La impressió 3D viu un moment d'esplendor a nivell internacional. Ara, aterra també a Catalunya, i encarna l'esperança d’un grup d'arquitectes de trencar motlles i dirigir la construcció cap a un model sostenible. El projecte, bautitzat com a TOVA, constitueix el primer edifici imprès en 3D d'Espanya i pretén presentar una alternativa davant les emergències climàtiques i migratòries de l'actualitat.

Els artífexs són un equip d'estudiants i investigadors del Postgrau d'Arquitectura amb Impressió 3D de l'Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) que intenten donar resposta als reptes socials i mediambientals del futur mitjançant aquest prototip d'habitatge sostenible.

La humil construcció es troba a les instal·lacions de Valldaura Labs, ubicada a la carretera d'Horta de Cerdanyola del Vallés, que ja per si sola és bastant singular: es tracta del primer laboratori d'autosuficiència a Europa. En altres paraules, l'estructura té capacitat per generar energia pròpia mitjançant energies renovables i produir els aliments i productes necessaris a partir dels recursos de l'entorn.

L'IAAC va construir-lo el 2008 a partir d'una antiga masia de tres plantes que va aixecar-se el 1888 i que es trobava força deteriorada. Així va plantar-se la llavor, i ara el recinte ha vist madurar un altre projecte únic, TOVA.

Mètode de construcció sostenible

L'edifici en 3D s'ha construït amb fang i una grúa WASP, un sistema d'impressió 3D per a l'edificació. Com expliquen desde l'IAAC, "es tracta d'un dels mètodes de construcció més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient en l'actualitat" perquè, no només s’ha erigit en set setmanes i amb materials de quilòmetre zero, sinó que, a més a més, el procés de construcció no ha generat cap residu. En definitiva, TOVA és un edifici amb una petjada de carboni quasi inexistent.

L'estructura es nodreix només de materials de quilòmetre zero: fang local, barrejat amb additius i enzims, i un sostre de fusta. La fonamentació és de geopolímer. Per a garantir-ne la durabilitat, van afegir-ne una capa impermeable composta de matèries primeres com ara l'àloe i les clares d'ou. Té en compte, fins i tot, les condicions climàtiques del Mediterrani.

Segons l'IAAC, aquest podria construir-se a qualsevol part del món i la tècnica requerida podria solucionar els problemes d'accés a l'habitatge a zones vulnerables o assentaments temporals, a la vegada que ofereix una opció assequible i sostenible. Una proposta que ha donat pas a una idea més ambiciosa que portaran a terme amb col·laboració de l'empresa WASP: aixecar una casa sencera amb la tecnologia de la impressió 3D.