Allunyar 850 metres els locals de joc dels centres educatius, fixar una distància d’almenys 500 metres entre locals de joc, obligació per als bars d’instal·lar comandaments a distància per activar les màquines de tipus B (escurabutxaques), alhora que s’assegura que no emeten cap llum o so mentre ningú no en faça ús. Tot això, acompanyat d’una moratòria de quatre anys per a la concessió de noves llicències, restricció de la publicitat en mitjans de comunicació autonòmics i locals, eliminació d’anuncis en tanques i a l’exterior dels locals, supressió de les promocions enganyoses per atraure clients i, no menys important, creació d’una estratègia valenciana de prevenció del joc patològic i una comissió de seguiment a la qual es pretén incorporar experts i entitats socials.

Són alguns dels punts clau que conformen la nova llei valenciana del joc i prevenció de la ludopatia, que previsiblement serà aprovada a les Corts aquest dijous. La norma, considerada com a "pionera" en el marc estatal, imposa frens al "tot s’hi val" en què estava instal·lat el lobby de les apostes i posa la lupa sobre els col·lectius severament afectats, especialment els menors, per la fins ara manca efectiva de controls d’accés. "Esperem que servisca per a assentar un precedent, sobretot en aquelles altres comunitats autònomes on aquesta problemàtica és també bastant greu", expressa Ferran Martínez, diputat del grup d’Unides Podem a les Corts.

La formació morada, juntament amb Compromís i PSPV-PSOE (les forces que conformen el Govern del Botànic), dona suport al nou marc legislatiu i posa l’èmfasi en la seua urgència. El text emana de mesos de treball en què s’han tingut en compte reivindicacions de diferents associacions i plataformes veïnals que, en els darrers anys, han viscut amb preocupació l’increment d’aquests locals als seus barris: s’ha passat de 250 sales de joc el 2013 a 518 el 2019. Ja durant la legislatura passada —recorda el diputat de Podem— el govern autonòmic va incrementar fins a un 20% l’impost a les apostes i el País Valencià es va convertir en l’autonomia amb la fiscalitat més elevada sobre el tribut del joc.

"Amb l’establiment de la moratòria de quatre anys a noves llicències que promovem ara amb la llei, l’expansió del sector s’aturarà en sec i, a partir d’aquest moment, tindrem progressivament una disminució del nombre de salons de joc", pronostica Martínez; i hi afig: "En el termini d’un any, els locals d’hostaleria estaran obligats a adaptar les seues màquines escurabutxaques al nou dispositiu i, de manera immediata, hauran d’eliminar les màquines d’apostes". En el cas que no ho facen, de fet, la llei preveu que aquests bars que mantinguen les màquines d’apostes seran considerats sales de joc. També s’eleven considerablement les quantitats de les sancions i, amb la recaptació, es preveu finançar programes de prevenció de la ludopatia.

Setge de l’oposició

La de dijous serà una sessió parlamentària d’alt voltatge d’acord amb els esdeveniments dels darrers dies. La llei del joc, que ja va quedar pendent d’aprovació l’anterior legislatura a causa de l’avançament electoral, tenia previst sotmetre’s a votació el passat dilluns. Tanmateix, les pressions de darrera hora exercides per Vox van frustrar una aprovació que sembla garantida amb la majoria parlamentària representada per les tres marques del Botànic. El partit d’extrema dreta, a través d’un escrit al president de les Corts, Enric Morera, es desentenia del sistema de vot ponderat proposat per a la votació, el qual ells mateixos havien considerat anteriorment vàlid.

L’estratagema de VOX és el darrer intent d’obstaculitzar una llei que s’ha convertit en blanc de l’oposició, la patronal del sector del joc i part del sector hostaler, que en demanen la retirada. També el sindicat UGT s’ha alineat amb les demandes de paralització de la norma. Els arguments: el presumpte impacte negatiu sobre els llocs de treball en un àmbit, diuen, que mou el 2,3% del PIB valencià i genera ingressos fiscals de 140 milions d’euros per a la hisenda autonòmica. Per als portaveus d’aquests grups, l’entrada en vigor de la llei suposaria la desaparició, a llarg termini, del 95% dels locals de joc i sales d’apostes.

"És el mateix discurs de la por que ja tenim comprovat per precedents com la llei antitabac", sosté Martínez. El diputat qualifica de "tramposos" els arguments que s’estan fent servir per part d’algunes associacions. "L’activitat principal de l’hostaleria no són les escurabutxaques; aquesta és una activitat secundària associada. A més, l’aplicació de les distàncies és progressiva i tenen temps de sobres per readaptar el seu model de negoci o ressituar-lo en altres espais on sí que podrien desenvolupar-lo d’acord amb la llei", expressa l’integrant de la bancada morada.

En les darreres hores, l’oposició a les Corts (PP, Ciudadanos i Vox) ha demanat que els serveis jurídics de la cambra elaboren informes sobre la legalitat de la votació d’aquest dijous, prevista ara mitjançant vot telemàtic. Argumenten "qüestions procedimentals" i la seua pretensió és retardar, de nou, la votació.

Una “epidèmia” de risc

Un dels àmbits que ha estat més pendent de la creació d’aquesta llei ha estat el dels col·lectius que treballen per la prevenció de l’addicció al joc patològic. No debades, el text indica la necessitat d’abordar una Estratègia Valenciana Integral de Prevenció i Tractament, així com un Pla d’Acció bianual. Per a Mariano Chóliz, director de la Unitat d’Investigació "Joc i addiccions tecnològiques" de la Universitat de València (UV), aquestes pretensions sí que suposen un "canvi substancial" respecte de totes les lleis anteriors i considera que les mesures específiques de què van acompanyades són un complement "beneficiós" de les mesures de regulació.

Chóliz reconeix la utilitat d’aquests programes gràcies a la seua participació en iniciatives com Ludens, en col·laboració amb el Servei de Drogodependències de l’Ajuntament de València, que ha estat administrat a desenes de milers d’estudiants del País Valencià i d’altres comunitats autònomes. "Cal superar definitivament el concepte de joc responsable, ja que s’ha convertit en una estratègia per culpabilitzar el jugador del seu problema d’addicció, alhora que normalitza i potencia una activitat que és un risc per ella mateixa", raona el catedràtic de Psicologia Bàsica.

Chóliz celebra els avenços de la llei, atenent especialment la situació "molt preocupant en termes sociosanitaris" generada per l’addicció al joc: "Esperem que les esmenes a aquesta llei permeten tenir suficient base legal per a desenvolupar autèntiques polítiques de joc que previnguen un problema de salut que, en el cas dels joves, també s’ha convertit en una epidèmia".

Consultat sobre l’articulat de la llei, Chóliz apunta algunes línies d’actuació que creu que es podrien haver millorat. D’una banda, assenyala que es podria haver establert més clarament on es pot jugar, restringint l’activitat de joc a casinos, bingos, salons de joc i sales d’apostes, a més del joc en línia (aquest darrer, fora de les competències autonòmiques). L’expert avisa que, tot i que amb la llei les màquines d’apostes deixaran d’estar en un futur en els locals d’hostaleria, el País Valencià ja parteix amb desavantatge respecte d’altres autonomies que no tenen aquestes màquines en els establiments. I és que, segons dades de la Direcció General de Tributs i Joc, el nombre de màquines d’apostes en hostaleria triplica la quantitat de les que hi ha instal·lades a tots els locals de joc. Chóliz creu que s’haurà d’estar alerta perquè no acaben instal·lant-se aquests aparells en altres espais com recintes esportius.

L’expert també s’atura en la qüestió de les escurabutxaques i admet que haurien de comptar amb un sistema d’identificació fefaent per facilitar el control real no només de qui juga, sinó també de la quantitat de diners que s’hi aboquen, amb vista a poder establir mecanismes preventius. Per últim, pel que fa al règim fiscal, expressa que tots els jocs haurien de tributar pels ingressos bruts, cosa que obligaria les empreses a tornar menys diners als jugadors i, per tant, es revelarien menys addictius. Amb tot, el catedràtic espera que les mesures desplegades en aquesta norma calen en els ciutadans i generen unes actituds cap al joc molt més conseqüents amb el perill que presenten.