El Palau de Congrés de Catalunya, situat a l’entrada de l’Avinguda Diagonal de Barcelona, acollirà del 13 al 15 de desembre el 14è congrés del PSC. El conclave no suposarà grans canvis a nivell directiu, ja que l’única candidatura a la primera secretaria l’ha presentat Miquel Iceta, justament la persona que ocupa el càrrec des del juny de 2014. Ara bé, els socialistes sí que oficialitzaran el gir programàtic en algunes de les qüestions de les que han fet bandera les darreres dècades, com ara el model d’immersió lingüística a l’escola o la defensa dels mitjans públics. Al document marc sobre el programa que es votarà al congrés, el PSC responsabilitza l’independentisme del conflicte polític: “s’ha instal·lat una divisió important en el si de Catalunya i una crisi institucional sense precedents. Un conflicte permanent agreujat pel victimisme a través de la tergiversació de la història i de la situació de Catalunya”.

A l’hora d’abordar una sortida a la situació, els socialistes mantenen l’aposta pel federalisme i defensa que qualsevol solució “passa per la via del diàleg, la negociació i el pacte des d’un total respecte a la legalitat”. Enrere queden els temps, no tan llunyans, en què el PSC defensa un referèndum com a via de solució al conflicte. Ara, en canvi, planteja que “les noves formes de relació [entre Catalunya i Espanya], la decisió i la seva articulació han de ser fruit de reformes acordades entre forces catalanes, pactat a tot l’Estat i referendat pel conjunt de la ciutadania”.

El relat que fa la formació és que a Catalunya s’ha trencat la “convivència” i, per tant, “cal assolir de nou la convivència entre els mateixos catalans” en qüestions com la llengua o els mitjans públics. En la llengua, el PSC introdueix un matís respecte a la seva defensa històrica del model d’immersió lingüística a les escoles. Segons el partit “a la societat catalana hi ha hagut, les darreres dècades, un pacte de convivència en matèria lingüística que s’ha trencat per la instrumentalització que ha fet el nacionalisme de la llengua, pel procés independentista, que ha associat el català a la seva causa, i per una utilització partidista al voltant del seu ús, especialment a l’escola”.

Pel PSC, “davant el risc actual que la llengua materna esdevingui un factor de divisió social, els socialistes tornarem a fer tot el possible per una convivència efectiva i afectiva del català i el castellà, fent desaparèixer la confrontació entre llengües que està posant en risc la convivència i el patrimoni lingüístic comú”. I això passaria per “defensar el català i el castellà a través d’un model plurilingüe a l’escola amb la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix”.

En el següent apartat, el document para d’assolir “uns mitjans de comunicació lliures i responsables”, ja que opina que “el consens assolit en el moment de la creació i configuració dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) s’ha trencat”. “Amb la polarització el concepte de cohesió i defensa de la llengua s’ha pervertit en la defensa d’una determinada opció política. Així, TV3 i Catalunya Ràdio han esdevingut, en una part de la seva programació, instruments d’agitació i propaganda al servei d’una determinada idea política de Catalunya”, afegeix el text.