l’antiga CDC, primer a les joventuts i després a la formació com a tal, és partidari que JxCat governi i es va implicar en les negociacions per aconseguir l’actual coalició amb ERC, ara fa un any.

De perfil liberal, a més de conseller de la Presidència va ser portaveu del Govern de Carles Puigdemont els últims mesos de la legislatura, abans de l’aplicació del 155. Fins ara era un dels quatre vicepresidents del partit. Amb la seva ascensió a secretari general recupera la presència a la primera línia política, que havia quedat en un segon pla durant el seu empresonament i l’indult posterior.

El 2017 va ser la primera vegada que va començar a guanyar notorietat pública amb els càrrecs al Govern i l’intent de ser investit president de la Generalitat després de les eleccions post-155. Un pas endavant que va quedar truncat per una primera investidura fallida per la polèmica negativa a votar afirmativament de la CUP i una segona que ja no es va produir degut a l'ordre d'empresonament que el Tribunal Suprem va dictar l'endemà frustrant la segona volta de la votació que li podia haver donat la presidència de la Generalitat. Cinc anys després, quatre dels quals ha estat a la presó, Turull torna a la primera línia de la política fent cessions importants a l’altra ala poderosa del seu partit, la que encapçala Borràs.

Laura Borràs, una acadèmica al capdavant del partit

A diferència de Turull, Laura Borràs (Barcelona, 1970) va entrar en política el 2017 com a independent i representa el sector del partit amb un discurs unilateralista i menys partidari de governar. Llicenciada en Filologia Catalana i doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona (UB), Borràs es dedicava fonamentalment a la docència i a la investigació universitària.

El 2013 va ser nomenada directora de la Institució de les Lletres Catalanes pel llavors conseller de Cultura, Ferran Mascarell, un càrrec que va ostentar fins el 2017. Per aquesta etapa té actualment un cas obert al Tribunal Suprem per un presumpte fraccionament de contractes i està pendent de l’obertura de judici oral, un fet que li podria costar el càrrec de presidenta del Parlament i també l’escó, tot i que no està clara la resposta que donarà l'independentisme quan s'iniciï el judici. Segons un article del reglament de la cambra, el membre que sigui jutjat per corrupció haurà de deixar les seves funcions, però Junts, ERC i la CUP encara no han acordat què faran al respecte.

Borràs va començar el 2017 una ascensió meteòrica en la política. Es va presentar a les llistes de JxCat per les eleccions del Parlament com a independent, en el que era l’embrió de l’actual partit. Un cop elegida diputada, el llavors president Quim Torra la va nomenar consellera de Cultura, tot i que va ser un mandat fugaç (2018-2019). Ho va deixar per anar a Madrid, on va ser diputada al Congrés i portaveu del grup de JxCat fins el dia abans de l’inici de la XIII legislatura del Parlament, el març de 2021.

Des de llavors és la presidenta del Parlament, un càrrec que va triar per davant de ser vicepresidenta del Govern. Com a candidata real a la presidència de la Generalitat a les eleccions del 14-F -Puigdemont ostentava el primer lloc de forma simbòlica-, a Borràs li hagués tocat assumir la vicepresidència, però la seva reticència a l’acord amb ERC i la major visibilitat al capdavant del Parlament la van portar a declinar la posició. Dins el partit, ocupava fins ara la secretaria de Drets i Llibertats.

Borràs defensa unes posicions més unilaterals pel que fa a l’actuació del partit, tant respecte a l’Estat com amb la resta de formacions, entre les quals ERC. El seu flirteig constant amb la desobediència s’ha vist qüestionat en diverses ocasions, la més recent la gestió del cas Pau Juvillà i la retirada del seu escó. Borràs havia assegurat que això no passaria, a diferència del que havia fet el seu predecessor, Roger Torrent, amb l’escó de Quim Torra. Unes declaracions que van quedar desacreditades després que l'acta li fos efectivament retirada, tot i els intents de construir un relat mediàtic que ho negués.

La diferència tant en el discurs com en les posicions dels dos líders fan preveure un tàndem complicat en tant que amb la nova estructura del partit les decisions quedaran repartides al 50%.