Pedro Sánchez necessitava un triomf incontestable del PSC a Catalunya, que Sumar En Comú Podem no s'enfonsés i que el PP creixés menys del que pronosticaven les enquestes per tenir opcions de continuar a la Moncloa. La triple carambola s'ha produït en aquestes eleccions generals, però això no garanteix la reedició del govern de coalició a l'Estat, perquè a Sánchez li cal algun tipus de suport d'ERC i Junts per Catalunya -a banda del de Bildu i PNB- per superar la suma de diputats de PP i Vox i, per tant, mantenir el càrrec. Catalunya, en qualsevol cas, ha estat clau per modificar l'escenari que marcaven la majoria de les enquestes.

Paral·lelament, l'independentisme s'ha enfonsat, perdent 9 dels 23 diputats al Congrés que tenia, deixant-se 15 punts de suport, amb ERC tot just com a quarta opció més vots -i Junts, cinquena- i amb la CUP convertint-se en una força extraparlamentària.

La desmobilització en aquest espai que ja es va deixar veure als comicis municipals del 28 de maig s'ha intensificat en una Catalunya que amb el 65% ha registrat una de les participacions més baixes de la seva història en unes eleccions generals, quatre punts inferior a la de novembre del 2019. Finalment, la dreta i l'extrema dreta espanyolista han avançat menys del que preveien els sondejos i entre PP i Vox sumen tot just 8 diputats, només dos més dels que tenien fins ara si hi afegim Ciutadans.

Entre PSC i Sumar En Comú Podem han aglutinat més de la meitat dels diputats al Congrés que s'escullen a Catalunya, amb 26 de 48, resultat del fort creixement dels socialistes -que passen de 12 a 19 representants- i que els Comuns han pogut mantenir els set escons obtinguts quatre anys enrere.

La resistència de la candidatura liderada per Aina Vidal, a més a més, li ha permès ser la segona força més votada en el conjunt de Catalunya, per davant de PP, ERC i Junts, tot i que empata a set diputats amb les dues formacions independentistes. Sembla evident que hi ha hagut un clar efecte vot útil i electors tradicionalment sobiranistes s'han decantat aquesta vegada pel PSC o Sumar per evitar un govern de PP i Vox. 

Tota Catalunya es tenyeix de vermell

Que el triomf del PSC ha estat rotund es resumeix en dues dades: gairebé ha triplicat en suport la segona força més votada i s'ha imposat a les quatre províncies, fins i tot a Girona, la demarcació on major era l'hegemonia independentista. Fa quatre anys només ho havia aconseguit a Barcelona, mentre que ERC va guanyar a Girona, Lleida i Tarragona.

La candidatura liderada per la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha aconseguit el seu millor resultat des del 2008, justament la darrera vegada que s'havia imposat en uns comicis generals a Catalunya -en la que era la seva desena victòria consecutiva en unes eleccions d'aquest tipus-. En aquella ocasió, però, va elevar-se als 25 escons i 45,4% dels vots, xifres clarament superiors a les d'aquest 23-J, en què s'ha enfilat als 19 escons i el 34,5% dels sufragis. En tot cas, ha avançat 14 punts de suport i 400.000 vots amb relació al 2019, arribant a un total de quasi 1,2 milions.

Els socialistes han sumat 13 diputats a Barcelona -on han obtingut el màxim nivell de suport, amb gairebé el 36% dels sufragis-, 2 a Tarragona, 2 a Lleida i 2 a Girona. Sumar En Comú Podem clava les dades del 2019, amb 5 diputats a Barcelona i aconseguint mantenir tant el de Girona com el de Tarragona. En el seu cas, però, no ha captat més electors, ja que ha perdut prop de 60.000 vots i mig punt de suport.

Pel que fa a les forces independentistes, tant ERC com Junts obtenen representants a totes les demarcacions catalanes, però els republicans perden un dels dos que tenien a Lleida, Tarragona i Girona i se'n deixen tres a Barcelona. Si a les municipals del 28-M ERC va deixar-se 300.000 vots, aquest 23-J la davallada encara és més important i les pèrdues superen les 400.000 paperetes. En tot cas, l'aritmètica parlamentària pot permetre al partit d'Oriol Junqueras, Gabriel Rufián i Pere Aragonès jugar un paper clau al Congrés, el mateix que li passa a Junts.

El partit de Carles Puigdemont i Laura Borràs perd un escó a Barcelona, però conserva els dos de Girona i el que ja tenia tant a Lleida com a Tarragona. Aguanta millor que Esquerra, però la candidatura liderada per Míriam Nogueras, baixa prop de 150.000 sufragis i es queda en l'11,2% dels vots, 2,5 menys dels que tenia. La CUP s'ha estavellat a les urnes i tot just ha captat 100.000 paperetes, unes 150.000 menys que el 2019, i amb el 2,8% dels vots es queda fora del Congrés.

El PP ha aconseguit ser la tercera força més votada -supera Esquerra en poc més de 5.000 sufragis-, només per darrere de PSC i Comuns, però obté un escó menys que ERC i Junts per la seva menor implantació territorial. El partit de dretes, però, queda a la franja baixa del que li marcaven les enquestes i el creixement -de 2 a 6 diputats i del 7,4% al 13,3% dels vots- és menor del que contemplava. Finalment, Vox no capitalitza la desaparició de Cs i tot just ha guanyat 1,5 punts de suport i uns 25.000 vots que no li han permès obtenir un tercer diputat.