La unanimitat del ple del Tribunal Constitucional (TC) ha tornat a trencar-se per rebutjar, amb dos vots discrepants, dos recursos presentats per l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, condemnat per sedició en la causa del Procés. Tot i que la majoria del TC ha confirmat la constitucionalitat de diferents decisions del Tribunal Suprem, com el manteniment de la seva presó provisional, s’ha repetit la situació que va viure’s al novembre, arran d’un recurs del líder d’ERC, Oriol Junqueras. Fins aleshores, el TC s’havia caracteritzat per ser un bloc monolític amb relació a les causes contra l’independentisme. En canvi, aquest mateix dimecres el ple del Constitucional sí que ha avalat per unanimitat la presó provincial per a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. 

Amb relació als recursos de Junqueras, el 28 de novembre tres dels dotze magistrats del TC van emetre un vot particular en contra de la decisió del tribunal. L’exvicepresident del Govern havia presentat un recurs d’empara contra el manteniment de la presó provisional durant la instrucció de la causa del Procés i el posterior judici al Suprem. En aquesta ocasió, però, hi ha hagut dos vots discrepants, els dels magistrats Juan Antonio Xiol Ríos i Fernando Valdés.

Els recursos del líder de la Crida eren també sobre el manteniment de la seva presó preventiva i sobre la negativa del Suprem a permetre-li a assistir a la sessió d’investidura on s’havia de votar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat. En el primer cas, el TC ha decidit no donar-li empara, mentre que en el segon ha considerat que hi ha “dades objectives que permeten fonamentar l’existència d’un risc rellevant de reiteració delictiva”. 

En el cas de Junqueras, els vots discrepants -de Xiol Ríos, Valdés i també María Luisa Balaguer- van al·legar que el jutge del Suprem Pablo Llarena havia vulnerat els drets polítics de Junqueras en mantenir-lo a la presó. Sigui com vulgui, sembla clar que la unanimitat inamovible del TC s’ha esberlat, just en un moment en què la Justícia europeu ha començat a qüestionar algunes de les decisions preses pels tribunals estatals.